Portada L'Anna i l'anell

Aquí podreu trobar el text complet de la novel·la L'Anna i l'anell publicada per en Joan López Rovira el Sant Jordi de 2015. Gaudiu-la molt i no oblideu que podeu comprar el llibre en paper (tapa tova 14€ i tapa dura 22€) demanant-se-la a l'autor. Teniu les dades de contacte a l'apartat de crèdits de la novel·la.


Imatge original de la Núria Floit

-- Índex --



Crèdits

Sobre l'autor

En Joan López condueix metros en el poc temps que li deixen la seva família, els seus escrits i la seva preparació com a bruixot maligne. No ha practicat mai sexe tàntric però si li ensenyes una teta se li obren tots els chakras. A les xarxes és molt difícil de trobar-lo perquè valora molt la meravella que és la vida real però, sobretot, perquè fa servir el pseudònim Pol Sedierta.
Ha guanyat alguns premis literaris. Però l'omple d'orgull ser un dels triomfadors dels #PremisTuitort d'enguany.
Si voleu contactar amb ell per xerrar sobre el llibre, oferir-li diners o enviar-li spam d'estirapenis o viagra teniu links per trobar-lo a http://www.valruspines.com/

L'email de la protagonista és annaqites@gmail.com li podeu explicar que us ha semblat la seva història. Però no li demaneu com trobar en Ruthven, diu que el vol només per ella.

Sobre la portada

La noia de la portada és l'Anna. Curiosament la portada va arribar abans que la novel·la. Jo ja seguia la Núria Floit a twitter i també al seu meravellós Tumblr http://floit.tumblr.com/ Quan vaig començar a escriure la novel·la, immediatament vaig pensar en les seves il·lustracions. Per si no ho sabeu podeu tenir un Núria Floit penjat sobre la vostra xemeneia. Aneu al seu Tumblr i compreu-vos-en un.

Llicència Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a la llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional Creative Commons.
Per veure una còpia de la llicència, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/.

Conversa de coixí post-orgàsmica

L’Stephen King ens anomena ‘Lector Constant’ als seus fans i ens escriu sovint petites cartes d’amor en les seves novel·les. Ens explica coses dels seus llibres i del procés que ha seguit per escriure’ls. M’agrada pensar que formo part d’una comunitat d’amics dels seus llibres i, realment, sento que parla amb mi. M’agradaria transmetre una mica d’aquest sentiment en aquestes paraules.
Si has llegit altres treballs meus, com ‘entreterres’, els relats curts que he anat penjant per les xarxes o el meu bloc ‘Memòries d’un pare invisible’ ja te’n deus haver adonat que el sexe és una part important de l’univers on neixen les meves històries. Però, és clar, el sexe també és una part molt important de l’univers on tu vius. Passem una bona part de les nostres vides perseguint el plaer. Ho fem sols, acompanyats, amb ànims masturbatoris, per demostrar amor, per desconnectar dels problemes i, majoritàriament, perquè és refotudament divertit. Llavors, tenim els llibres i les pelis, llocs on parlem de tot obertament. Històries on gent mor i mata amb descripcions gràfiques de tota la violència imaginable. Històries on la gent s’enamora i desenamora explicant tots i cadascun dels seus sentiments. I poden ser relats de ciència-ficció, pelis d’acció, novel·les històriques, films de terror... Treballs que són assignats a un gènere o d’altre pel tipus d’història que expliquen, no tant per com ho expliquen. Excepte si la història implica sexe, llavors ni drama, ni comèdia, ni thriller; dependrà de com d’explícit sigui aquest sexe parlarem de pornografia o erotisme... Quina estupidesa més gran! Podem veure films sobre psicòpates assassins amb escenes on esquarteren les seves víctimes amb tot de detalls, però la part on es masturba sobre els pedaços sanguinolents o viola el cadàver l’escoltarem llegida pel protagonista en l’informe del forense. Podem llegir novel·les romàntiques amb protagonistes femenines que lluiten contra els seus desitjos carnals i que cauen, víctimes d’un amor prohibit, en braços del paio catxes que treu la merda de l’estable amb una pala... No fotem senyora, s’haurà enamorat però d’entrada vostè el que volia era fotre un polvo.
Tot i així, la novel·la que heu llegit la trobaríeu a la balda de les eròtiques, lloc que li correspon per com de gràfiques són les seves escenes de sexe. Però el sexe no és el tema principal. L’autodescobriment i el respecte per un mateix ho són. Cap de les escenes de sexe d’aquest relat és irreal, possiblement algú estigui practicant una de les aquí descrites mentre llegeixes això. El que és irreal és considerar que sentir-se sensualment excitat mentre llegeixes un llibre, és diferent d’espantar-se, riure o plorar llegint una novel·la o veient una pel·lícula. El sexe ha de ser una part normalitzada més dins de la nostra cultura, com ho són la violència, la guerra, l’humor, la pena, conduir cotxes, navegar per internet, fer volar estels, menjar cogombrets. El sexe no és res especial, és només una part més del que ens fa humans.
M’agradaria citar aquí alguns autors que m’han mostrat que l’important és la història, que si els personatges follen és perquè volien follar, no perquè ‘ara toca una escena picant’:
Hanif Kureishi parla de sexe amb una naturalitat brutal. Novel·les com Intimitat o els seus guions de cinema mostren com el sexe pot fer evolucionar un personatge.
Wei Hui, l’autora prohibida a la Xina que té l’orgull de ser la persona amb el llibre més piratejat, fotocopiat i distribuït il·legalment al seu país, va escriure Shanghai Girl, la història de la Coco, una noia que ens explica qui és i el que li passa, fins i tot quan practica sexe.
L'enorme Nagisha Oshima, creador d'obres mestres com ‘L’imperi dels sentits’, ‘Taboo’ o ‘Bon Nadal, Mr Lawrence’ on el sexe és l’instrument amb el qual elabora alguns dels perfils més profunds del cinema.
I, finalment, en Paul, autor de novel·les històriques eròtiques de tema gay que m’encantaria llegir i que és un personatge creat pel genial mestre del còmic Ralf König. Ningú com en König per fer servir el sexe gràficament i aconseguir explicar una història on sigui la passió, la pèrdua i la identitat el que importen. Llegir ‘Huevos de Toro’ o ‘La noche más loca’ hauria de ser obligatori.

Bé, com que ‘Lector Constant’ ja ho ha fet servir l’Stephen King, no us anomenaré així. Però sí que vull enviar-vos una darrera invitació: seguiu-me, si voleu, perquè aquest univers on neixen les històries que escric és molt vast i el viatge sempre és més gratificant si el comparteixes, no? Que mai us faltin ni el bon sexe, ni la bona literatura.

Dedicatòria i Agraïments

Dedicatòria

Amb tot l’amor del meu cor per la Núria. Qui sinó? El meu àngel, la meva vampira, la meva companya de jocs. No hi ha plaer més gran que passar la vida abraçat a tu.

Agraïments

Primer de tot, a tu, que et disposes a llegir el meu relat. Gràcies, de tot cor. Espero que gaudeixis en llegir-la tant com jo ho vaig fer en escriure-la.
A la Mariona Isern i la Núria Floit per cedir-me part del seu temps i del seu talent, llegint i criticant aquest treball. Elles són responsables que aquesta novel·la sigui millor del que hauria estat sense elles. Gràcies.
A la Neus (la Tieta Garrotxina) que ha demostrat tenir més fe en aquest llibre que el mateix autor. Gràcies i ens veiem aviat.
A la Sílvia Catalán que va tenir unes paraules tan maques en acabar de llegir el llibre que encara no me les puc creure. Agrair-li també la repassada que li ha donat al text, li'n feia falta.
A la Nuria Sánchez tinc tantes coses per agrair-li que al final necessitaria un llibre per ella sola. Ha estat la primera a criticar el llibre i ajudar-me a redreçar parts que trontollaven. Però sobretot agrair-li també les empentes per continuar quan la muntanya em semblava massa alta i les abraçades quan realment ho eren de massa altes.
Un agraïment especial per un dels meus amics més estimats, el gran Sergi Hidalgo, Pallasso, Cabaretero, Expert en còmics, sexe i cinema. La primera persona que va tenir en les seves mans l’esborrany d’aquest despropòsit i que és una font d’inspiració i alegria per tots els qui el coneixem.

I la tercera Núria d’aquests agraïments és una de molt especial; la meva dona. No només ha llegit i ajudat a corregir sinó que ha fet possible que això esdevingués un llibre. T'estimo.

Capítol 10 – 962 graus i un remake


En el qual l’Anna pateix un atac de pànic, descobreix la temperatura de fusió de la plata i sospita que la versió americana serà pitjor

La Carme havia estat força comprensiva: - No és el primer cop que m’ho faig amb una noia confusa que acaba de descobrir les seves noves apetències – li va dir. L’Anna va anar dient que sí a tot, deixant-se consolar per ella però, fins que la va aconseguir convèncer que estava bé i va marxar, no va poder deixar-se anar. Va seure agafant-se el pit i provant de fer profundes respiracions que quedaven en un no res de sospirs breus i accelerats. Va calmar-se prou per acabar de recollir el bar i va marxar cap a casa. Quan estava a mig camí va dubtar si no seria més assenyat d’anar directament a casa d’en Matías i exigir-li una explicació. Va resoldre que no. Necessitava descansar i tenir el cap tranquil o, si més no, més tranquil del que ara el tenia si volia entendre que collons estava passant. Va arribar a casa, va dutxar-se i se’n va anar a dormir. O això va pensar que faria. Però va donar voltes al llit fins que no va poder més. Va vestir-se, va prendre l’anell, se’l va posar a la butxaca i va anar cap a casa d’en Matías.
Quan va arribar, va veure que hi havia llums enceses a la casa del vell. Va trobar-se la porta del carrer oberta, així que va pujar i va picar amb el puny, suaument a la porta del pis. Va obrir-la en Ben, el somriure del qual va transformar-se en cara de preocupació en mirar a la noia. Sense dir res la va abraçar i, després de confortar-la, va estirar d’ella fins a poder tancar la porta. En Matías era assegut a la taula, l’ampolla de Schnaps buida feia companyia a una altra de whisky d’una marca que l’Anna mai havia vist. Va seure davant del vell i va esperar fins que en Ben va prendre la seva cadira.
-Què collons m’has fet, Matías?
-Anna... – va començar el vell, però la noia el va interrompre.
-QUÈ COLLONS M’HA FET LA TEVA MERDA D’ANELL? – va cridar mentre llençava la peça de plata a la taula. Va dringar contra un got i va rodar, però abans que caigués de la taula, en Ben el va prendre i el va deixar entre l’Anna i en Matías.
-Anna – va tornar a dir en Matías – Necessites calmar-te. Vols un got de whisky?
-Necessito que em diguis què collons m’està passant. Necessito saber qui collons ets. QUI COLLONS SOU? – L’Anna plorava sense fer gest d’eixugar-se les llàgrimes. Tenia les mans agafades sobre les cuixes i se les anava fregant, com si tingués fred.
-No és aquesta la pregunta que vols fer - va dir en Ben – Vols saber qui ets tu.
-I aquesta pregunta, només tu la pots respondre – va continuar en Matías - Però si vols saber què ets: Ets una de nosaltres.
L’Anna va sentir la veu de dins seu: i ho has sabut des del principi.
-Qui sou? Perquè em feu això? – va insistir la noia mentre es tapava els ulls amb les mans. Va aixecar la mirada i va veure l’anell. El va prendre amb un moviment brusc de la mà. – Destruiré l’anell, el fondré!
-No et serà fàcil – va dir en Matías – La temperatura de fusió de la plata és 962 graus centígrads, temperatura que no és tan senzilla d’aconseguir a casa. Potser a una foneria.
-O al Mont del Destí – va dir en Ben prenent-li la mà.
-TOT ÉS UNA PUTA BROMA AMB VOSALTRES, NO? – va cridar l’Anna. – M’estic tornant boja
En Matías va prendre-li la mà que tenia l’anell i apropant-se-la als llavis, li va fer un petó.
-Si esperes veure les coses com una humana més, sí, t’estàs tornant boja – va dir – Durant segles els nostres han estat penjats, cremats, tancats, enterrats... qualsevol acció de rebuig que puguis pensar. Hem poblat la imaginació de la humanitat des del principi dels temps. Hem estat els seus déus, els seus àngels, els seus dimonis...
-Els seus vampirs, les seves fades – va intervenir en Ben.
-Hem estat en els seus somnis i en el seu desig – va dir el vell deixant-la anar – Però mai hem estat humans i mai ho serem.
-Llavors què fots amb aquesta cara de vell. Amb aquest cos patètic i esgotat. Vas dir-me que no menties i ara vens amb aquestes històries. Fes sortir a en Cassiel i acabem amb aquesta pantomima.
En Matías va començar a rejovenir-se davant d’ella. En Ben també va començar a brillar i va perdre el parell de dècades que se li marcaven als ulls.
-Vas donar-me l’anell dient-me que era la teva essència angelical però era mentida. Vas dir-me que havies renunciat a la teva immortalitat, també era mentida?
En Cassiel va prendre el got que havia estat d’en Matías. El va omplir amb un parell de dits de whisky. Va buidar el got d’un glop.
-No. Quan acabi aquesta conversa, tornaré a ser en Matías. I ho seré fins que mori el meu cos patètic i esgotat – va dir l’àngel amb to irònic – Però si nosaltres hem de mostrar-nos tal com realment som, què esperes tu per fer-ho. Mostra’ns qui ets realment. L’Anell només era una manera de fer-te més fàcil d’entendre com usar el teu poder. Però només era això, una peça d’atrezzo.
L’Anna va aixecar-se. Per la seva ment va creuar la idea de colpir aquella cara tan bella, tan perfecta i marxar corrents. Volia negar ser com ells. Ella no se sentia diferent del que s’havia sentit mai, era humana. Va donar voltes a aquell pensament fins que va sentir-se marejada i va adonar-se que en el fons, li era impossible saber si era humana o no. Va escoltar la veu, dins el seu cap, dir-li: Deixa’t anar, Anna, deixa’t anar i siguem una sola ment i una sola veu
-No sé com fer-ho – va pensar – No sé com fer-ho – va dir en veu alta.
-Accepta qui ets – va dir en Ben.
-Ja no sé qui sóc – va contestar-li la noia.
-Accepta què ets – va replicar en Matías.
Va tancar els ulls. Va veure davant reflectides a les seves parpelles tancades les figures d’en Matías i en Ben. En Cassiel i en Ruthven – va corregir-la la veu de la seva ment – Ells han escollit mostrar-se així al món. Decideix qui i què vols ser tu.
L’Anna va obrir els ulls. Va desfer el puny i va mirar l’anell. No em veig fent d’àngel. I, la veritat tampoc em veig fent de vampir – va pensar – Però sí que em veig continuar fent servir l’anell com a metàfora de qui sóc – Va posar-se l’anell que va començar a brillar amb una llum que, de seguida, va cobrir tot el seu cos. No va notar cap canvi evident. Però tota ella era com una versió idíl·lica d’ella mateixa. Era una utopia desvirtuada pel fet de realitzar-se. Era bella i prou. Era la bellesa en els ulls de l’observador, fos qui fos aquest observador. Va aixecar el braç i la llum va anar concentrant-se en la mà que subjectava l’anell per sobre del seu cap. Va veure reflectida en els ulls dels seus companys la seva figura i era com si tingués una estrella retinguda a la mà. Llavors va baixar el puny i la llum va desaparèixer. Continuava perduda i plena de dubtes. Però després de sentir-se apartada del gènere humà, trobava d’allò més relaxant, acceptar que hi havia una altra opció que la bogeria. L’Anna va seure.
-Continuaré dient-me Anna – va dir – Fer servir Galadriel em semblaria massa presumptuós – va dir amb un somriure.
-I et faltarien les orelles en punta – va dir en Ruthven amb un somriure.
-Continuo tenint molts dubtes – va dir – Perquè jo? Perquè m’heu escollit a mi?
-No hem escollit nosaltres. Tu has aparegut. – va dir en Cassiel servint whisky a tres gots. Va repartir-los i va aixecar el seu – Per l’Anna, que encara no es diu Galadriel, però que molt segur d’aquí a unes dècades li veurà la gràcia a això de prendre identitats fictícies.
-Per l’Anna – va dir en Ruthven – La primera Elfa que passarà el Mardi Gras a Nova Orleans – va mirar-se la noia – Perquè continues volent venir amb mi, oi?
-Per algun lloc he de començar la meva nova vida. I Louisiana sembla un lloc tan bo com qualsevol altre. – La noia va tocar l’anell – No cal que te’l torni, oi?
-No Anna. La Montse i jo el vam comprar en un viatge a Eivissa que vam fer. Només té valor sentimental, però sovint, aquest és l’únic valor que val la pena, no creus? – va dir en Matías mentre en Ben anava fent que sí amb el cap.

En Ben va fer els panqueques molt abans que sortís el sol i mentre se’ls menjaven, en Cassiel va anar convertint-se en Matías. Va ser en Ruthven qui va marxar a deixar els plats a l’aigüera i va ser en Ben qui va tornar amb la cafetera plena. L’Anna va anar apagant el seu poder. No notava que hi hagués cap diferència més enllà de la brillantor que semblava tenir tot quan estava ‘endollada’.
L’Anna va fer-los centenars de preguntes sobre les seves vides passades i sobre els poders que tenien, però això és una altra història i serà explicada en un altre moment.
A trenc d’alba, en Matías va anunciar que marxava al llit i en Ben va decidir acompanyar l’Anna a casa. La noia va fer la pregunta que no s’havia atrevit a fer-li a en Matías durant tota la nit:
-De debò pensa morir-se en Matías? – va preguntar.
Caminaven agafats per la cintura, amb la mateixa naturalitat que si fossin parella des de feia temps.
-I tant! – va dir en Ben – No passa més d’un segle sense que li doni un atac d’aquests. S’enamora i decideix viure la vida com si no fos immortal. Pateix una mica, mor i abans no el trobin fet un cadàver, torna a ser el Cassiel que tots coneixem i apreciem i tot torna a començar.
-Llavors no s’enamora de veritat?
En Ben va aturar-se i va encarar la noia. – En Matías porta quasi mig segle envellint. Ha vist morir la seva estimada i, en comptes de deixar-ho córrer, tornar a ser en Cassiel i viure la bona vida que tu saps que podem viure, va decidir continuar patint, posant-se malalt i morint com un humà. – Va mirar cap al cel – Collons, Anna. És clar que et pot semblar una broma, perquè al final de tot, en Matías morirà i en Cassiel sobreviurà. Però concedeix-li al pobre desgraciat el mèrit que mereix passar-se cinquanta anys no aprofitant aquest do que és nostre i només nostre.
-Però quan va seduir-me... – va provar de dir l’Anna.
-No va seduir-te! – En Ben va posar les mans a les espatlles de la noia – Va veure el que eres, qui eres realment i va fer – va tocar-se el pit amb una mà –vam fer el necessari per despertar la teva consciència. – Va abraçar-la i va continuar parlant fluixet a cau d’orella. – Els dos hem vist alguns dels nostres embogir. Créixer amb un desig mal enfocat i un poder per manipular els humans. Convertir-los en esclaus.
La noia va apartar-se d’en Ben: En Hitler. Tu el vas conèixer. Era un dels nostres que va embogir? Per això el vas anar a veure?
-No era dels nostres – va dir en Ben amb un somriure trist – Però uns quants ens demanàvem com era possible que tingués tant de carisma i poder sobre els altres. Ho vaig anar a investigar per si de cas.
-Ens trobarem amb algú dels nostres a New Orleans?
-Per carnaval sempre en venen uns quants. No som gaires, però Bourbon Street és com una mena de club social per nosaltres.
Van caminar en silenci una estona. En Ben xiulant suaument una melodia estranya i l’Anna pensant sobre totes les coses que havia après. Abans de tombar la darrera cantonada del seu carrer, l’Anna va aturar-se:
-Llavors jo tampoc moriré? No envelliré si no és que jo ho vull? – va preguntar.
-Podem morir, però no ens és fàcil. I envellir... segurament et trobaràs jugant amb la teva edat, depenen qui et trobis, o en quina situació et vegis. Però serà opció teva. No et vindrà forçat per la mare Natura.
L’Anna anava a fer una altra pregunta, quan algú caminant a tota marxa gairebé va ensopegar amb ells. L’Anna la va reconèixer per la imatge mental que va saltar-li el cap; era la Sònia, la xicota d’en Roc. Abans que pogués dir-li quelcom, la noia ja havia marxat carrer avall. L’Anna va obrir les seves percepcions i va adonar-se que en Roc estava a la porteria de casa seva. Va xiuxiuejar un comiat a l’orella d’en Ben i amb un petó als llavis el va enviar a casa d’en Matías amb la promesa de trucar-lo aquella tarda. Sola, va tombar la cantonada. El llum del fanal de davant la porteria il·luminava el noi que assegut a l’esglaó de l’edifici, mirava les seves sabates.
-Ei Roc, que passà res? – va dir l’Anna.
El noi va aixecar-se amb la cara trasbalsada, meitat per l’ensurt, meitat per les llàgrimes que li queien per les galtes. Va eixugar-se-les amb el dors de la mà abans de tombar el cap per mirar-la.
-Res – va treure les claus de la butxaca i va fer gest d’obrir la porta – Prenia la fresca abans de pujar a casa.
-Roc, m’he creuat amb la teva xicota. No semblava molt contenta. Que us heu barallat?
El noi va quedar-se amb la mà camí al pany.
-Sí. Però la Sònia no és la meva xicota. Mai ha estat la meva xicota, de fet.
L’Anna va prendre la mà que encara aguantava la clau i va estirar del noi fins a fer-lo seure. Va seure al seu costat.
-Què vols dir? Semblàveu molt ben aparellats l’altre dia.
-Perquè sou així les dones? – va saltar de sobte en Roc – Perquè ens feu servir i llavors ens deixeu tirats?
L’Anna es va sorprendre de la intensitat dels sentiments del noi. Estava realment enfadat.
-No generalitzis, Roc – va dir-li l’Anna amb veu suau. – No totes les dones són iguals. Igual que no tots els homes ho sou. – va passar-li un braç per sobre les espatlles. – Què ha passat?
El noi va quedar-se callat una estona. Al final va començar a plorar fluixet mentre l’Anna li acaronava el clatell. En Roc va enfonsar el cap al coll de la noia fins que va dir:
-M’ha deixat. – va trigar uns segons a continuar – Diu que no volia fer-me mal, però que en el fons només estava amb mi per fer gelós al noi que realment li agradava.
L’Anna no va dir res. Va deixar que la ment se li omplis amb les imatges del cap del noi. Va veure un llit gran, de matrimoni, cobert de pètals de rosa. A la tauleta de nit hi havia una ampolla de cava dins d'un pot amb glaçons i una caixa de bombons oberta. En Roc era dins la noia, penetrant-la a poc a poc mentre es feien petons.
-Avui els meus pares no hi són. Han aprofitat el pont per marxar al poble, a veure els avis. I jo volia aprofitar per fer-ho amb la Sònia, però fer-ho maco, especial. Però quan he provat de marxar de la festa on érem, ella ha començat a enfadar-se. Al final hem marxat i durant el camí m’ha explicat que no era jo qui li agradava sinó un dels meus amics.
L’Anna va prendre la imatge que havia rebut i va tornar-se-la al noi. Però en lloc de la Sònia, va enviar-li la seva cara. Va invocar el seu poder i va deixar que l’anell brillés des del clatell del noi, mentre encara l’acaronava. El noi va posar l’esquena recta, com si hagués rebut una descàrrega elèctrica i va mirar de cua d’ull l’Anna. La noia, tot i que no es trobava diferent, va notar que tot se li feia més brillant i clar a la ment. A ulls del noi, ella semblava irreal. Una bellesa de conte de fades, com sortida de les històries de la mitologia grega. Va aixecar-se i va estirar l’esquena. Va abaixar els ulls i va creuar la mirada amb en Roc:
-Creus que el cava encara estarà prou fresc? – va dir-li mentre li oferia les mans perquè s’aixequés.
El noi va acceptar l’ajuda i va aixecar-se fins a estar dempeus davant d’ella. No va parlar, només la va mirar amb els ulls molt oberts. L’Anna li va prendre les claus, va obrir la porta i va entrar amb el noi seguint-la.
-Saps què passa, Roc? – va dir-li mentre pujaven l’escala – D’aquí a pocs dies marxo. No sé quan tornaré, potser trigaré uns mesos, potser uns anys. Però una cosa sé segura. – va tombar-se i va encarar al noi – No vull marxar sense culminar el que vam encetar l’altre dia a la cuina de casa meva.
-Ets la dona més bonica que he conegut mai – va dir el noi.
-Faig trampes – va dir l’Anna deixant anar una rialleta.
Quan van arribar al replà de casa del noi, li va tornar les claus perquè obrís la porta. Van anar directament al dormitori. El gel s’havia fos del tot. Però el cava encara estava prou fresc. El noi va obrir-lo i van fer dringar les copes. El noi la mirava amb les galtes vermelles fins que li va prendre la copa. Va deixar-les a la tauleta i la va abraçar. Van fer-se un petó llarg, intens, mentre les seves mans recorrien camins per les seves esquenes. El noi va separar-se de l’Anna:
-No tens ni idea de com t’arribo a desitjar! – va dir en Roc.
L’Anna estava estudiant les imatges que li arribaven al cap. Va veure totes les coses que el noi volia provar amb ella i va contestar.
-Sí que me’n faig una idea, sí.
L’Anna va començar a riure. El noi la mirava sospitós i el va prendre per sorpresa l’empenta de la noia. Va caure assegut al llit i va somriure, encantat, quan l’Anna va començar a bellugar-se al so d’una cançó que només ella sentia. Va poder despullar-se sola fins que va arribar als sostenidors. Amb les calces va rebre l’ajuda d’en Roc, que va llençar-se sobre d’ella amb la cara famolenca d’un llop.
Va ser un matí molt llarg i profitós.

6 anys després. Berlín. Un cinema.

En Cassiel i l’Anna feien cua per comprar crispetes. La noia duia un vestit amb flors brodades i unes botes militars mal cordades. En Cassiel semblava sortit d’una revista de models. Quan van arribar al taulell van demanar les seves begudes i crispetes i van intercanviar unes quantes paraules amb la cambrera, que se’ls mirava amb els ulls molt oberts. A la cua per entrar a la sala, l’Anna va manifestar els seus dubtes:
-No sé com m’has convençut per venir a veure aquest despropòsit. – va dir després de xuclar la seva beguda – És impossible que estigui a l’altura de la meravella que va fer en Wim.
-Anna, has de tenir la ment una mica més oberta. ‘City of angels’ no és ben bé un remake, és més aviat una reinterpretació – va dir en Cassiel.
-Que sí, home! Però tu el què vols és veure la Meg Ryan, que no sé què hi tens amb aquesta mosqueta morta.
En Cassiel va fer gest d’estar ofès, però de seguida va somriure.
-Saps qui em recorda la Meg? – va dir amb una miradeta cap a la parada de les crispetes – La nostra amable cambrera.
-No comencis, Cassiel. Saps perfectament que em mirava a mi – va dir l’Anna.
-Però que dius? Em mirava a mi. Si gairebé li cauen les crispetes, distreta com la tenia.
-Sí que estava distreta – va concedir l’Anna – Però perquè em mirava a mi.
Van donar les entrades i van passar cap al vestíbul de les sales. Van aturar-se i van mirar els dos cap a la noia. Van projectar les seves ments sondejant la de la cambrera.
-Està pensant en mi – van dir en Cassiel i l’Anna a l’hora.
La cambrera els va mirar i va somriure. Va fer un gest amb la mà indicant que l’esperessin a la sortida. L’Anna va assenyalar a en Cassiel, mentre ell va assenyalar l’Anna. Els dos van fer cara de preguntar Qui? Jo?. La noia va passar una bossa de crispetes a un client i va deixar anar una rialla. Va assenyalar a en Cassiel i, immediatament, va assenyalar a l’Anna, que va rebre una imatge molt clara a la seva ment.
-Doncs res, haurem de fer un trio – va dir l’Anna.
-Puc pensar maneres pitjors de passar una tarda a Berlín – va contestar-li en Cassiel.
L’Anna va tocar l’anell i va enviar una imatge al cap de la cambrera. Va notar com l’escalfor es començava a estendre pel seu pit.

-Segurament veure en Nicolas Cage i la Meg Ryan carregar-se una bona peli n’és una d’elles!

Capítol 9 – Descobriment

En el qual l’Anna accepta una proposta, fa descobrir un nou món i descobreix un nou món per a ella mateixa

Va despertar-se i en obrir els ulls, va veure el somriure a la cara d’en Valentí. En Ben la tenia abraçada per l’esquena i li acariciava la cuixa.
-T’has adormit – va dir-li en Valentí després de fer-li un petó.
-Sí, vosaltres no?
-No. Hem estat xerrant. – va contestar en Ben mentre li passava la mà per les natges. Estàvem decidint si et deixàvem dormir una estona més o et despertàvem.
En Valentí va abaixar una mica el cap i va començar a jugar amb els seus pits, llepant-li els mugrons mentre els prenia a dues mans. L’Anna va notar créixer el penis d’en Ben contra el seu cul.
-Sempre estàs refregant la teva polla al meu cul, Ben – li va dir la noia – Proves de dir-me alguna cosa?
-Bé – va dir en Ben – No sé com dir-ho de forma elegant, però... series tan amable de concedir-me l’honor de deixar-me introduir el membre viril en aquest bé de déu de tirapets que tens, Anna?
Van quedar-se els tres en silenci uns instants, fins que l’Anna va esclafir a riure.
-I tu Valentí? – va preguntar la noia – Què faràs mentre aquest sàtir em sodomitza?
-La veritat és que, mentre dormies, nosaltres dos fèiem plans – va estirar el braç i va prendre dos condons i el lubricant de la tauleta de nit. – i considerem que és molt factible, que puguem penetrar-te tots dos alhora. Vols provar-ho?
L’Anna va notar que s’humitejava. No va dir res, però va prendre la polla d’en Valentí i va començar a tocar-se-la. Els dos nois van estar llestos en un tres i no res. Van col·locar-se els preservatius i van introduir-se dins de la noia amb molt de compte. En Ben li aguantava la cama aixecada mentre se la clavava lentament. En Valentí es movia provant de sincronitzar els seus embats amb els d’en Ben. L’Anna va notar que en Ben li enviava imatges al cap. Estava aprofitant el seu poder, perquè l’Anna veies el que ell veia: L’Anna estirada de costat amb la cara d’en Valentí a centímetres de la seva, amb la cama aixecada i la polla del noi entrant i sortint de dins seu. No sabia si era cosa d’en Ben, però va notar que l’orgasme se li atansava a una velocitat inusual. Va provar de mig girar el cap i en Ben va apropar la seva cara per fer-li un petó. L’Anna va posar una mà a sobre de cada noi com va poder i va anunciar: No trigaré gaire, nois.
Ells van respondre accelerant el ritme. En Ben feia moviments curts dins el seu cul, deixant més espai per maniobrar a en Valentí que gairebé treia la polla sencera cada cop abans de tornar-la a ficar tan endins com podia. L’Anna va deixar d’intentar moure’s, va cedir tot el control als nois. Va ser un orgasme llarg, molt menys intens que l’anterior, però va durar el que li va semblar hores. Quan va acabar, va notar com en Ben llençava la seva ment sobre la d’en Valentí mentre ell mateix es deixava anar. Els nois es van escórrer sense deixar de moure’s dins seu. En Ben va fer gest de sortir-se'n, però l’Anna el va retenir: - Vull que us estoveu dins meu – els va dir. Van quedar-se quiets, només amb el so de les seves respiracions entretallades per l’esforç.
La polla d’en Valentí va ser la primera a sortir i el noi va aprofitar per desfer-se del condó. Mentre es feien un petó, l’Anna va notar que en Ben s’enretirava també, però va mantenir-se abraçat a ella, llepant-li suaument la suor del clatell.
-Ha estat increïble – va dir en Valentí.
-Sí – va concedir l’Anna – Tots dos heu estat increïbles.
L’Anna va estirar-se i deixant-se anar dels nois, va mirar el reflex de tots al mirall del sostre. Tenia un noi a cada banda i, quan va obrir els braços, van recolzar el cap un a cada espatlla de la noia. En Ben li va posar la mà a la panxa.
-I això és la vida! – va dir amb un sospir l’autoproclamat vampir. L’Anna va recordar la conversa d’aquell mateix matí davant l’hotel. Realment, podia imaginar-se fent d’això la seva vida. No l’obscura i trista vida humana com a Matías que havia triat en Cassiel, si no l’aventura continua de viatjar i tenir experiències noves d’en Ruthven.
-Ho repetirem això. – va preguntar en Valentí.
-No vols descansar una mica? – li va preguntar l’Anna en to burleta.
-Ja saps que vull dir? Tornarem a quedar tots tres per fer això?
L’Anna va sentir la veueta del seu cap dir -Potser no tindràs temps- però abans que pogués interrogar-se a si mateixa, es va trobar contestant.
-No ho sé. Això dependrà d’en Ben. Quan marxem cap a New Orleans?
-Marxem? – va exclamar en Ben.
-Marxeu? – va exclamar en Valentí, mig incorporant-se – A Nova Orleans?
L’Anna va mirar els ulls d’en Ben. – M’ho vas proposar seriosament?
En Ben va posar la mà a la galta de la noia i va fer-li un petó. Tot el que et vaig dir era parlant seriosament – va baixar la mà de la galta fins al cor de la noia – Tot.
L’Anna va tombar-se cap a en Valentí i va estirar d’ell fins que va jeure.
-Sí. Me’n vaig a New Orleans amb en Ben. Crec que necessito canviar d’aires. Buscar noves experiències.
-Però... – va començar en Valentí.
-Valentí. Tu també tens tot un món nou per explorar. – l’Anna va fer-li un petó a la punta del nas. Va enviar una imatge mental cap a en Ben, les cigales dels dos nois erectes. – I, de fet, em penso que podries començar ara mateix, no creus Ben?
La noia va aixecar-se i va recollir la seva roba. En Ben havia agafat la polla d’en Valentí i començava a acaronar-li els ous, però en Valentí no deixava de mirar a l’Anna que s’estava vestint.
-No et preocupis, segur que en Ben ens trobarà un espai a la seva agenda abans que marxem i repetim; però la propera vegada l’honor de penetrar el temple del meu tirapets serà tot teu, d’acord?
Van riure els tres. L’Anna vestida i calçada, va entrar un cop més al llit i prenent la mà d’en Valentí, va fer-lo agafar el penis d’en Ben. Va fer un petó a cada noi i va quedar-se un moment dempeus al costat del llit, mirant com es masturbaven l’un a l’altre. Va notar que tornava a tacar les calcetes, però també sentia com una escalfor tranquil·la li fregava el cor i li omplia el pit. Els va dir adéu amb la mà i va marxar.
Mentre l’ascensor baixava, va enviar l’anell a llegir les ments de l’habitació. Va rebre la imatge dels nois capiculats, cadascun amb el membre de l’altre a la boca. Va veure en Ben que la mirava i li feia l’ullet i va notar una carícia al clítoris, com si algú li estigués llepant. Va sortir de l’ascensor i, saludant amb la mà al vell de la recepció, va obrir la porta del carrer. Abans de sortir, però, va rebre la imatge mental del recepcionista. Li estava mirant el cul, Sense tombar-se va poder sentir el sospir que deixava anar l’home. Va tornar cap al taulell, va mirar-lo i sense treure-li els ulls de la cara es va treure les calces.
-Tingui, per la seva col·lecció. Però vagi amb compte que fa només un minut que les he mullat una mica
Va girar cua i posant-se la faldilla a lloc, va sortir al carrer deixant al bocabadat recepcionista amb les calces a la mà.
-Gràcies preciosa – va sentir que el vell cridava abans que la porta es tanqués del tot.
L’Anna va somriure i va anar cap a casa, havia de parlar amb el seu jefe i avisar-lo que deixava la feina en uns dies.
Dissabte a la tarda va acabar anant a treballar al bar. En la conversa que havia mantingut amb el jefe, va assabentar-se que la seva neboda havia vingut a viure del poble i buscava feina. L’Anna va alegrar-se’n. Els amos del bar s’havien portat molt bé amb ella i li hauria sabut greu deixar-los en mala situació. Va acceptar ajudar-los a formar la noia i com que aquell dissabte seria un dia tranquil, van decidir començar.
Quan l’Anna va arribar, va trobar al jefe parlant amb una noia, que de seguida li va semblar una versió més jove i baixeta de la mestressa del bar.
-Hola Anna, aquesta és la Carme – les noies es van saludar fent-se dos petons – Li deia que treballar aquí és molt senzill, oi que sí?
-Molt senzill – va contestar l’Anna – Si fins i tot ho sap fer el teu oncle, molt complicat no pot ser.
El Jefe la va mirar amb un odi molt mal fingit a la mirada i va marxar cap al magatzem, deixant les noies a la barra.
L’Anna va ensenyar la noia com funcionava tot: la planxa, les neveres, on calia donar-li el cop de peu al rentaplats perquè la porta tanqués del tot... La Carme parava atenció i atenia als clients amb un somriure, explicant que aquell era el seu primer dia. Els clients habituals preguntaven a l’Anna com és que marxava i ella sempre donava la mateixa resposta: Me’n vaig a veure món – va rebre felicitacions i, fins i tot, un 'pobreta, per què?', d’un client, que pensava que els Estats Units eren una mena barreja entre pel·lícula de l’oest i drama bèl·lic. La més contenta va ser la Virtudes, que li va picar l’ullet i li va preguntar a cau d’orella: No vas sola, oi? – Quan va respondre que no, la Virtudes va començar a riure i aplaudir, com si fos ella mateixa la que marxava.
La Carme corria amunt i avall seguint les direccions de l’Anna, sempre animada i sempre somrient. L’Anna anava copsant imatges mentals dels clients vers la noia nova, un petó aquí, una pessigada al cul allà. La veueta del seu cap li va dir: Pobrets, poc que aconseguiran res d’ella – L’Anna va quedar-se considerant aquest pensament, sorpresa que fos seu. Va enviar el poder de l’anell cap a la noia i, tot i que la Carme estava ajupida omplint el rentaplats, va rebre una imatge immediatament: L’Anna i la Carme nues, compartint un petó mentre els seus pits es fregaven.
L’Anna va notar que els colors li pujaven a la cara. El dia de l’orgia havia rebut imatges que podrien ser considerades lèsbiques però que en realitat no es referien a ella, eren simples projeccions mentals dels desitjos dels participants. Però allò era, inequívocament clar, una fantasia que passava pel cap de la Carme. La noia va aixecar-se, va donar la puntada de peu necessària perquè la porta tanqués bé i va posar en marxa el rentaplats. Va tombar-se cap a l’Anna i caminant a poc a poc s’hi va acostar. Mentre caminava, l’Anna anava rebent imatges de la noia: La Carme llepant-li un mugró, mossegant-li el cul, ficant-li un dit a la vagina, apropant-li un pit a la boca. Abans que la noia arribés, l’Anna va girar cua i va anar cap al lavabo. Va asseure’s i va pixar mentre pensava. Una part d’ella estava xocada, l’altre estava atemorida. No tenia major problema amb l'homosexualitat. Si una cosa tenia el desig sexual, era que desitjar feia igual a totes les persones. Així que creia perfectament natural que algú del seu propi sexe la trobés atractiva. La part que li feia por era la possibilitat que aquesta atracció fos exclusivament a causa de l’anell. Va sondejar la ment de la Carme i va veure’s nua, asseguda en un llit enorme, amb les cames entrecreuades amb les de la noia, mirant-se fixament als ulls mentre fregaven els seus sexes amb moviments lents. De seguida, va notar que el seu sexe s’escalfava. Els corrents d’aire del lavabo contrastaven amb l'escalfor que li semblava irradiava la seva vulva. Amb les calces als turmells i els ulls tancats, li semblava impossible sentir-se tan atractiva com la Carme la feia sentir en veure les imatges mentals que nodrien la seva fantasia. Va prendre un tros de paper higiènic i va eixugar-se la vulva. Quan va sortir, va veure que la Carme estava parlant amb en Matías. L’Anna va apropar-se a la barra per fora i va seure en un tamboret al costat del vell.
-Vés amb compte amb aquest vell verd. És tot un seductor – va dir l’Anna.
-No te la creguis – va contestar el Matías picant la mà de l’Anna – És ella qui va seduint i trencant cors per tot arreu.
-M’ho crec – va dir la Carme amb una mirada de cua d’ull cap a l’Anna.
La noia va tombar-se per atendre una parella que havia entrat, deixant sols l’Anna i en Matías.
-Així que New Orleans, no? – va demanar en Matías.
-Sí. Encara no sé quan marxem, però... Marxem!
En Matías va somriure, però de cop es va posar seriós i va tombar-se cap a l’Anna.
-Haurem de parlar abans no marxis – va dir-li
-Hauríem de parlar i ben aviat. – va contestar-li l’Anna.
-Demà en Ben vindrà a esmorzar a casa meva. Si vols et pots apuntar. Fa unes crêpes, bé, ell en diu panqueques, boníssimes.
L’Anna ho va pensar uns instants. La veritat era que volia resoldre aquella situació, com abans millor, però també li sabia greu desfer-se de l’anell. Havien estat uns dies molt intensos, atabaladors, però havia descobert molt sobre ella mateixa.
-Molt bé. Demà a casa teva, a esmorzar ‘panqueques’.
La Carme va començar a mirar-la més obertament després de l’arribada d’en Matías. L’Anna ho notava i suposava que era degut al desig que ara sentia ella mateixa. No podia deixar de pensar en les imatges cada cop més ardents que la seva companya li anava enviant. Van començar a ensopegar a la barra. De vegades, la Carme fregava el cul de l’Anna amb el seu pubis per passar de camí a la cafetera. De vegades, les seves mans es trobaven quan les dues alhora anaven a prendre el ganivet de tallar les llimones.
En Matías va marxar molt més aviat del que era costum en ell. Va fer-li l’ullet a l’Anna i va acotar el cap, en una subtil reverència, vers la Carme abans de sortir. Al bar ja només quedaven la Virtudes i el seu marit i un parell de nois joves que havien passat la tarda amb dues cerveses i prou. L’Anna li va dir a la noia d’anar omplint les neveres i va dirigir-se cap al magatzem. La Carme va seguir-la. L’Anna va aixecar el braç per obrir el llum estirant del cordill que penjava de la bombeta del sostre, quan va notar que la Carme l’abraçava clavant-li els pits a l'esquena. Va tombar-se i va passar-li els braços per les espatlles mentre ajupia una mica el cap doncs era un pèl més alta que l’altra noia. Van provar de fer-se un petó. Però l'abraçada se li va fer incòmode i artificial. Van deixar-se anar i durant un instant, va semblar que el moment havia fugit, que no passaria res, però llavors la Carme, va tornar a acostar-se i ara sí, es van fondre en un petó mentre la bombeta ballava sobre els seus caps projectant ombres del seu petó a les parets i les caixes de refrescs.
-Ja no podia aguantar-me més les ganes – va dir la Carme. – Ets preciosa.
-Carme, ara no podem. Hem de tancar el bar primer.
L’Anna va fer gest de separar-se, però la Carme la tenia ben agafada.
-No ho deixarem estar en només un petó, oi? – la cara de la Carme brillava sota la bombeta.
-No – va dir l’Anna copsant novament la imatge de les dues nues fregant-se els pits mentre es besaven – De cap manera ho podem deixar en només un petó.
La Carme va somriure i la va deixar anar. Va tombar-se i va sortir la primera del magatzem.
Quan la Virtudes i en Paco, els darrers clients, van marxar, l’Anna va mirar la Carme i les dues van córrer cap a la persiana. La van baixar d’una estrebada i es van abraçar allà mateix. La veueta del cap de l’Anna anava dient: Saps que això que toques és el cul d’una dona, oi? però l’Anna estava massa enfeinada gaudint de la llengua de la Carme, que llepava la pell del seu coll. L’Anna va deixar anar les natges de la Carme i va anar acaronant el seu cos fins a ficar-se per sota de la samarreta de la noia. No va voler aturar-se fins que va posar-li les mans als pits. Sabia que si dubtava, es faria enrere. Va notar com els mugrons de la noia es posaven durs sota les seves carícies i va desitjar tenir-los nus davant de la seva cara. Va enviar la imatge mental de la seva boca llepant els seus mugrons a la Carme, que va trencar l'abraçada i va desfer-se de la samarreta en un sospir. L’Anna va quedar-se parada observant com la Carme es desfeia de les sabates de dues puntades de peu i començava a descordar-se els botons dels texans. L’Anna va aturar-li les mans. La Carme la va mirar atentament, mentre la noia li prenia els botons i li descordava ella mateixa. Va baixar-li els pantalons i va quedar-se allà ajupida amb les calcetes de ratlles blaves a tocar de la seva boca. L’Anna va apropar els llavis al teixit i va fer un petó al pubis de la Carme, que ara li acaronava el cap. Va enfonsar la cara en el ventre que li oferien i va inspirar. Era una olor estranya i coneguda alhora. Va baixar-li les calces i va tornar a enfonsar la cara, aquest cop directament al mont de venus de la noia. L’Anna havia tastat el seu propi gust, en la boca, els dits i la polla dels seus amants, però allò era diferent. Era com recordar la seva pròpia olor, però amb matisos nous. Va mossegar suaument la part superior dels llavis vaginals de la noia i la Carme va respondre aixecant-la d’una estrebada. Va enfonsar la llengua a la seva boca i van estar petonejant-se una bona estona, mentre l’Anna es descordava botons i cremalleres. Van separar-se prou temps perquè l’Anna quedés tan nua com l’altra noia. Quan la Carme li va acaronar la vulva, va notar-se excitada, molt excitada, i de cop es va trobar pensant en la imatge que havien compartit. L’Anna no podia imaginar-se com seria fregar el seu cony contra el de la Carme. Va notar que la Carme reaccionava a la imatge, va tocar-li els llavis i els va trobar tan calents i humits com notava els seus. La Carme va anar a abraçar-la des del darrere i l’Anna va aprofitar per mirar-les reflectides al mirall de sobre la barra. La Carme li va prendre un pit i va començar a masturbar-la suaument. L’Anna va passar una mà cap al darrere i torçant una mica el cos, va arribar a tocar del cony de la seva amant. Van estar uns segons així, mirant-se als ulls a través del reflex en el mirall:
-Estàs molt calenta, Anna – va dir la Carme mentre jugava amb el seu clítoris – Vols que et faci córrer així dempeus?
L’Anna va fer que no amb el cap i va tombar-se trencant la mirada reflectida, mentre estirava de la noia cap a l’armari on guardaven els coberts i tovalles. Va triar dos parells d’estovalles i va estendre-les a terra. Va seure-hi a sobre i va fer gest a la Carme perquè vingués amb ella. L’Anna volia satisfer la seva curiositat i va esperar que la Carme entengués el que volia i prengués la iniciativa. La Carme va somriure mentre seia davant d’ella. Va obrir les cames i a poc a poc va anar acostant el seu sexe al de l’Anna. Van abraçar-se i van començar a fer-se petons mentre es tocaven per tot arreu. L’Anna va començar a tirar el cos enrere buscant que els seus conys connectessin i va entendre com de natural era aquesta postura. La Carme va imitar-la i van començar a moure els malucs seguint el ritme que els hi marcava la melodia dels seus propis gemecs. L’Anna no va trigar gaire a culminar, però no va ser un orgasme massa intens. Així que va continuar fregant-se i acaronant-se vers la Carme, buscant un orgasme més fort per ella i la seva companya. Quan va notar a l’espinada que li venia un nou i més fort orgasme, va voler enviar a la seva amant un torrent de desig i luxúria amb el seu anell. Però en tocar-se el dit per concentrar el seu poder va recordar que l’havia deixat al prestatge sota el mirallet del lavabo de casa seva. Va adonar-se doncs, que tot el dia havia estat fent servir el poder, sense dur l’anell posat. L’ensurt no va esguerrar-li el clímax, va arquejar l’esquena mentre agafava amb força la cuixa de la Carme. Va enviar la seva ment a tocar la de la Carme i en fer-ho va enviar els seus pensaments més luxuriosos. Va notar que la noia es quedava rígida mentre es corria contra el seu cony.
Van quedar-se uns instants allà, amb els sexes encara fosos, provant de recuperar la respiració. L’Anna, ara que la passió cedia el seu espai, començava a notar que el pànic li prenia el cor. La Carme va incorporar-se i descreuant les seves cames, va abraçar-la i va fer-li un petó:
-Qui m’hauria de dir que només arribar a una ciutat nova trobaria algú com tu?
L’Anna perduda amb els seus pensaments va preguntar:
-Algú com jo? – va notar un calfred que li corria l’espinada – Què vols dir?
-Coi, filla, una lesbiana.
-No en sóc pas.
La Carme va separar-se de l’Anna i amb to irònic va dir:
-Molt bé, doncs bi, d’acord?
-Tampoc crec que sigui bisexual – va dir l’Anna mentre provava d’aturar els sanglots que li premien la gola.
-Joder, llavors què ets?
L’Anna va aixecar-se i va anar a buscar la seva roba.

-Ja no ho sé – va començar a vestir-se – Ja no tinc ni idea de què sóc.

Capítol 8 – Ménage à trois

En el qual l’Anna va de manifestació, experimenta noves sensacions i trenca definitivament amb el passat

Va decidir posar-se faldilla curta, mitges curtes llistades de colors i les botes d’anar a passejar pel camp, combinat amb una camisa de màniga curta blanca. No va triar la roba interior, va prendre unes calcetes i uns sostens nets del calaix i se’ls va posar. Es va recollir el cabell en un monyo, es va posar i treure l’anell una pila de vegades. Finalment, va marxar cap a la manifestació amb l’anell al dit.
Sempre anava a la manifestació del Primer de Maig. Fins que va morir son pare hi anava amb ell. No recordava a sa mare, va morir quan ella era molt petita, però el seu pare li explicava com anaven tots tres a la mani i ella mirava a tot arreu, sorpresa del xivarri i de les banderes. Era dels pocs records familiars que tenia. Els seus pares l’havien adoptat quan ella era un bebè i creixent sense germans, només amb el seu pare, atresorava aquest record. Son pare havia mort feia uns anys i ara hi anava sola. És difícil sentir-se sola en una manifestació – va xiuxiuejar la seva veu interior.
L’Anna va incorporar-se a la multitud i es va deixar arrossegar endavant, pensant en el que l’esperava aquesta tarda. Tenia clar que l’experiència seria intensa. Però el que més li importava era que en Valentí experimentés, ni que fos per una vegada, una mica de la frustració que ella mateixa havia sentit mentre convivien. No el forçaria a fer res que no volgués. Però pensava fer-lo estar prop de la polla erecta d’en Ben tanta estona com pogués. Volia que la incomoditat que semblava atordir-lo davant la possibilitat d’estar nu davant d’altres homes ennuvolés el plaer que pogués sentir. Una part d’ella se sentia trista per donar sortida als seus desitjos de venjança, però l’altra part, la que havia descobert que volia venjar-se, clamava que no pensava deixar-lo insatisfet, només pensava retornar-li part del que ell li havia obligat a viure.
Va pensar a obrir la ment al poder de l’anell i copsar l’esperit de la manifestació. De ben segur que entre tanta gent hi hauria alguns pensant en sexe, però un calfred li va baixar per l’espinada. Tenia molt present el que havia passat a l’orgia i no volia tornar a perdre el control d’aquella manera. Va continuar caminant, deixant-se endur carrer avall amb la resta de gent, cridant les consignes que entre tots feien arribar al cel. De cop, un pensament li va venir al cap -Tinc un cul molt bonic- i va ser conscient que algú li estava repassant el paner amb intensitat. Una imatge li va omplir el cap: ella caminant amb la manifestació, aixecant-se les faldilles. Va estar a punt de treure’s l’anell, però sabia que era inútil. Cada cop era més evident que l’anell tenia idees pròpies i que no el podia controlar sempre. Amb molt de compte va obrir la seva ment a la imatge que li arribava i va provar d’esbrinar quina de les persones que la seguien era el voyeur. L’anell li va mostrar una cara i l’Anna dissimulant un badall va girar-se per mirar la gent del seu voltant. El va veure a uns tres o quatre metres. Anava amb un grup d’homes, tots més o menys d’uns trenta pocs, vestits amb roba de mecànic amb el logo d’un taller bastant conegut. L’Home va apartar la mirada quan l’Anna va passar els ulls prop del grup, però per cua d’ull va veure com comentava alguna cosa amb un dels seus companys. 'Tinc una cara preciosa' va pensar de cop i volta. L’anell vibrava a la seva mà i l’Anna va deixar que li mostrés la ment del seu admirador. Estaven els dos ajaguts sobre una tovallola a una platja, vestits tal com ara anaven. El noi li acaronava els cabells mentre es feien petons. L’Anna va somriure.
La resta del camí fins a la plaça on acabaria la manifestació, la va fer rebent pensaments sobre la seva bellesa i imatges de carícies. La va tocar el desig tranquil i delicat que el noi mostrava involuntàriament. Va pensar que li faria un petit regal. Quan van arribar al final, allà on es farien els parlaments, l’Anna va aprofitar un moment que el noi va deixar de mirar-la, per sortir de la multitud. Va caminar veloç fins a un grup de gent que estava darrere del grup del noi. El va veure buscar-la amb la mirada, va tombar-se cap a on era ella, però no la va poder veure. Li va arribar una darrera imatge de la platja i ells dos sobre la tovallola. El noi només la mirava. L’Anna va prendre aquella imatge i va imaginar-se despullada, aixecada i estirant del noi cap a l’aigua. Va projectar-la cap a la ment del noi. Va veure com el noi es quedava quiet, mirant un punt més enllà de l’estrada on començaven els discursos, perdut en la imatge. L’Anna va enviar-li una imatge d’ella mateixa, ajaguda prop d’on trencaven les ones, demanant-li amb un gest que s’ajagués amb ella. Va empènyer la imatge cap a la ment del noi acompanyada d’un toc de la luxúria que començava a escalfar-li el cos i va rebre al seu torn, la visió del que hi havia dins el cap del noi. S’havia posat damunt seu i la penetrava mirant-la als ulls. L’Anna va marxar de la plaça, pensant que un altre dia, potser hauria fet alguna cosa més amb aquell noi que imaginar que feien sexe a la platja.
Va dinar a un restaurant prop de la plaça on estava el meublé. Quan va acabar va veure que encara quedaven tres quarts fins a l’hora de la trobada així que va seure en un banc de la plaça, va treure el darrer totxo que havia publicat l’Stephen King i va quedar-se immersa en la història horrible d’en Pennywise, un pallasso assassí caçador de nens.
Quan en Ben li va posar la mà a l’espatlla, l’Anna va deixar anar un crit i va deixar caure el llibre. No s’havia adonat de com de capficada havia estat en la seva lectura. En Ben somrient, va ajupir-se a recollir el llibre.
-No fotis que t’agrada aquest paio. – va dir-li mentre li tornava l’exemplar.
-Sí. – va dir mentre li treia la pols al llibre – A tu no?
-Joder, i tant. I no t’ho creuràs, per...
-El coneixes personalment, oi? – va tallar-lo l’Anna.
En Ben va somriure.
-Sí. És molt bon paio. Abusa una mica massa de la coca i de l’alcohol però m’encanten els seus llibres.
L’Anna va quedar-se mirant en Ben, que s’havia assegut al banc.
-No m’imagino com és ser com tu o en Matías.
-No és molt diferent de com ets tu – va contestar-li en Ben – O de com és qualsevol persona.
-Sí, és clar – va dir la noia – Tota la gent viu eternament i va de festa en festa, com un déu del desig carnal sortit d’un conte de fades.
En Ben va fer cara de complagut: Déu del desig carnal! – va aixecar-se i va fer un petó a la galta de la noia – M’agrada. Em penso que el teu amic ja ha arribat.
La noia va mirar cap a l’entrada del local i, efectivament, allà estava en Valentí, mirant neguitós el rellotge. L’Anna va decidir sondejar-li la ment: una boira blanquinosa en la qual apareixia i desapareixia la seva cara. Va sospirar i va prendre en Ben del braç dirigint-lo cap on es trobava en Valentí.
En Valentí i en Ben van fer una encaixada de mans després que la noia els presentés. Va entrar al meublé on el mateix vell de la darrera vegada estava a la recepció. Quan va veure l’Anna acompanyada dels dos homes, el vell va aixecar una cella i va somriure. L’Anna va demanar si l’habitació de la seva anterior visita, la dos-cents disset, estava lliure. L’home sense dir res li va passar la clau i un parell de jocs extres de tovalloles. Un cop a l’ascensor, mentre en Valentí mirava a terra, en Ben va comentar: Habitació dos-cents disset? Sort que no estem a l’hotel Overlook, oi Anna?
-Per què? Què passaria? – va demanar en Valentí.
-Que passaríem molta por! – va contestar l’Anna – És d’una novel·la de l’Stephen King
-No m’agrada l’Stephen King – va dir en Valentí.
En Ben va fer una ganyota com si estigués escandalitzat, però va deixar anar una rialla mentre s’obrien les portes de l’ascensor. L’Anna li va demanar que anés a la màquina expenedora a buscar condons i vaselina, mentre ella i en Valentí anaven a l'habitació.
-Ja hi has estat aquí, oi? – va preguntar en Valentí.
-Sí, no fa gaire amb un amic – va contestar l’Anna – Hi ha un mirall sobre el llit.
L’Anna va deixar les tovalloles sobre una butaca.
-I com ho farem això? – va demanar el noi mentre mirava al seu voltant.
-Ho farem així.
La noia va prendre el noi de les mans i va passar-se-les per la cintura. Va abraçar-lo i va fer-li un petó a la boca. El noi va apropar-la cap a ell i van començar a besar-se amb més intensitat. Quan la porta de l’habitació va tancar-se, el noi va fer gest de deixar-se anar, però l’Anna el tenia ben agafat i va obligar-lo a continuar amb el petó. L’Anna va notar que li descordaven les botes i va deixar-se descalçar i treure les mitges. Va notar les mans d’en Ben recorrent-li les cuixes per la part de dins i va notar com abans de començar a baixar-li les calces, li va engrapar el cul. En Ben li va aixecar la faldilla i va mossegar-li juganer una natja. L’Anna va deixar anar en Valentí i va començar a descordar-li la camisa, cosa que va aprofitar en Ben per prendre-la dels malucs i mossegar-li el coll mentre li prenia els pits. En Valentí va fer gest d’apartar-se, però l’Anna va tornar a retenir-lo.
-Relaxa’t Valentí – En Ben va descordar-li la camisa i la va ajudar a treure-se-la. Amb una habilitat gens sorprenent, li va descordar els sostenidors i va deixar-li els pits a l’aire. En Valentí es mirava l’Anna sense gosar tocar-la i, altre volta, ella li va prendre les mans i va dirigir-les cap als seus pits. En Ben s’estava despullant ràpidament, deixant la roba de qualsevol manera sobre la taula de l’habitació. L’Anna només portava la faldilla. Va separar-se d’en Valentí, que va deixar caure les mans i va quedar-se allà plantat. L’Anna va anar cap al llit mentre obria la cremallera i deixava caure la faldilla. En Ben va acostar-se cap a ella amb el penis començant a posar-se-li dur. Van abraçar-se i van compartir un llarg petó, durant el qual, l’Anna va projectar la seva ment cap en Valentí; boira i imatges de Ben i ella barrejant-se. De fet, l’Anna va rebre una imatge d’ella mateixa bastant diferent de la que imaginava. A ulls d’en Valentí se la veia més maca, més atractiva. Igual que en Ben, que a la imatge mental del Valentí semblava més jove del que aparentava.
-Despulla’t Valentí – va dir l’Anna – O vols que ho faci jo?
En Valentí va mirar-se-la. Es veia la seva incomoditat. Deixava escapar mirades cap en Ben, que assegut al llit es mirava reflectit al mirall del sostre. L’Anna va aixecar-se i va treure-li l’americana i la camisa descordada al noi amb el mateix moviment. Va descordar-li els pantalons que van caure a terra i va ficar-li la mà dins els calçotets. Tenia la polla a mig trempar, però les carícies de l’Anna de seguida el van posar dur del tot. Va baixar-li els calçotets i ajupint-se, el va descalçar. Quan va aixecar els ulls, va veure que en Valentí se la mirava. L’Anna va prendre el membre del noi i de camí, va començar a masturbar-lo lentament, recordant perquè havia organitzat el trio i gaudint de la vergonya que passava en Valentí.
-Vosaltres us heu dutxat abans de venir? – els dos nois van dir que sí – Jo he anat a la manifestació i he suat, m’agradaria donar-me una dutxa si no us fa res.
En Ben va aixecar-se i va abraçar-la.
-No – va dir mentre li posava una mà cobrint-li tot el sexe i li fregava l’erecció contra el cul. – Però només si ens deixes mirar.
L’Anna va anar cap al lavabo i els dos nois la van seguir. Va obrir la cortina de la dutxa i va tirar un parell de tovalloles a terra per absorbir la mullena. Va obrir l’aigua i va estar-se una estona sota el raig. Mentre s’ensabonava, va poder veure que en Ben es masturbava morosament. En Valentí desviava la mirada de l’Anna a en Ben alternativament, el seu penis dur i gros. L’Anna va ensabonar-se la vulva. Se la notava calenta i inflada i va decidir tocar-se una mica ella també. Va dirigir el telèfon de la dutxa al seu sexe mentre s’obria els llavis. Va tancar els ulls i va rebre imatges a la ment, visions difuses de penis, mans, boques. Va obrir-los quan va notar que li havien tancat l’aigua. Va veure que en Valentí s’apropava amb una tovallola i entre els dos nois la van eixugar. Van anar cap al llit. L’Anna va seure i els va fer plantar davant d’ella. Va prendre’ls de la cigala i va estirar fins a tenir-los ben a prop. Va començar a masturbar-los fins que els va tenir tots dos erectes i a punt. Llavors, va ficar-se la polla d’en Valentí a la boca. En Ben va provar d’ajupir-se, però l’Anna va fer-li una estrebada suau al penis i va seguir masturbant-lo. Va canviar de noi. Va llepar el gland d’en Ben mentre sacsejava el membre d’en Valentí, que se la mirava, astorat. Va anar masturbant i mamant alternativament les seves polles, vigilant la cara entre avergonyida i atemorida d’en Valentí. Va prendre’ls del cul i va acostar-los fins que les seves polles es van tocar i va començar a canviar de cigala ràpidament, fent un parell de xumades abans de cada canvi. Llavors va fregar-se l’anell contra el seu propi sexe, que tacava el llit amb la humitat que se n’escapava i va projectar cap als dos una onada de desig, provant de provocar que s’escorreguessin a l’hora, com havia passat a l’orgia. En Valentí va deixar anar un torrent d’esperma que va caure sobre els pits de l’Anna mentre gemegava i es mantenia dempeus amb esforç. En Ben però va aguantar. L’Anna el va mirar sorpresa i va veure com el noi li feia l’ullet. En Ben va somriure i va fer un gest assenyalant amb el cap l’altre noi, fent que l’Anna fixés la seva atenció en el Valentí, el penis del qual encara deixava anar gotes de semen. L’Anna amb els sentits expandits per causa de l’excitació i el poder, van veure que els ulls d’en Valentí estaven fixos a la mà de la noia que encara masturbava a en Ben. Va forçar la seva ment dins la del noi fins que la boira que l’ocultava va esvair-se i va rebre la imatge de la mà del noi masturbant a en Ben, fins que, amb una convulsió, l’esperma va sortir a raig xocant amb el pit d’en Valentí. L’Anna va quedar-se glaçada. En Ben va posar-li una mà a la galta i ella el va mirar. El noi va arronsar les espatlles i amb un somriure, va posar la mà a l’esquena d’en Valentí, empenyent-lo suaument fins que va seure al costat de l’Anna. La noia va escoltar la veueta del seu cap repetint les paraules que en Matías havia fet servir no feia gaire «...sovint, el millor que es pot fer quan una cosa ens fa mal, si l’aguantem a la boca, és empassar» i ho va entendre tot.
Va entendre perquè en Valentí no quedava mai satisfet fos quina fos l’experiència nova que provaven. El perquè de tanta ràbia, tanta angoixa, tanta urgència. I el que és més important, ho va acceptar. Va prendre la seva pròpia ràbia, la seva angoixa i se les va empassar. En Valentí havia fet coses malament en la seva pròpia batalla per amagar-se de si mateix, per no descobrir qui era. I l’Anna n’havia estat una víctima innocent. Ja no podia estar enfadada amb ell, l’únic que quedava era ajudar-lo a obrir del tot les portes. Fer net i trencar del tot amb el passat.
En Valentí encara respirava treballosament al seu costat. En Ben se li començava a fer tou a la mà així que va tornar a sacsejar-se-la fins a posar-la ben dura. Va mirar-lo als ulls un darrer cop i va veure com li feia un gest imperceptible amb el cap per donar-li ànims. L’Anna va tombar-se cap en Valentí i prenent-lo del clatell va besar-lo. En Ben va apropar-se fins que el seu penis va estar a tocar de les seves boques. L’Anna va trencar el petó i va ficar-se-la a la boca sense deixar anar el clatell d’en Valentí, que provava d’apartar-se. L’Anna va tornar a besar a en Valentí, ficant la llengua tan endins de la seva boca com va poder. El noi va respondre posant en joc la seva, moment que l’Anna va aprofitar per apropar encara més la polla d’en Ben. Van acabar el petó quan les seves llengües van tocar la punta. En Valentí va deixar anar l’aire dels seus pulmons amb una expiració forta, però no va apartar-se. L’Anna va dirigir el penis erecte cap en Valentí que va obrir la boca i va començar a mamar. Van estar una bona estona així, fent torns per ficar-se la polla d’en Ben a la boca i per fer-se petons. En Ben va aprofitar un dels petons per enretirar-se. Quan l’Anna i en Valentí van fixar-se, van veure que el noi s’estava posant un condó. En Valentí va aixecar-se, però abans que pogués fer-ho del tot, en Ben va estirar d’ell i va fer-li un petó. El noi va aixecar les mans com si volgués apartar-lo, però va acabar prenent-lo del clatell i fonent-se en una abraçada apassionada. La cigala d’en Valentí es va començar a posar dura i l’Anna va decidir facilitar-li les coses encara més. Va seure al capçal del llit amb les cames obertes i va deixar anar un gemec mentre es tocava els pits encara xops de la correguda d’en Valentí. El noi va anar cap a ella, caminant a quatre grapes pel matalàs, estirat, va començar a llepar-li el cony mentre li fregava l’entrada de la vagina amb els dits. En Ben va prendre el pot de vaselina i va posar-se una bona mesura sobre el condó. Va posar-se darrere d’en Valentí i prenent-lo dels malucs, va aixecar-li el cul. En Valentí va separar la boca de la vulva de l’Anna i va fer gest d’aixecar-se, però ella el va prendre per les galtes, va aixecar-li la cara i va fer-li un petó:
-Recorda el que em vas dir el primer cop que m’ho vas fer per cul. Si no et relaxes, et farà mal. – L’Anna li va fer un petó i va provar de veure el desig del noi amb la ment. En Valentí ho volia. – Si no vols, no cal que ho facis. Però vols que en Ben te la fiqui, oi? – el Valentí va dir que sí amb el cap – Vols que us deixi sols?
-No, no marxis – En Valentí va posar-se a quatre grapes, oferint-se al Ben – Vull que vegis com em corro.
En Ben va obrir-li les natges i suaument, va penetrar-lo. En Valentí va deixar anar l’aire de cop, mentre tancava els ulls i grunyia queixós. Un rictus adolorit li marcava les celles fins que va enfonsar la cara en el coll de l’Anna que li acaronava el clatell. L’Anna volia tocar-se, es notava molla i calenta i necessitava alliberar-se. Però en Valentí la tenia agafada i amb prou feines si podia acariciar-lo a ell. En Ben es movia sinuosament entrant i sortint del noi mentre li feia una palla. No va durar gaire estona. En Valentí va començar a deixar anar gemecs de plaer i a respirar fort a l’orella de l’Anna que ara, simplement, el tenia abraçat. Es va escórrer sorollosament, grunyint amb el cap amagat entre els cabells de la noia:
-Em corro Anna, em corro amor meu – L’Anna va subjectar-lo mentre deixava anar un sospir. En Ben encara es movia, però en mirar-lo als ulls va veure que estava a punt.
-Valentí. En Ben està a punt de tenir l’orgasme – va dir-li la noia – Vols acabar-lo tu?

En Valentí va aixecar la cara. Tenia els ulls vermells i la cara molla. Havia estat plorant tota l’estona. Però no semblava trist. Tenia cara d’alleujat. Els seus ulls tenien una pau que ella no li havia conegut mai. Va tirar-se endavant fins que en Ben va escapar-se de dins seu. Va anar als peus del llit on en Ben ja es treia el condó i va prendre-li la polla. Se la va ficar a la boca i va començar a moure el cap. En Ben va avisar-lo quan ja no va aguantar més i en Valentí va treure’s el penis de la boca en el darrer moment i l’esperma li va esclatar al coll i al pit. L’Anna va ficar-se dos dits de la mà dreta dins del cony mentre amb l’altra mà es fregava el clítoris amb energia. Estava tan calenta i absorta en provocar-se l’orgasme, que no va notar que els nois havien pujat al llit. Li van apartar les mans del cony i van fer torns per llepar-li la vulva i el clítoris mentre les seves llengües es fregaven. L’Anna va agafar un grapat de cabells de cada cap, va aixecar la vista i en veure el reflex de la seva cara, convulsa de plaer, va deixar un gemec llarg i gutural.