Capítol 3 – Finestres

En el qual l’Anna investiga els poders de l’anell, busca un àngel i cuina un sopar especial

L’aigua picava contra les seves espatlles amb força. En Matías li havia ofert baixar a comprar quelcom per fer-li l’esmorzar, però tot i la muntanya de coses que volia preguntar-li, l’Anna necessitava una mica d’espai per posar en ordre els seus pensaments. Va marxar cap a casa i va dormir un parell d’hores, sobre la flassada i sense ni tan sols despullar-se. En despertar-se, ben passat el migdia, l’Anna va dutxar-se amb aigua freda, provant d’esvair el cansament arrossegat de la nit anterior. Massa emocions, massa pensaments, massa interrogants. Va sortir de la dutxa, va eixugar-se i nua, va anar cap a la cuina a preparar-se quelcom de dinar. Va obrir la nevera i va ajupir-se per obrir el calaix de les verdures i comprovar si tenia prou per fer-se una amanida, quan una imatge li va creuar la ment: Una finestra a través de la qual se la podia veure a ella, ajupida i nua, amb el cul dirigit cap a la llum. Va aixecar-se de cop i va anar corrents cap a la finestra de la cuina. Va arribar a temps de veure una cortina que es tancava a l’altra banda del pati de llums, allà on hi devia haver el lavabo dels veïns del quart segona. Allà hi vivien en Pedro i la Marta amb el seu fill Roc. La sensació d’excitació sexual que havia traspassat els seus pensaments la va fer pensar que un dels homes de la casa la devia haver vist. Per l’hora que era, va apostar per en Roc, doncs en Pedro treballava i no seria a casa fins al vespre. Va pensar en el noi, dinou anys acabats de fer, espiant-la. L’Anna era discreta, no acostumava a lluir els seus encants per la finestra, però ocasionalment, anava per casa en pilotes. És un pervertit – va escoltar dir a la veu que habitava el seu crani – Espiant la gent així!, però, en el fons, l’Anna ho trobava tendre i tot. Amb només sis anys de diferència, podien haver estat companys de facultat, ell començant i ella acabant o fent un postgrau, però, en canvi, ella era l’objecte del seu desig. Va pensar que potser podria investigar fins a on arribava aquest interès per part d’ell. Per alguna cosa tinc un anell màgic per llegir les fantasies de la gent, no? – va dir-se i la veueta no va trobar arguments per discutir-li.
Ja vestida, va sortir al carrer, cap a la feina. Esperava que en Matías vindria, com cada tarda, a passar el vespre al bar. Ara, amb el cap més fred, no volia perdre l’oportunitat de fer-lo respondre totes les preguntes que li rondaven pel cap. Si realment havia tingut una vida tan llarga, la de coses que devia haver vist i fet. Però encara faltaven unes hores, temps que pensava dedicar a jugar amb el seu anell.
La primera ment que va llegir va ser la del seu jefe. Des que havia marxat de casa del Matías, que ho havia decidit. Sabia que no era només perquè ella fos bona amb els clients i fes bé la seva feina, que el jefe la tenia en tan alta consideració. No necessitava un anell lector de ments per adonar-se de les repassades que li feia quan pensava que ningú el veia. El jefe, sempre li havia dit així, tenia uns cinquanta anys, un parell més que la seva dona, i era un home alegre amb una panxa descomunal, producte dels tastets de cervesa que anava servint-se cada poc al bar.
-Ei, Anna – va dir-li l’amo del bar des de l’altra banda de la barra aixecant un got petit de cervesa.
-Què passa, jefe? – li va contestar mentre amb el dit gros acaronava l’anell, com demanant-li que engegués el seu poder. La imatge va ser claríssima: ella amb els pits a l’aire, agenollada a terra amb la cigala del seu jefe a la mà masturbant-lo amb la lleterada embrutant-li la pitrera mentre ell es bevia una cervesa. L’Anna va començar a riure. L’obsessió d’aquest home amb la cervesa era tremenda, fins i tot poblava les seves fantasies sexuals.
-Que et rius de mi? – li va preguntar.
-De tu no – li va contestar – Em ric amb tu. Ets la viva estampa de la felicitat.
L’Anna va jugar amb l’anell tota la tarda. La seva impertinent veu interior li anava dient com d’injust i immoral era anar llegint les ments dels altres, sobretot de gent que coneixia, però la noia no ho va deixar. No explorava molt profundament, buscant fantasies ocultes o massa íntimes. Només prenia bocinets dels pensaments més espontanis. Experimentava les emocions dels homes en veure una mica de pit, una cuixa destapada per una faldilla curta. I les de les dones en observar un bon culet marcat o unes espatlles amples.
Va veure arribar una parella. Es miraven amb desig evident. Va apropar-se a la seva taula i mentre els demanava que volien prendre va fer que l’anell busqués la ment de la noia. La va veure nua amb el noi al seu darrere, engrapant-li els pits i fregant-se amb ella sense penetrar-la dient-li coses a cau d’orella. Va anar a buscar les begudes i en tornar a la taula, va llegir el noi. El va veure damunt de la noia, penetrant-la a poc a poc, mirant-se als ulls i va poder llegir un ‘T’estimo’ en els llavis de la noia. L’Anna va notar que un nus se li formava a la gola, l’emoció que havia compartit amb ells volia escapar-li del pit. Va anar a la barra i els hi va portar una bossa de patates fregides. Quan els hi va deixar a la taula, el noi li va dir que no ho havien demanat: Convida la casa – va dir l’Anna i va deixar-los sols i contents.
Una estona després, quan va arribar el comercial de les cerveses, va tocar-li la ment. Va veure un noi despullat, estirat sobre un llit amb un coixí sota la panxa amb el cul alçat. Va veure com el noi s’obria les natges per rebre el penis del comercial. L’Anna va deixar anar una rialleta, era el primer pensament homosexual que guaitava. No va notar cap diferència amb les emocions que havia llegit fins al moment: el desig és el desig, independentment de cap a qui o què vagi dirigit – va pensar. Però la curiositat la va vèncer i va tocar l’anell provant d’entrar més endins en la ment del noi. Va veure’l abraçat a un altre noi, dins una platja, de nit i amb una lluna plena enorme que convertia l’aigua en plata liquida. Va notar la dificultat que representava per ambdós estar abraçats amb les ereccions clavant-se en els seus ventres. Però la intensitat amb la qual es besaven, gairebé mossegant-se els llavis i el delit amb què les mans es recorrien el cos encara els enduria més. Va desconnectar-se de la il·lusió i va tornar a parar atenció al que el comercial li deia. Van parlar una mica més, la noia va signar la comanda que li oferia i el va veure marxar.
Les ganes de parlar amb en Matías se li multiplicaven amb cada exposició a les fantasies dels altres. Estava excitada i es notava humida fins al punt d’estar temptada d’anar a masturbar-se al lavabo, però els clients no deixaven d’entrar. Frisava per demanar al Matías històries de la seva vida, però sobretot, volia demanar-li com era possible que volgués renunciar a aquell do.
Quan a mitja tarda van aparèixer el Paco i la Virtudes, va portar-los els seus primers carajillos i va aprofitar per llegir-los la ment. En Paco, igual que el jefe, la tenia molt present a ella. Es va veure ajaguda en un sofà de l’any de la pera, mentre el Paco la penetrava ansiosament. Va entendre que la Virtudes estava també pel pis i que la por de ser descoberts li donava més encant a la situació. Per contra, la Virtudes, acaronava el cos nu d’un actor porno força conegut pel seu impressionant membre. Li prenia tou i el deixava créixer a la mà fins que el tronc li feia obrir els dits. Quan li va posar el gotet al davant, les seves mirades es van creuar i l’Anna, no va poder evitar fixar-se en una brillantor que mai havia notat abans en els ulls de la Virtudes.
Les hores van passar i ni rastre d’en Matías. Va comentar-ho de passada amb la Virtudes, però no en sabia res. L’Anna va notar com s’enfadava. No podia ser, necessitava respostes i en Matías era l’únic que les tenia. En tancar el bar, va anar directament a casa del vell. Era tard, però no li importava. Va trucar al timbre, va insistir diverses vegades, però ningú no va contestar. Va travessar el carrer i va comptar les finestres fins a trobar la del pis del Matías. Les persianes estaven gairebé baixades del tot, però no s’apreciava cap llum encès. Estava enfadada, molt! Però va adonar-se que la seva ràbia també tenia un punt de frustració. Tota la tarda veient imatges sensuals extretes de persones que potser, en aquell instant, estaven portant a terme les seves fantasies, l’havia deixat excitada. S’havia humitejat força cops i notava les calces enganxades al seu pubis. Va passar-se la mà per l’entrecuix i un calfred li va recórrer l’espinada. Sabia que amb el poder de l’anell no li costaria gaire trobar una parella adient, però no li venia de gust posar-se a buscar, poc abans de la mitjanit, lloc i parella. Va decidir anar cap a casa i dedicar-se a explorar el seu cos. L’Anna es masturbava sovint, però potser l’anell li faria descobrir coses d’ella mateixa que encara desconeixia.
Va prendre l’autobús per anar al seu barri i mentre caminava cap a casa seva, va veure al portal la silueta de dos nois que xerraven mentre compartien una cigarreta o un porro, no podia distingir-ho perquè els fanals donaven una llum escarransida. En apropar-se li va arribar l’oloreta a herba. Un dels nois la va veure i va llençar ràpidament el que quedava a la claveguera. En adonar-se que la miraven, l’Anna va percebre com un pessigolleig al dit on duia l’anell, va deixar que li entressin les imatges al cap. Va reconèixer en Roc, amb els pantalons caiguts, fent-se una palla mirant per la finestra. L’Anna va somriure i va pensar: això són dos cops que rebo aquest pensament, avui – va notar que els mugrons se li posaven durs i com les calces se li adherien, encara més, a la vulva – Potser que li doni més material, doncs!
-Hola Roc – va saludar l’Anna notant la mirada neguitosa del noi i el somriure avergonyit del seu amic.
-Hola Anna.
-No em presentes el teu amic? – L’Anna no necessitava l’anell per saber que avui, en Roc no seria l’únic que se la pelaria pensant en ella.
-Sóc en Claudi – va dir el noi. L’Anna va fer-li dos petons a la galta i va notar la descàrrega elèctrica que va recórrer la columna del noi, quan un dels seus mugrons erectes i durs van tocar-li el braç nu – En Roc m’ha parlat molt de tu.
En Roc tenia les orelles tan vermelles que l’Anna va pensar que potser acabarien encenent-se i tot.
-Sí? – va dir l’Anna, traient les claus de la bossa – i explica coses bones?
-Molt bones – L’Anna va girar el cap per mirar en Roc – i interessants!
-Això està molt bé – va obrir la porta mentre parlava – Puges Roc? - El noi avergonyit va fer que sí amb el cap – Adéu Claudi. Fins aviat.
-Adéu Anna – amb to burleta va afegir – Adéu Roc.
En Roc no va contestar i va tancar la porta darrere seu. L’Anna ja l’esperava davant l’ascensor. Va deixar que el noi premés el botó per fer-lo baixar.
-Saps que des de la meva cuina veig el teu lavabo, Roc? – va preguntar l’Anna.
-Sí – va dir el noi en una veu quasi inaudible.
-No pensis que t’espio, eh?
L’Anna va tocar l’anell, la vergonya i el desig sexual sortien a bafarades del noi. La imatge que el noi projectava es clavava a la seva ment com un ferro roent. Els seus pits, la seva vulva, el seu coll, la seva esquena, el seu cul, les seves mans, totes les parts del seu cos giravoltaven al voltant de les mans del noi. Va fer que l’anell potenciés encara el desig del noi que ara es tapava amb les mans el bony dels pantalons. Va prémer els botons del tercer i quart pis.
-Anna, aquest matí... – va començar a dir el noi, però l’Anna el va interrompre.
-Ara quan arribi, m’hauré de fer el sopar. És el que té viure sola – L’ascensor va arribar al tercer pis i les portes es van obrir. La noia va sortir i va aguantar les portes. Va mirar el noi a la cara, va baixar l’esguard fins a l’entrecuix del noi que va provar d’encongir-se i va tornar a mirar-se'l als ulls. – Cuinaré vestida amb la mateixa roba que portava aquest matí – Els ulls del noi es van obrir com taronges. L’Anna va deixar anar les portes i mentre es tancaven va dir amb veu ronca – Pots mirar, si vols.
L’anell li cremava a la mà. El desig del noi era com energia que creuava la seva pell. Va pensar que els metres que la separarien del noi, a través del pati de llum, no serien impediment per fer servir l’anell. No va creure que fes falta, però era una oportunitat per experimentar i l’Anna es delia per comprendre el poder de la joia.
Va entrar a casa pensant si entrava a la cuina despullada o regalava un striptease al noi. Va deixar les sabates i la bossa a l’entrada i va anar un moment a la seva habitació. Va obrir el calaix de les calcetes i va treure’n unes de blonda negre: -Striptease – va pensar mentre es despullava ràpidament. Va posar-se el conjunt de blonda. Suposava que el noi ja devia ser al lavabo, però va perdre un parell de minuts a buscar una minifaldilla vermella que feia temps que no es posava i ho va acabar de conjuntar amb una brusa de setí blanc que li quedava una mica ample. Va anar cap a la cuina i va obrir la cortina. Els llums del lavabo de casa d’en Roc eren apagats, però amb la brillantor dels llums del carrer n’hi havia prou per distingir la silueta del noi. Va saludar amb la mà i el noi va respondre. L’Anna va apartar-se un parell de passes cap al darrere perquè el noi la pogués veure de cos sencer. Va girar molt a poc a poc i quan estava d’esquena a la finestra va aixecar una mica la faldilla perquè el noi veiés les calcetes. No li podia veure la cara, però l’anell li feia venir sensacions des d’allà on el noi es tocava el paquet per sobre la roba. Va quedar-se dempeus davant la finestra i va començar a repassar els contorns del seu cos, la camisa se li aixecava mentre les seves mans pujaven per tocar-se els pits, el coll, els cabells. Va començar a descordar-se la camisa, però va deixar els dos botons de la cintura cordats. Va obrir la cremallera de la faldilla i la va deixar caure als seus peus. El noi ara tenia les dues mans a l’ampit de la finestra i s’abocava, la llum del carrer il·luminava el seu rostre donant-li una aparença embogida. I l’Anna, mercès a l’anell, sabia que l’estava embogint realment. Va aixecar-se la camisa pel darrere fins que va poder arribar-se per desfer el gafet dels sostenidors. Va deixar caure la camisa fins als colzes, deixant la peça de blonda a la vista, va fer baixar les copes, però tapant-se els pits amb el braç que li quedava lliure. Va tornar a posar-se la camisa, amb els mugrons erectes dibuixant dos punts més foscos al setí i va tirar sobre la faldilla els sostenidors.
Com que la camisa li baixava fins a les cuixes, es va poder treure les calces sense mostrar-li res al noi. Va aixecar el braç i li va ensenyar la petita peça negre al noi. Va veure que ara només se subjectava amb una mà. Amb l’altre devia estar masturbant-se, ja que el veia sacsejar l’espatlla endavant i endarrere. Va quedar-se allà parada, amb el contorn dels pits clarament a la vista, immòbil fins que va veure que el noi també s’aturava. Llavors, lentament, va descordar els dos botons que quedaven i va deixar caure la camisa a terra amb un cop d’espatlles. Es va adonar que no respirava, la intensitat de la mirada d'en Roc l’havia deixat parada. Es veia, a través dels seus ulls gràcies a l’anell i no podia deixar de pensar en com de preciosa semblava allà, a la cuina, il·luminada amb llums fluorescents. La veueta del seu cap va provar de dir-li que era molt presumida, que ella no era així de bonica, de cap de les maneres, però la marea de desig que en Roc llençava damunt seu des de l’altra banda del pati era massa forta. Va tocar-se les cuixes i amb la mà dreta va acariciar-se l’interior fins a arribar a la vulva. Va tapar-la amb tota la mà, prement fort, amarant-se del flux que se li escapava. En continuar la carícia, va deixar que el dit mig li obris els llavis i repassés lleument el clítoris. Va continuar fent un viatge cap amunt fins a tocar dels seus pits, on va recollir una gota de suor abans no pogués fer via per la vall dels seus pits i va arribar a la boca. Va passejar-se el dit xop pels llavis, va treure la punta de la llengua per llepar-lo i va separar la mà de la cara amb la palma de cara amunt fins que va assenyalar el noi, llavors va arronsar els dits uns quants cops fent un gest clar d’invitació. Va anar a la finestra i va tancar les cortines.
Va anar cap a la porta del carrer i va esperar. Suposava que en Roc hauria de sortir d’amagatotis, però just abans que s’escoltés un lleu repic contra la porta, l’Anna va notar la presència del noi. Va obrir a penes i la va tancar silenciosament quan el noi va entrar. En Roc la mirava, tremolós. Amb les mans agafades sobre l’estómac, va seguir-la fins a la cuina.
-Ets la dona més maca que he vist mai – li va dir en Roc.
L’Anna va treure dues cadires de la taula i les va posar una davant de l’altra. Va seure i va indicar al noi que s’assegués. Va mirar-lo directament als ulls i va fer que l’anell aprofundís en la seva passió. Es van repetir les imatges que ja havia vist i li semblava estrany. Estant davant d’una dona nua "la més maca del món" acabava de dir, desitjosa d’oferir-se a ell i el noi només pensava a masturbar-se.
-És verge, joder – va dir sense miraments la veu del seu cap – El tens acollonit i no té ni idea de com reaccionar.
L’Anna va apropar la cadira a la d’ell i li va posar les mans a les cuixes. El noi va fer un petit bot en notar el contacte, com impulsat per un corrent elèctric. La noia va pensar uns instants les seves opcions. Si havia vingut era perquè sabia què passaria. Ella podia forçar la situació, però no la feia sentir còmoda saber que potser el noi encara no estava preparat.
-No has estat mai amb una noia, oi? – li va preguntar – Ets verge.
En Roc va fer cara de negar-ho, les paraules començaven a sortir-li de la boca però se li morien abans de pronunciar-les. Al final va deixar escapar l’aire pel nas i va fer que sí amb el cap.
-He estat amb un parell de noies, ens hem petonejat i ficat una mica de mà. Però només per sobre de la roba – mirava al terra avergonyit, fins que l’Anna li va posar la mà a la barbeta i la va fer mirar-la – Hi ha una noia que m’agrada a la facultat, però encara no li he dit res. – el noi va agafar-li la mà – i després estàs tu – va callar.
-Sí, després estic jo – L’Anna va somriure –Que fas quan em veus per la teva finestra? Et toques?
El noi va tornar a baixar la mirada, però l’Anna el va fer mirar-la.
-Em pots fer un favor? – el noi va dir que sí – Toca’t! Toca’t per mi com si jo no hi fos.
En Roc va fer que no amb el cap i va fer gest d’aixecar-se, però ella li va posar les mans a les cuixes i el va fer seure. El noi tornava a tremolar, va notar el calfred que li retorçava la columna en notar les seves mans baixant-li la cremallera dels pantalons. Va estirar de la cintura fins a aconseguir baixar-li pantalons i calçotets d’una sola estrebada.
-Deixa’m veure que et provoco – va abaixar la veu i va enretirar la cadira – Deixa’m veure com et toques mirant-me.
En Roc la mirava amb els ulls mig tancats, va passejar la mirada pel cos de la noia i tot d’una es va agafar la cigala i la va començar a sacsejar ràpidament. La noia va entendre que acabaria en un tres i no res i li va dir que no amb el cap.
-Fes-ho a poc a poc. Deixa que jo també gaudeixi de l’espectacle.
El noi va posar-se còmode a la cadira, amb les cames més obertes. L’Anna li va poder veure el penis clarament per primer cop. El tenia llarg i no gaire gruixut. I no tenia prepuci. L’Anna va somriure, mai havia tingut una polla circumcidada tant a la vista. Li van venir ganes de ficar-se-la a la boca, comprovar si la textura era gaire diferent, però va decidir deixar-ho per una altra ocasió. El noi s’engrapava els ous amb una mà mentre amb l’altre s’acariciava el tronc. Ella va decidir masturbar-se també. Estava molt calenta, tot un dia d’imatges luxurioses se li acumulaven entre els llavis de la vagina i només una bona escorreguda la deixaria descansar. Va començar a acaronar-se els pits amb una mà mentre es tocava els llavis per fora. En Roc va obrir molt els ulls en observar-la i no va poder evitar accelerar el ritme de la seva palla. L’Anna en notar-ho, va decidir anar al pràctic també i obrint-se els llavis, va buscar-se el clítoris. En notar que el caparró se li enduria, va començar a passar-hi dos dits, fent moviments rotatoris i de tant en tant fent petites incursions cap a l’interior de la vagina. Ambdós van començar a gemegar a l’hora. En Roc grunyint suaument i l’Anna deixant anar l’aire a petits sospirs cada cop més ràpids. Els dos es miraven als ulls, deixant vagar la mirada cap al sexe de l’altre de tant en tant. L’Anna va veure com la punta de la polla del noi convulsionava quan el noi va posar l’esquena rígida. Ella va començar a fregar-se entre els llavis el més ràpid que podia, fent que l’anell li passés per sobre el clítoris, però veia que el noi acabaria abans que ella. Quan el noi es va córrer, va deixar anar un toll d’esperma que va anar a parar sobre la cuixa de l’Anna. En notar la sensació de cremor que li provocava el semen sobre la seva pell, l’Anna es va deixar anar i va notar com l’orgasme li feia tancar les cames i tirar-se endavant. Va deixar anar un gemec mentre tornava a recolzar l’esquena a la cadira. En Roc la mirava, amb la cigala encara dura, una petita línia de lefa li baixava pel tronc. La noia encara panteixant del seu propi orgasme, va aixecar-se i amb un dit va recollir l’esperma. En Roc va començar a respirar molt ràpid i l’Anna va veure com la cigala se li posava encara més rígida, va apartar la mà del noi que anava a agafar-se-la i la va prendre ella mateixa. Va masturbar-lo ràpidament i en no més d’un minut, el noi va tenir un altre orgasme, sorollós, amb el cap tirat enrere mirant-la fixament als ulls. Quan va notar que es relaxava, va seure eixarrancada sobre les cames d’ell.
-Suposo que ara tindràs material per les teves properes palles sense haver de mirar per la finestra, oi?
-En tindria més si pogués tocar-te els pits una mica – va dir en Roc.
-Mira-te’l que valent. T’ha passat la vergonya, eh? – Va tirar-se enrere, deixant tot el seu pes sobre les cuixes d’ell i va oferir-li els pits. Mentre el noi els acariciava i tímidament, li llepava els mugrons, va llegir-li la ment amb l’anell. Tot estava emboirat i no es veia clar, però ara es veia una noia oberta de cames i en Roc esperant permís per penetrar-la. La noia s’assemblava una mica a l’Anna, però més prima i amb el cabell més clar. Va notar, sorpresa, com la polla d’en Roc començava a donar-li tímids cops a la part baixa del cul. Però va aixecar-se abans que la cosa anés a més. Si en Roc tenia al cap algú altre, no seria ella la que li robés la virginitat. Va recollir la camisa del terra i se la va posar. En Roc en veure-la tapar-se, semblava haver recordat la seva vergonya i va posar-se molt vermell. Va cordar-se els pantalons i va quedar-se allà dempeus. La noia el va agafar de la mà i se’l va endur a la porta de casa. Va pensar a dir-li mil coses: que el que havia passat no passaria més, que no ho digués, que sobretot no ho digués als seus pares; però va decidir deixar-ho córrer. Ja parlaria amb ell quan tingués la ment més clara. En Roc va fer-li un petó molt lleu als llavis i va dir-li fluixet a cau d’orella: gràcies.

L’Anna va anar-se’n a la dutxa i, sense saber ben bé perquè, va plorar.