En
el qual l’Anna discuteix amb un àngel i un vampir, encarrega un
pastís i sopa truita de patates
En
Ben va servir el te. Mentre posaven sucre i el remenaven ningú va
dir res. L’Anna va aprofitar aquells segons de silenci per
organitzar una mica els seus pensaments. Estava esgotada, el cap li
donava voltes. Massa adrenalina i excitació per un sol dia i, tot i
que s’havia corregut feia una bona estona, encara notava els
efectes del neguit i la passió que s’havien desfermat dins seu a
l’orgia.
-Fas
cara de cansada – va dir-li en Matías – Vols dormir una estona?
-Sí.
Vull dormir una estona ben llarga – va contestar amb un punt d’ira
a la veu – Però necessito més que descansar en un llit per
quedar-me tranquil·la. Com has pogut marxar i deixar-me d’aquesta
manera?
En
Matías va mirar-la, en silenci. Va aixecar-se i d’una bossa de
paper marró va treure una ampolla de vidre sense etiqueta. Estava
plena d’un líquid transparent que tant podia ser aigua com licor.
-Prenem
una copa – va dir mentre agafava unes copes petites – Això és
un Kirschwasser boníssim que fan uns amics meus de Calw a la Selva
Negra.
-Calw?
– va preguntar en Ben – És el poble on va néixer en Herman
Hesse, no?
-Cert.
Jo ja el vaig conèixer de gran a Suïssa, a Montagnola... – L’Anna
el va interrompre.
-De
què collons parles, Matías? – L’Anna va deixar la tassa de te
al platet amb tanta força, que el plat va partir-se. – Estàs aquí
explicant que coneixes Hesse, com si fos la cosa més natural del
món. Com si viure segles fos normal. Wim Wenders, Hesse? Què? També
vas conèixer el PUTO ADOLF HITLER? – La noia va quedar-se callada
mirant rabiüda al vell.
-Jo
vaig anar a escoltar Hitler fer un dels seus discursos. – va
explicar en Ben – Era l’any 1922. Encara no era el Führer. Però
ja apuntava maneres de psicòpata messiànic.
L’Anna
el va mirar amb els ulls molt oberts. Va obrir la boca, però abans
no va poder dir res, en Ben va prendre-la pel canell i estirant
suaument la va fer seure.
-No
va de nosaltres aquesta discussió – li va dir – És sobre tu i
com et sents, oi?
La
noia va començar a plorar, sense fer soroll. En Matías va servir la
beguda en els gotets. Va oferir un a la noia, que no va fer gest
d’agafar-lo.
-El
licor típic alemany és l’Schnaps, el fan amb tot tipus de fruites
– el vell va aguantar la mà de la noia i hi va posar la copa fins
que l’Anna la va prendre. – Aquest és un Kirschwasser que vol
dir aigua de cireres. Són licors forts, d’uns quaranta graus,
d’aquells que si els assaboreixes a la boca gaire estona, et poden
cremar la llengua. Potser per això li diuen com li diuen. Schnaps
vol dir empassar, Anna. I, sovint, el millor que es pot fer quan una
cosa ens fa mal si l’aguantem a la boca, és empassar.
L’Anna
va aixecar la cara.
-O
escopir – Va dir, desafiant-lo amb la mirada – si una cosa et fa
mal a la boca, potser te’n farà més a l’estómac.
-Vols
dir que ja no vols l’anell?.
Li
van tornar a caure llàgrimes mentre acotava el cap: - No sé què
vull.
Va
aixecar el got sense alçar el cap i va prendre’s el licor d’un
sol glop. Els homes la van imitar. Mentre en Matías reomplia les
copes, l’Anna es va treure l’anell i el va deixar sobre la taula.
-Fa
uns dies tot estava bé – Va dir – Sabia qui era.- va mirar al
Matías – Creia que sabia on era i amb qui. Però res no era
veritat... res no és veritat i no sé què fer.
-Res
no ha canviat – va dir en Matías – L'única cosa diferent és
que ara tens accés a una informació que abans no tenies: les
urgències i necessitats més bàsiques de qui t’envolta. Ara saps
que és el que vol la gent i pots decidir si satisfer les seves
necessitats o no. Però tu ets la mateixa. Ets l’Anna, la noia que
té sempre un somriure i una paraula amable per tothom. La noia que
va decidir satisfer, per compassió, les necessitats sexuals d’un
pobre vell vidu.
-Encara
em costa creure del tot la teva història.
-Sé
que no sóc gaire de fiar – va dir en Ben –Però jo vaig veure el
canvi que en Cassiel va fer per esdevenir qui és ara. De fet,
estàvem els dos borratxos com dos micos en una taula com aquesta
mateixa – els dos homes van fer dringar les copes abans de
buidar-les d’un glop – Em va dir que ho deixava tot, el poder, la
joventut, el sexe indiscriminat – va donar un cop de palmell a
l’espatlla d’en Matías – El vaig provar de convèncer
parlant-li de tot el que li cauria a sobre: l’edat, les malalties,
l’avorriment. Però no vaig aconseguir res. Ell ja ho sabia tot
això i estava bojament enamorat.
-I
tu? – va demanar l’Anna – T’has enamorat mai?
En
Ben va esclafir a riure: Contínuament! – va dir – De fet, en la
poca estona que hem passat junts, breu però intensa cal dir, ja m’ha
passat pel cap que si ens continuem veient, m’acabaràs enamorant
L’Anna
va notar que li pujava la vermellor a les galtes, però no va poder
somriure.
-Això
els hi dius a totes, segur – va dir l’Anna.
-Tal
com ha dit ell, sé que jo tampoc sóc gaire de fiar, però et
garanteixo que no li diu a totes – En Matías va fer una pausa
abans d’afegir – Ni a tots. Però sí que té tendència a
enamorar-se molt ràpid. El problema és que no sap estar-se mai
quiet. Sempre està amunt i avall viatjant pel món.
-Això
m’agradaria – va dir l’Anna.
-I
que t’ho impedeix? – va demanar en Ben – La setmana vinent me’n
torno a New Orleans, vols venir?
-A
Nova Orleans? Amb un vampir? – Ara sí que l’Anna va somriure.
-Te’n
faries creus de la moguda vampírica que hi ha a Louisiana ara
mateix.
-I
tu no hi tens res a veure, oi? – va preguntar amb to irònic en
Matías.
-Home,
no diré que no hagi xerrat un parell de vegades amb algunes
escriptores de la zona. O que m’hagi presentat a alguna festa del
Mardi Gras guarnit com un lord francès del segle XIX.
-Parleu
de tot com si la vida fos una festa que no s’acaba mai – va dir
l’Anna.
Els
dos homes la van mirar.
-Doncs
ho és, Anna – li va contestar en Matías – És una festa que no
acaba. Però no sempre és divertit. O no sempre t’hi han convidat.
– En Matías va servir més Schnaps – Aixecar-se quatre o cinc
cops per nit a pixar, prendre pastilles com si fossin caramelets o,
fins i tot, perdre els teus éssers estimats... Tot això és trist,
colpidor. Però com hi he arribat fins aquí? – En Matías va
buidar la seva copa i en Ben va fer el mateix. – Doncs passant-m’ho
tan bé com he pogut – va prendre la mà de la noia – i provant
de passar part de la meva alegria cap als altres.
L’Anna
va fer un glopet a la copa. Va deixar que el licor li cremés la
llengua abans d’empassar-se'l. Va tornar a posar-se la copa als
llavis, però aquest cop va escurar el licor fins al final. Va treure
un paper i un bolígraf de la bossa i va apuntar l’adreça del
meublé on havia passat el matí amb en Pablo. Li va passar a en Ben
que s’ho va mirar aixecant una cella amb aire interrogatiu. L’Anna
va aixecar-se, va tocar l’anell abans de parlar.
-Et
sembla bé si ens trobem en aquest hotel divendres cap a les tres? –
va demanar-li la noia. En Ben va guardar-se el paper a la butxaca de
la camisa.
-No
cal anar a un lloc d’aquests. Si vols puc anar a casa teva.
-No.
La idea és crear un ambient especial. No estarem tu i jo sols. Tinc
un amic que sempre ha volgut fer un trio i em penso que tu ets
exactament la persona ideal per fer-ho.
En
Matías va mirar-se l’Anna abans de prendre l’anell i oferir-li.
L’Anna va obrir els dits de la mà i va deixar que el vell li poses
l’anell.
Va
anar caminant fins a casa. Volia descansar un parell d’hores abans
de quedar amb en Valentí i després encara havia d’anar a
treballar. Quan va arribar a la porteria, l’anell va vibrar-li al
dit. Li va arribar al cap la imatge d’en Roc i una noia abraçats,
compartint un petó apassionat, sota la bombeta de l’escala de
casa. Va quedar-se immòbil a la part de fora de la porta. Per un
moment, va pensar a fer soroll amb les claus, donar-los temps per
deixar-se anar. Però una imatge li va colpir la ment. La mà d’en
Roc entrava per sota de la samarreta d’ella i li engrapava un pit,
mentre la noia li acaronava l’erecció per sobre dels pantalons. Va
sospirar amb força i va recolzar-se a la paret. Un pes enorme va
desaparèixer del seu pit. En Roc havia fet un pas endavant, qui sap
si alliberat per la seva sessió de masturbació compartida i havia
aconseguit lligar-se a la noia que l’Anna havia visualitzat aquella
nit. Va somriure i va decidir fer-los un regal. Va fer dringar les
claus amb entusiasme mentre introduïa l’adequada al pany. En
obrir, va veure la parella recolzada a la paret de les bústies, els
dos amb la cara ben vermella i els llavis inflats i humits. En Roc
tibava de la camisa dissimuladament provant de tapar-se el paquet,
mentre la noia mirava, amb els ulls mot oberts, al forat de l’escala.
L’Anna va poder veure que el pit que en Roc li havia estat
magrejant havia quedat fora del sostenidor i ara el mugró es marcava
tens contra la tela de la camisa. Ets molt oportuna -va escoltar que
la veueta del seu cap li xiuxiuejava. Va provar d’amagar el
somriure, però no va poder evitar que una rialleta se li escapés
quan els va saludar.
-Hola
Roc – va dir l’Anna – Que aneu cap a la Uni? – va dir mirant
cap a la noia.
-Sí
– va contestar el noi, apropant-se a la noia – Aquesta és la
Sònia. Una companya de classe. M’ha vingut a buscar perquè viu
aquí a la vora i com que anem a classe junts, perquè vam parlar i
vam dir que potser podíem anar... junts... – el noi va anar
perdent la veu mentre l’Anna no podia evitar somriure obertament i
la Sònia voltava el cap per mirar-se el noi amb les celles dibuixant
una marcada ‘v’ – a classe. – va acabar el noi mirant a les
rajoles del terra.
L’Anna
es va apropar a la noia i li va fer dos petons. – Molt de gust,
Sònia. Sóc l’Anna.
La
noia va tornar-li la salutació.
-Bé,
doncs adéu – va dir en Roc mentre estirava de la Sònia cap al
carrer.
-Perdoneu
nois, tens un segon Roc? – el noi va aturar-se en sec, però va
trigar un instant a tornar-se cap a ella. –Que seràs a casa cap a
les quatre?
L’Anna
sabia que en Roc no acostumava a arribar mai més tard de les tres.
-Bé,
segurament sí. Vull dir... havíem quedat amb la Sònia per...
estudiar aquesta tarda, però... – L’Anna no el va deixar acabar.
-Doncs
em podries fer un favor? Entre les quatre i les sis m’han de dur un
paquet, però jo seré al bar i no el podré recollir. Podries anar a
estudiar a casa meva si vols i esperes fins que em portin el paquet –
L’Anna va somriure mirant la noia – Així estareu més tranquils
que a casa teva, amb els teus pares amb la tele a tot drap, no?
La
Sònia va inspirar fort pel nas i no va poder evitar que les mans se
li anessis a prendre la d’en Roc.
-I
tant que en Roc et farà aquest favor. Si a tu no et fa res que
envaïm casa teva.
-I
ara. Agafeu el que us vingui de gust de la nevera i bereneu que
estudiar fa venir molta gana. – Els nois van obrir la porta, però
quan la noia va haver sortit, l’Anna va cridar un cop més a en Roc
– Li deixaré les claus a la veïna del davant i Roc – va dir
abaixant la veu perquè la noia no la sentís des de fora – Hi ha
condons al primer calaix de la tauleta de nit.
L’Anna
va quedar astorada en veure que el noi tenia prou sang a les venes
per lluir una tremenda erecció i aconseguir un color increïblement
púrpura a les galtes. El va deixar allà bocabadant i va pujar a
casa seva.
Va
llevar-se un parell d’hores després i va decidir dutxar-se. Tot i
els grunys que li venien de la panxa, va decidir trucar en Valentí
abans de dutxar-se. Si tot anava com ella esperava, aconseguiria que
la convidés a esmorzar al bar del mercat. Va treure del calaix de la
tauleta del telèfon, la seva vella agenda. Encara hi tenia apuntat
el telèfon de l’empresa on treballava el seu ex. Va trucar i va
demanar a la noia de la centraleta que la passes amb el despatx d’en
Valentí. Després de tres timbrades, en Valentí va contestar. Es va
sorprendre de sentir-la, però quan la noia el va citar en mitja hora
al bar del mercat, va dir que sí sense un moment de pausa. L’Anna
va vestir-se senzilla, amb uns texans i una camisa llisa i després
de canviar els llençols del llit, va sortir a trobar-se amb el seu
ex.
En
Valentí va aixecar els ulls del diari i es va trobar l’Anna que
se’l mirava. Va aixecar-se i van fer-se dos petons. L’Anna va
tombar-se cap al cambrer i li va demanar un entrepà de tonyina amb
olives i pebrot escalivat. Quan el cambrer li va demanar què volia
per beure, la noia va assenyalar el tirador de la cervesa.
-Caram,
sí que vens afamada. – va dir en Valentí.
-No
he tingut temps d’esmorzar i en un parell d’hores ja he d’estar
a la feina. I al migdia al bar és una bogeria. Fins a mitja tarda no
tindré temps d'endrapar ni un mos.
Va
seure al costat del noi que va plegar el diari esportiu i el va
deixar a la taula del costat.
-M’ha
sorprès que em truquessis – li va dir – L’altre dia em va
donar la sensació que encara estaves dolguda amb mi.
-Bé.
Cap dels dos sembla haver superat del tot el final de la nostra
relació.
-Potser
perquè no va ser decisió del dos trencar-la – va dir en Valentí
amb un to que provava de ser tranquil. L’Anna va ignorar la
insinuació.
-Valentí,
no en treurem res de remenar el passat. El que va passar, va passar
i, segurament va ser culpa de tots dos – L’Anna va dir, no massa
segura de creure-ho ella mateixa – Però sí que és cert que vam
deixar molts temes sense resoldre. – El cambrer va deixar la
comanda de l’Anna sobre la taula i en Valentí va aprofitar per
demanar una gerra de cervesa – Temes que potser, en part, van ser
responsables del nostre desagradable final.
-No
entenc per què vas haver de marxar com ho vas fer.
L’Anna
va notar que la ràbia l'envaïa i no va saber com evitar-ho.
-Ja
sé que no ho entens, perquè continues cec a tot el que no sigui...
– va callar i va mirar-se el noi. En Valentí semblava a punt
d’aixecar-se, però l’Anna va respirar fondo i li va posar una mà
a la galta. Va projectar el poder de l’anell i va rebre la imatge
que esperava. En Valentí a sobre d’ella, penetrant-la furiosament,
com tantes vegades que tenien sexe mentre estaven enfadats.
-Mira
Valentí. No podem viure atrapats en el passat. Però una cosa si et
reconec – va baixar la mà des de la cara del noi fins a la seva
espatlla – La idea de fer un trio era bona. Simplement vas errar el
moment i la persona.
Va
recollir la luxúria del sexe furiós que bullia a la ment del noi i
se la va retornar amb una imatge pròpia. Ella entomant els embats
d’en Valentí i en Ben. Va notar que el noi tremolava i va apartar
la mà del seu pit. Va mossegar l’entrepà i el va deixar pensant.
-No
entenc què vols dir? – va preguntar en Valentí.
-Vull
dir que si et ve de gust, aquest divendres cap a les tres, podem
treure’ns aquesta espina de dins – va dir mentre li oferia un
tros de paper amb l’adreça que havia donat a en Ben.
-Però
amb qui ho farem? – va demanar el noi – La coneix...
Abans
que pogués continuar, l’Anna el va tallar: - No és una noia. És
un noi
-Però
jo pensava que ho faríem amb una noia. – L’Anna va copsar la
ment del noi amb l’anell. Res. Soroll blanc com amb el Pablo.
-La
propera vegada potser – va concedir l’Anna – Si aquesta vegada
surt bé, la propera esculls tu.
-Però...
– va començar en Valentí.
-Però
què? – va interrompre l’Anna – Quin és el problema? No és
com si t’haguessis de deixar follar tu. És el meu primer trio i
vull fer-ho així. Cedeix una mica, noi.
L’Anna
va recolzar la seva darrera frase amb un toc de sensualitat enviat
des de l’anell. Va prendre la cervesa i va fer un llarg glop mentre
s’imaginava a ella mateixa, ajaguda, penetrada pel davant i pel
darrere alhora. Va provar de transmetre l’escalfor que s’alliberava
del seu sexe mentre ho imaginava, cap al noi. Va adonar-se que
funcionava quan, llegint-li la ment, el soroll blanc s’anava
esvaint i captava imatges de la imaginació d’en Valentí. L’havia
convençut.
-És
de confiança aquest noi? – va demanar mentre guardava el paper amb
l’adreça a la cartera.
-Ho
és. – va dir l’Anna. - I folla de puta mare – va dir la veueta
del seu cap recordant el polvo de la nit abans.
Van
xerrar una estona més mentre l’Anna s’acabava l’entrepà. En
acabar, el noi va pagar i van sortir plegats del mercat. Van fer-se
dos petons per acomiadar-se i els dos van dir a l’hora: Fins
divendres, doncs! – van riure mentre marxaven en direccions
oposades.
L’Anna
va passar per la pastisseria de camí de la feina i va encarregar un
pastís de nata on va fer inscriure amb lletres de xocolata: Que
estudieu molt i se’l va fer enviar a casa seva a les cinc.
Segurament a aquella hora els hi aniria bé un refrigeri als dos
joves ‘estudiants’.
La
tarda va arrossegar-se tranquil·lament. L’Anna no sabia si en
Matías vindria o no, però sospitava que no. Devia estar buidant
l’ampolla ‘d’aigua de cireres’ alemanya amb el seu col·lega
vampir, rememorant on eren quan el Titanic es va enfonsar.
Quan
va arribar a casa, es va trobar a la taula de la cuina, una truita de
patates i una nota amb la paraula ‘gràcies’ escrita en lletra de
noia, però signada Roc i Sònia. Va deixar la bossa a la cadira, es
va descalçar i prenent una forquilla, va sopar. En acabat, va anar a
la seva habitació. El llit estava fet. Va treure el cobrellit i va
obrir el llençol. Va despullar-se. Del calaix va treure una
samarreta que una amiga li havia portat d’un concert dels Iron
Maiden i que li anava tan gran que la feia servir de pijama. Quan
anava a jeure, va fixar-se en una taca que hi havia al llençol. En
veure-la, l’anell li va llençar una imatge, la Sònia agenollada
davant de les cames obertes d’en Roc masturbant-lo a dues mans.
L’esperma brollava i cobria els artells de la mà de la noia. Una
gota se’n va escapar i va caure al matalàs. L’Anna va estirar-se
al llit. En recolzar el cap al coixí, va notar olor a xampú. No era
el seu, feia olor de flors, devia ser de la Sònia. Novament el cap
se li va omplir d’imatges. Ara veia la noia ajaguda i en Roc al seu
damunt, dintre seu, mentre li mossegava el coll. Gairebé podia
escoltar els gemecs que feia la noia mentre en Roc la penetrava. Va
recordar l’olor de l’esperma del noi, el color de la seva polla
quan feia unes nits s’havia masturbat davant d’ella. Va passar-se
la mà per la vulva, de primer per sobre les calces, però en notar
que la humitat traspassava el teixit, va ficar la mà dins. Va
obrir-se els llavis i va buscar-se el clítoris. No va jugar, va anar
a preu fet, volia una palla ràpida. Així que es va anar fregant el
petit bony fins a endurir-lo i mig acariciant-lo, mig pessigant-lo,
va masturbar-se pensant en la polla del noi. Quan es va escórrer, va
tapar-se amb el llençol, va tancar el llum i va abraçar-se al coixí
que feia olor de sexe jove i passió. Es va sorprendre en adonar-se
que se sentia una mica gelosa de la Sònia. Va somriure mentre
s’adormia.