En
el qual l’Anna descobreix que el món no és només allò que es
veu amb els ulls, escolta una història trista, observa una
transformació i queda enlluernada.
Al
bar només quedaven els habituals de cada nit: El Senyor Matías, i
en Paco i la Virtudes. Va preguntar al matrimoni si voldrien més
cafè i en dir-li que no, va anar a la màquina i va començar a
netejar-la. Netejar la cafetera era l’inici del ritual conegut com
‘tancar la paradeta’. El Senyor Matías donava voltes a la seva
copa de conyac mirant amb els ulls mig tancats els vídeos musicals
de la pantalla penjada a la paret. En Paco i la Virtudes van
aixecar-se i després de pagar, van sortir dient adéu i recolzats
l’un en l’altre lluitant per caminar drets. En Matías no els va
contestar i va quedar-se amb la mirada perduda. L’Anna ho va trobar
estrany. Normalment, el comiat de la parella venia seguit del Senyor
Matías aixecant-se per pagar i marxant. Va apropar-se a la seva
taula per oferir-li una mica més de conyac i va adonar-se que el
vell plorava sense soroll. Li va posar la mà a l’espatlla,
demanant-li què passava, però el vell només va deixar caure el cap
i va deixar anar un sospir que va acabar trencant-se en sanglots. Van
estar una bona estona així, ell sanglotant i ella amb un nus a la
gola, passant-li la mà per l’esquena. Finalment l’home va
parlar:
-Trobo
a faltar la meva dona.
La
noia va seure. No sabia què dir. Feia uns tres anys que el coneixia,
des que treballava els vespres al bar. Sempre li havia semblat un
home divertit i simpàtic, però desconeixia qualsevol detall de la
seva vida. Suposava que era vidu perquè no l’havia vist mai
acompanyat de ningú i duia un anell al dit que tocava, però no
podia estar-ne segura.
-Fa
cinc anys que va morir i sempre l’he trobat a faltar molt, però
ara s’ha fet molt difícil de portar la seva absència.
De
cop i volta, la música festiva que sortia dels altaveus de la tele
va molestar l’Anna. Va aixecar-se i va apagar-la. Va prendre una
copa buida i va tornar a seure amb en Matías. Per què? –li va
preguntar mentre omplia les dues copes de conyac.
L’home
va prendre la copa que l’Anna li oferia i va fer un bon glop abans
de parlar.
-No
crec que vulguis sentir-ho – va dir.
-Si
no vol parlar-ne, no cal que em digui res – va dir l’Anna –
Però, de vegades, explicar-ho és tot el que fa falta per trobar-nos
millor.
-No
en aquest cas – el vell va buidar la copa de conyac d’un glop –
Crec que serà millor que marxi – Va aixecar-se.
L’erecció
del Senyor Matías apuntava directament a la cara de la noia que
encara seia. Les galtes de l’Anna van enrojolar-se mentre el vell
s’adonava del que la noia estava mirant. Merda – va dir mentre
tornava a seure de cop – Veus? Per això no volia dir res.
L’Anna
va aixecar la copa i va fer un glop llarg i pausat: No passa res,
tranquil. No és la primera vegada que en veig una d’aquestes –
va somriure, però en Matías feia voltar l’anell al voltant del
dit, neguitós. – Expliqui’m què li passa, no pot ser tan greu.
En
Matías va fer un gest assenyalant l’ampolla i l’Anna va fer que
sí amb el cap mentre oferia la seva copa buida. Va omplir ambdues
copes i va prendre un glopet abans de parlar:
-Estic
constantment excitat i no aconsegueixo fer-me baixar la trempera.
La
noia va agrair tenir la copa a la mà doncs li va permetre dissimular
la rialleta prenent un glop. Un noi amb qui havia sortit una
temporada feia molt de temps l’havia introduït en el meravellós
món de la ‘visualització’. Això és deixar la ment oberta i
que quan algú et llença una descripció gràfica, instantàniament,
visualitzes aquesta imatge a la teva ment. L’Anna no va poder
evitar visualitzar el Senyor Matías despullat dins la dutxa
masturbant-se salvatgement, cosa que la va fer sentir una mica
peculiar, entre anguniejada i divertida. No es va adonar que es bevia
tot el conyac fins que la sensació de cremor a la gola la va deixar
estossegant. Va deixar la copa sobre la taula i mentre provava de
recuperar la respiració, va observar que ara era el torn del seu
company de taula de posar-se vermell.
-La
culpa la té el carallot del meu metge. M’ha donat una medicació
nova per la tensió. Va explicar-me que podia augmentar el meu desig
sexual, però se li va oblidar explicar que seria una coïssor
constant que no em deixaria ni pixar tranquil.
Ara,
l’Anna no es va poder amagar i va deixar anar el riure que
l’ofegava. No podia aturar-se tot i que li sabia greu. El Senyor
Matías era un bon client i una bona persona. No es mereixia que
ningú se’n rigués, però la imatge del pobre home empenyent-se la
titola per dirigir el doll de pixum cap avall era massa divertida.
-Perdoni
Senyor Matías – va dir-li quan va recuperar-se – No ho he pogut
evitar.
-Ja
em pots dir de tu, si vols –li va dir amb un somriure- Després de
parlar-te de la meva cigala, crec que ja tenim prou confiança, no
trobes?
Tot
i que notava una eufòria que li venia de les dues copes de conyac
que havia pres, l’Anna va tornar-se a omplir la copa i va brindar
amb ell.
-Ho
repeteixo Matías, perdona’m. No volia riure’m de tu – va
dir-li.
-No
passa res Anna. Jo mateix ho trobo força ridícul. I això és part
del problema, no tinc amb qui parlar-ho. Els darrers anys de la
Montse, la meva dona es deia Montse, no van ser senzills. Va estar
molt malalta i em vaig bolcar tant amb ella que vaig anar
desconnectant de tot i de tothom. No vam tenir fills i només ens
teníem l’un a l’altre. Ella va ser la dona que més he estimat i
encara la trobo a faltar.
En
Matías es va passar la mà pels ulls provant d’allunyar les
llàgrimes que amenaçaven de tornar a sortir. L’Anna li va agafar
el canell de la mà que aguantava la copa.
-Va
morir amb seixanta-dos anys, en tenia set menys que jo. Aquests
darrers cinc anys sense ella han estat durs. Ho enyoro tot d’ella:
la seva olor, el seu riure, les seves croquetes... però ja feia
temps que no fèiem l’amor. Entre la seva malaltia i que jo ja no,
bé, ja no tenia la potència de quan era més jove, ho havíem
deixat estar. Jo hi pensava de tant en tant. Recordava com era ella
de jove, com li agradava dir el meu nom quan arribava el moment, com
m’engrapava els ous... –El Matías va callar i va mirar de reüll
l’Anna que, amb les galtes ben vermelles, va aixecar la copa i va
beure.
-No
volia incomodar-te, perdona – va dir en Matías, però la noia va
tornar a prendre’l del canell i li va dir que continués.
-M’agradava
molt tenir sexe amb ella. Ens ho passàvem d’allò més bé i no
ens vam deixar mai insatisfets l’un a l’altre. Sempre ho dèiem
que moltes parelles es trenquen perquè no saben comunicar-se i cap
comunicació és millor que un bon polvo.
L’Anna
només havia estat en una relació llarga. Va viure amb un noi uns
dos anys abans que decidís que ja no li venia de gust discutir-se
més.
-I
ara trobes a faltar fer l’amor amb ella, no?
-Sí
i tant. Però el problema és que aquesta sensació contínua
d'excitació – va fer un gest amb la mà com per atrapar les
paraules que li costaven de sortir – de necessitat impossible de
satisfer està fent que odiï recordar-la. No puc superar la sensació
d’asfíxia per palles que em faci. Necessito alguna cosa més –
En Matías va mirar l’Anna fixament –Necessito algú que m’ajudi
– va apartar els ulls i va baixar l’esguard – El metge diu que
la medicina no fa uns efectes tan bèsties. Creu que tinc alguna mena
de problema. Que estic experimentant la pena d’una forma una
mica...
En
Matías va deixar de parlar. L’Anna notava el cap emboirat. Massa
conyac, massa emocions, massa pensaments creuant-li la ment.
-No
has pensat anar a veure a una... professional?
-No
puc. I no és només pels calés. -va mirar l'ampolla mig buida de
conyac – No sé si porto a sobre prou per pagar tot el que hem
beg... – L’Anna el va interrompre.
-Això
és cosa meva, oblida’t. Perquè no pots?
-No
sé com explicar-ho. Milers de prejudicis que la vida m’ha anat
forçant a assumir. No tinc res contra les putes, però no m’hi
veig pagant. I la vergonya si la gent ho sabés. I no saber qui ha
estat amb ella abans que jo. I que estic convençut que a la Montse
no li hauria agradat – En Matías va tornar a mirar l’Anna als
ulls – Però si fos amb algú de confiança, algú amable i
afectuós. Algú tan preciós com tu.
L’Anna
li va aguantar la mirada. El seu primer pensament va ser fotre-li un
clatellot però va dominar-se. Després va passar per uns instants
d’orgull en saber-se desitjada. Llavors va venir el dubte: i si tot
era un engany, un relat trist per seduir-la? Va deixar passar uns
segons, amb el cervell saltant d’una idea a la següent sense
donar-li temps d’aprofundir en cap d’elles. El vell va apartar la
mirada.
-Deus
pensar que sóc un vell verd. Un aprofitat per demanar-te una cosa
així. No pretenc fer passar per normal allò que realment és una
petició absurda. Però no et demano que facis l’amor amb mi.
Assumeixo que fer-ho amb un vell prop dels vuitanta no et deu semblar
una proposició gaire agradable. Però només que volguessis
masturbar-me. Tocar-me amb una mica d'afecte perquè pogués
recordar, experimentar una vegada més com d'agradable i meravellós
pot ser el contacte amb una noia guapa.
Va
mirar-se’l fixament. La barba retallada pulcrament, aquell cabell
blanc que ja tocava tallar. Aquelles mans, tacades per l’edat però
que aguantaven sense tremolar gaire. L’Anna no sentia desig pel
Senyor Matías, però no creia que fos tan desagradable veure aquella
cara arrugada tenir l’expressió feliç que ve després de
l’orgasme.
Va
aixecar-se, trontollant una mica per culpa del conyac. Va anar cap a
la persiana del bar i estirant fort, la va baixar de cop.
-Un
cop només, aquesta nit, ara – va dir caminant cap a la taula –
Una palla i prou. Res de petons, res de tocar-me, d’acord?
En
Matías va fer que sí amb el cap mentre la noia li descordava els
pantalons. Duia uns calçotets elàstics tibats per l’erecció.
L’Anna va abaixar-li la roba i va mirar, per primer cop, la cigala
erecta d’un home vell. Els ous li penjaven força i el poc pel
púbic que li quedava era entre blanc i gris com els cabells del cap.
L’Anna va seure mentre el Matías quedava dempeus amb el cul
recolzat a la taula. Va prendre el penis amb la seva mà dreta i va
començar a sacsejar-lo. La noia va notar com se li posava encara més
dura i, animada per la respiració pesada que escapava del pit d’en
Matías, va accelerar el ritme. Va aixecar la vista i va adonar-se
que el vell li mirava l’escot. Duia una camisa que deixava veure
l’inici de la seva regatera i des del punt de vista elevat del
vell, es devien veure una mica els sostens. Quan l’home va notar
que l’Anna el mirava va apartar l’esguard, però l’Anna fent un
sospir, va aixecar-se de la cadira i deixant anar la cigala, va
treure’s la brusa. Els ulls d’en Matías es van obrir com
taronges en veure que la noia es descordava els sostenidors i deixava
lliures els seus pits.
-Ets
un àngel – va dir amb la veu entretallada –No sé què dir.
-Doncs
no diguis res, la teva cigala ja parla per tu – el penis del vell
es movia sense que el toqués ningú, convuls, donant cops al baix
ventre.
L’Anna,
somrient, va tornar a la feina. Li donava la sensació que la polla
d’en Matías havia crescut encara més. La notava més llarga i
grossa. El ritme i la posició estranya, ella asseguda i ell dempeus,
feien que els seus pits giressin en direccions contràries, de manera
que pujaven i se separaven i baixaven i xocaven l’un contra
l’altre. La suor començava a baixar-li per entremig i tot plegat
li estava provocant emocions que no esperava tenir.
El
Matías va començar a respirar més ràpidament. Amb les mans
s’aferrava a la vora de la taula. La noia va adonar-se que la mà
que no estava masturbant-lo fregava el seu propi entrecuix per sobre
de la faldilla i va notar com la seva respiració sonava tan profunda
i entretallada com la d’ell. Es va notar humida i calenta. Va
pensar a masturbar-se dissimuladament però el que li venia realment
de gust era follar. Va aixecar-se i el va deixar anar. Va sortir
corrents cap al lavabo, va donar un cop al lateral de la màquina
expenedora de condons que va obrir-se i va deixar caure un torrent de
paquets de gomes a terra. En va agafar un i va sortir obrint-lo.
-Que
et passa res? –va preguntar en Matías, la noia li va passar el
condó- No cal, de debò, que...
-Vols
fer el favor de callar i posar-te’l – va dir la noia, mentre es
treia les calces i agraïa haver decidit portar faldilles aquell
vespre – Això ja no va de les teves necessitats només – va
apartar les cadires de la taula del costat d’on havien estat
prenent el conyac i va recolzar el cul a la vora, aixecant-se la
faldilla i deixant ben a la vista el seu pubis – Vine dins meu,
vinga.
El
Matías es va anar posant el condó mentre caminava cap a ella i tan
bon punt va arribar, va col·locar-se entre les seves cames i plegant
els genolls una mica, va penetrar-la.
En
un primer moment, l’Anna va sentir una veu dins del seu cap
cridant, una mica fastiguejada, que tenia la polla d’algú que
podia ser el seu avi dins. Però de seguida, fins i tot aquella veu,
va començar a deixar anar petits gemecs. El Matías empenyia amb
força el seu entrecuix contra el d’ella amb una mà a la seva
esquena i l’altre aguantant-li la cuixa aixecada per tenir millor
accés. L’Anna va tancar els ulls un moment, gaudint de la sensació
de plenitud que la seva vagina li comunicava. Va notar que l’aixecava
de la taula i va obrir els ulls espantada. D’on treu tanta força
un septuagenari? -Va pensar. Però el fet era que no ho semblava un
home de setanta anys, no semblava tenir més de cinquanta. L’Anna
va notar una esgarrifança, atemorida va passar-li la mà pels
cabells que començaven a tenir més negre que blanc.
-Que
està passant? – va preguntar la noia – Estic al·lucinant?
-No
– va dir el Matías aguantant la noia a pes amb un braç sota cada
cuixa i les mans creuades a l’esquena d’ella – Encara – i amb
un somriure va començar a bombejar amb força.
Els
pits de l’Anna saltaven embogits i la sensació de plaer que li
omplia el ventre era tan gran que va començar a gemegar obertament,
sense pensar si la podien sentir des del carrer. Va passar les mans
pel clatell de l'home i va provar d’aconseguir estar més vertical.
Buscava la forma que la polla d’en Matías li entrés encara més
endins. El noi, perquè ara no aparentava més de vint o vint-i-dos
anys, va dipositar-la sobre la taula i la va fer jeure. Va estirar
d’ella fins que el cul li sortia una mica de la vora de la taula i
llavors prenent-la pels malucs i amb un grunyit que li sortia del
fons del pit, va tornar a penetrar-la, tan endins com va poder
arribar. L’Anna va deixar anar un crit mig de sorpresa, mig de
plaer i va clavar les ungles a les espatlles del seu amant, mentre un
calfred li recorria l’espinada. Va notar com el baix ventre se li
contreia amb els primers espasmes de l’orgasme i va demanar al noi,
amb els ulls tancats, que la follés més ràpid encara. Mentre es
corria, va obrir els ulls de cop i va cridar:
-Senyor
Matías, SENYOR MATÍAS.
El
noi va continuar movent-se dins d’ella, però ara amb suavitat,
deixant-la gaudir dels darrers espasmes del seu orgasme. La noia jeia
amb la respiració trencada, els braços penjant a cada banda de la
taula. Quan l’Anna va recuperar-se, va incorporar-se amb compte de
no expulsar la cigala del noi de dins seu: -No entenc que ha passat.
Qui ets tu? Què ets tu? – el noi va aturar el seu moviment deixant
la polla completament dins de la seva vagina.
-És
una mica llarg d’explicar. – amb una mà li va engrapar un pit i
va començar a jugar amb el mugró – i jo no he acabat encara.
Creus que podríem deixar les explicacions fins d’aquí una estona?
Et prometo que respondré totes les teves preguntes.
-Oh!
– va exclamar l’Anna – No has acabat? Vols que et faci alguna
cosa?
La
veu que abans havia cridat dins la ment de l’Anna sobre el fet de
tenir un penis d’avi a la vagina, ara cridava amb totes les seves
forces sobre el tema de tenir a un ésser de natura indeterminada i,
a totes llums, no humà amb la polla dins el seu cony. Però l’Anna
estava una mica superada per tot plegat i tenia la consciència una
mica perduda entre el conyac i l’orgasme.
-Estava
pensant que potser voldries tenir un altre orgasme – va dir ell
acaronant-li el cabell. Va abaixar el cap i va llepar-li la suor que
li regalimava entre els pits – Si et va bé, jo estic a punt.
L’Anna
va notar com s’humitejava de nou. No és que hagués deixat d’estar
humida, però el to casual i simpàtic amb el qual li havia ofert de
tornar a follar, l’havia fet excitar-se moltíssim. La veu va
provar de fer-la entrar en raó, però quan l’Anna va estirar el
noi pel coll per fer-li un petó i demanar-li que continués, va
decidir quedar-se callada i gaudir del polvo.
En
Matías va tornar a moure el cul, ara sense urgència, entrant i
sortint de dins d’ella girant els malucs com provant de dibuixar un
cercle dins la seva vagina amb la punta del penis. L’Anna no va
trigar a deixar escapar l’aire en petits sospirs quan el noi va
accelerar les penetracions. No podia tenir les mans aturades. El cos
del vell Matías havia esdevingut el d’un jove Adonis. Li tocava
l’esquena, baixava fins als seus glutis on notava com es comprimien
i es relaxaven amb cada embat. Pujava fins a la cara i li tocava la
boca, el coll ferm. L’Anna va deixar-se endur per les sensacions.
Li arribava l’olor barrejada de la suor d’ambdós, com un perfum
animal, carregat de feromones. El soroll que les seves panxes feien
en xocar, marcant el ritme febril de les escomeses. Va perdre la
noció del temps. Tenia la sensació que feia hores que el tenia
dins, però desitjava que aquella coïssor ardent que la menjava per
dins no s’aturés. Però va notar com el seu orgasme s’atansava.
L’esquena se li va contreure i va deixar anar un gemec greu i
llarg. Aquest orgasme va ser llarg i en Matías la va acompanyar a
cada passa. Va accelerar el ritme en notar que ella es corria, va
aturar-se just en el moment que ella es quedava rígida i llavors es
va llençar a una cavalcada infernal, penetrant-la ràpidament,
allargant el seu orgasme i deixant-la esgotada. Llavors va sortir de
dins seu, va arrencar-se el condó i li va demanar si podia acabar de
masturbar-lo. L’Anna va aixecar-se i va posar-se al costat del noi.
Va prendre el penis, que ara no podia abastar amb tota la mà i va
acariciar-li els ous mentre el noi tancava els ulls. Li va fer la
sensació que el membre d’en Matías brillava i va notar amb esglai
com de la punta li sortia una llum blanca. El noi va atansar la mà
cap a la taula i va prendre un got de la taula del costat, va llençar
les restes de gel que encara hi quedaven i va apropar-lo a la seva
polla. Va començar a abocar dins del got un torrent d’esperma,
blanc, brillant que es confonia amb els feixos de llum que sortien
del foradet de la seva cigala. L’Anna es va apartar del noi mentre
la llum semblava anar creixent, envoltant tot el cos d’en Matías.
Era tan blanca i tan brillant que l’Anna es va haver de tapar els
ulls amb les mans. Quan va poder obrir els ulls, la claror ja
desapareixia i el Matías tornava a ser el Senyor Matías. El seu
penis, ara tou, encara deixava anar una mica d’aquell fluid tan
blanc que semblava fet de marbre líquid dins del got. El vell va
apartar el got, el va deixar sobre la taula, va prendre un tovalló
de paper i va eixugar-se les darreres gotes.
-Bé
– va dir somrient – Suposo que ara voldràs respostes, oi?