En
el qual l’Anna va de manifestació, experimenta noves sensacions i
trenca definitivament amb el passat
Va
decidir posar-se faldilla curta, mitges curtes llistades de colors i
les botes d’anar a passejar pel camp, combinat amb una camisa de
màniga curta blanca. No va triar la roba interior, va prendre unes
calcetes i uns sostens nets del calaix i se’ls va posar. Es va
recollir el cabell en un monyo, es va posar i treure l’anell una
pila de vegades. Finalment, va marxar cap a la manifestació amb
l’anell al dit.
Sempre
anava a la manifestació del Primer de Maig. Fins que va morir son
pare hi anava amb ell. No recordava a sa mare, va morir quan ella era
molt petita, però el seu pare li explicava com anaven tots tres a la
mani i ella mirava a tot arreu, sorpresa del xivarri i de les
banderes. Era dels pocs records familiars que tenia. Els seus pares
l’havien adoptat quan ella era un bebè i creixent sense germans,
només amb el seu pare, atresorava aquest record. Son pare havia mort
feia uns anys i ara hi anava sola. És difícil sentir-se sola en una
manifestació – va xiuxiuejar la seva veu interior.
L’Anna
va incorporar-se a la multitud i es va deixar arrossegar endavant,
pensant en el que l’esperava aquesta tarda. Tenia clar que
l’experiència seria intensa. Però el que més li importava era
que en Valentí experimentés, ni que fos per una vegada, una mica de
la frustració que ella mateixa havia sentit mentre convivien. No el
forçaria a fer res que no volgués. Però pensava fer-lo estar prop
de la polla erecta d’en Ben tanta estona com pogués. Volia que la
incomoditat que semblava atordir-lo davant la possibilitat d’estar
nu davant d’altres homes ennuvolés el plaer que pogués sentir.
Una part d’ella se sentia trista per donar sortida als seus
desitjos de venjança, però l’altra part, la que havia descobert
que volia venjar-se, clamava que no pensava deixar-lo insatisfet,
només pensava retornar-li part del que ell li havia obligat a viure.
Va
pensar a obrir la ment al poder de l’anell i copsar l’esperit de
la manifestació. De ben segur que entre tanta gent hi hauria alguns
pensant en sexe, però un calfred li va baixar per l’espinada.
Tenia molt present el que havia passat a l’orgia i no volia tornar
a perdre el control d’aquella manera. Va continuar caminant,
deixant-se endur carrer avall amb la resta de gent, cridant les
consignes que entre tots feien arribar al cel. De cop, un pensament
li va venir al cap -Tinc un cul molt bonic- i va ser conscient que
algú li estava repassant el paner amb intensitat. Una imatge li va
omplir el cap: ella caminant amb la manifestació, aixecant-se les
faldilles. Va estar a punt de treure’s l’anell, però sabia que
era inútil. Cada cop era més evident que l’anell tenia idees
pròpies i que no el podia controlar sempre. Amb molt de compte va
obrir la seva ment a la imatge que li arribava i va provar d’esbrinar
quina de les persones que la seguien era el voyeur. L’anell li va
mostrar una cara i l’Anna dissimulant un badall va girar-se per
mirar la gent del seu voltant. El va veure a uns tres o quatre
metres. Anava amb un grup d’homes, tots més o menys d’uns trenta
pocs, vestits amb roba de mecànic amb el logo d’un taller bastant
conegut. L’Home va apartar la mirada quan l’Anna va passar els
ulls prop del grup, però per cua d’ull va veure com comentava
alguna cosa amb un dels seus companys. 'Tinc una cara preciosa' va
pensar de cop i volta. L’anell vibrava a la seva mà i l’Anna va
deixar que li mostrés la ment del seu admirador. Estaven els dos
ajaguts sobre una tovallola a una platja, vestits tal com ara anaven.
El noi li acaronava els cabells mentre es feien petons. L’Anna va
somriure.
La
resta del camí fins a la plaça on acabaria la manifestació, la va
fer rebent pensaments sobre la seva bellesa i imatges de carícies.
La va tocar el desig tranquil i delicat que el noi mostrava
involuntàriament. Va pensar que li faria un petit regal. Quan van
arribar al final, allà on es farien els parlaments, l’Anna va
aprofitar un moment que el noi va deixar de mirar-la, per sortir de
la multitud. Va caminar veloç fins a un grup de gent que estava
darrere del grup del noi. El va veure buscar-la amb la mirada, va
tombar-se cap a on era ella, però no la va poder veure. Li va
arribar una darrera imatge de la platja i ells dos sobre la
tovallola. El noi només la mirava. L’Anna va prendre aquella
imatge i va imaginar-se despullada, aixecada i estirant del noi cap a
l’aigua. Va projectar-la cap a la ment del noi. Va veure com el noi
es quedava quiet, mirant un punt més enllà de l’estrada on
començaven els discursos, perdut en la imatge. L’Anna va enviar-li
una imatge d’ella mateixa, ajaguda prop d’on trencaven les ones,
demanant-li amb un gest que s’ajagués amb ella. Va empènyer la
imatge cap a la ment del noi acompanyada d’un toc de la luxúria
que començava a escalfar-li el cos i va rebre al seu torn, la visió
del que hi havia dins el cap del noi. S’havia posat damunt seu i la
penetrava mirant-la als ulls. L’Anna va marxar de la plaça,
pensant que un altre dia, potser hauria fet alguna cosa més amb
aquell noi que imaginar que feien sexe a la platja.
Va
dinar a un restaurant prop de la plaça on estava el meublé. Quan va
acabar va veure que encara quedaven tres quarts fins a l’hora de la
trobada així que va seure en un banc de la plaça, va treure el
darrer totxo que havia publicat l’Stephen King i va quedar-se
immersa en la història horrible d’en Pennywise, un pallasso
assassí caçador de nens.
Quan
en Ben li va posar la mà a l’espatlla, l’Anna va deixar anar un
crit i va deixar caure el llibre. No s’havia adonat de com de
capficada havia estat en la seva lectura. En Ben somrient, va
ajupir-se a recollir el llibre.
-No
fotis que t’agrada aquest paio. – va dir-li mentre li tornava
l’exemplar.
-Sí.
– va dir mentre li treia la pols al llibre – A tu no?
-Joder,
i tant. I no t’ho creuràs, per...
-El
coneixes personalment, oi? – va tallar-lo l’Anna.
En
Ben va somriure.
-Sí.
És molt bon paio. Abusa una mica massa de la coca i de l’alcohol
però m’encanten els seus llibres.
L’Anna
va quedar-se mirant en Ben, que s’havia assegut al banc.
-No
m’imagino com és ser com tu o en Matías.
-No
és molt diferent de com ets tu – va contestar-li en Ben – O de
com és qualsevol persona.
-Sí,
és clar – va dir la noia – Tota la gent viu eternament i va de
festa en festa, com un déu del desig carnal sortit d’un conte de
fades.
En
Ben va fer cara de complagut: Déu del desig carnal! – va
aixecar-se i va fer un petó a la galta de la noia – M’agrada. Em
penso que el teu amic ja ha arribat.
La
noia va mirar cap a l’entrada del local i, efectivament, allà
estava en Valentí, mirant neguitós el rellotge. L’Anna va decidir
sondejar-li la ment: una boira blanquinosa en la qual apareixia i
desapareixia la seva cara. Va sospirar i va prendre en Ben del braç
dirigint-lo cap on es trobava en Valentí.
En
Valentí i en Ben van fer una encaixada de mans després que la noia
els presentés. Va entrar al meublé on el mateix vell de la darrera
vegada estava a la recepció. Quan va veure l’Anna acompanyada dels
dos homes, el vell va aixecar una cella i va somriure. L’Anna va
demanar si l’habitació de la seva anterior visita, la dos-cents
disset, estava lliure. L’home sense dir res li va passar la clau i
un parell de jocs extres de tovalloles. Un cop a l’ascensor, mentre
en Valentí mirava a terra, en Ben va comentar: Habitació dos-cents
disset? Sort que no estem a l’hotel Overlook, oi Anna?
-Per
què? Què passaria? – va demanar en Valentí.
-Que
passaríem molta por! – va contestar l’Anna – És d’una
novel·la de l’Stephen King
-No
m’agrada l’Stephen King – va dir en Valentí.
En
Ben va fer una ganyota com si estigués escandalitzat, però va
deixar anar una rialla mentre s’obrien les portes de l’ascensor.
L’Anna li va demanar que anés a la màquina expenedora a buscar
condons i vaselina, mentre ella i en Valentí anaven a l'habitació.
-Ja
hi has estat aquí, oi? – va preguntar en Valentí.
-Sí,
no fa gaire amb un amic – va contestar l’Anna – Hi ha un mirall
sobre el llit.
L’Anna
va deixar les tovalloles sobre una butaca.
-I
com ho farem això? – va demanar el noi mentre mirava al seu
voltant.
-Ho
farem així.
La
noia va prendre el noi de les mans i va passar-se-les per la cintura.
Va abraçar-lo i va fer-li un petó a la boca. El noi va apropar-la
cap a ell i van començar a besar-se amb més intensitat. Quan la
porta de l’habitació va tancar-se, el noi va fer gest de deixar-se
anar, però l’Anna el tenia ben agafat i va obligar-lo a continuar
amb el petó. L’Anna va notar que li descordaven les botes i va
deixar-se descalçar i treure les mitges. Va notar les mans d’en
Ben recorrent-li les cuixes per la part de dins i va notar com abans
de començar a baixar-li les calces, li va engrapar el cul. En Ben li
va aixecar la faldilla i va mossegar-li juganer una natja. L’Anna
va deixar anar en Valentí i va començar a descordar-li la camisa,
cosa que va aprofitar en Ben per prendre-la dels malucs i mossegar-li
el coll mentre li prenia els pits. En Valentí va fer gest
d’apartar-se, però l’Anna va tornar a retenir-lo.
-Relaxa’t
Valentí – En Ben va descordar-li la camisa i la va ajudar a
treure-se-la. Amb una habilitat gens sorprenent, li va descordar els
sostenidors i va deixar-li els pits a l’aire. En Valentí es mirava
l’Anna sense gosar tocar-la i, altre volta, ella li va prendre les
mans i va dirigir-les cap als seus pits. En Ben s’estava despullant
ràpidament, deixant la roba de qualsevol manera sobre la taula de
l’habitació. L’Anna només portava la faldilla. Va separar-se
d’en Valentí, que va deixar caure les mans i va quedar-se allà
plantat. L’Anna va anar cap al llit mentre obria la cremallera i
deixava caure la faldilla. En Ben va acostar-se cap a ella amb el
penis començant a posar-se-li dur. Van abraçar-se i van compartir
un llarg petó, durant el qual, l’Anna va projectar la seva ment
cap en Valentí; boira i imatges de Ben i ella barrejant-se. De fet,
l’Anna va rebre una imatge d’ella mateixa bastant diferent de la
que imaginava. A ulls d’en Valentí se la veia més maca, més
atractiva. Igual que en Ben, que a la imatge mental del Valentí
semblava més jove del que aparentava.
-Despulla’t
Valentí – va dir l’Anna – O vols que ho faci jo?
En
Valentí va mirar-se-la. Es veia la seva incomoditat. Deixava escapar
mirades cap en Ben, que assegut al llit es mirava reflectit al mirall
del sostre. L’Anna va aixecar-se i va treure-li l’americana i la
camisa descordada al noi amb el mateix moviment. Va descordar-li els
pantalons que van caure a terra i va ficar-li la mà dins els
calçotets. Tenia la polla a mig trempar, però les carícies de
l’Anna de seguida el van posar dur del tot. Va baixar-li els
calçotets i ajupint-se, el va descalçar. Quan va aixecar els ulls,
va veure que en Valentí se la mirava. L’Anna va prendre el membre
del noi i de camí, va començar a masturbar-lo lentament, recordant
perquè havia organitzat el trio i gaudint de la vergonya que passava
en Valentí.
-Vosaltres
us heu dutxat abans de venir? – els dos nois van dir que sí – Jo
he anat a la manifestació i he suat, m’agradaria donar-me una
dutxa si no us fa res.
En
Ben va aixecar-se i va abraçar-la.
-No
– va dir mentre li posava una mà cobrint-li tot el sexe i li
fregava l’erecció contra el cul. – Però només si ens deixes
mirar.
L’Anna
va anar cap al lavabo i els dos nois la van seguir. Va obrir la
cortina de la dutxa i va tirar un parell de tovalloles a terra per
absorbir la mullena. Va obrir l’aigua i va estar-se una estona sota
el raig. Mentre s’ensabonava, va poder veure que en Ben es
masturbava morosament. En Valentí desviava la mirada de l’Anna a
en Ben alternativament, el seu penis dur i gros. L’Anna va
ensabonar-se la vulva. Se la notava calenta i inflada i va decidir
tocar-se una mica ella també. Va dirigir el telèfon de la dutxa al
seu sexe mentre s’obria els llavis. Va tancar els ulls i va rebre
imatges a la ment, visions difuses de penis, mans, boques. Va
obrir-los quan va notar que li havien tancat l’aigua. Va veure que
en Valentí s’apropava amb una tovallola i entre els dos nois la
van eixugar. Van anar cap al llit. L’Anna va seure i els va fer
plantar davant d’ella. Va prendre’ls de la cigala i va estirar
fins a tenir-los ben a prop. Va començar a masturbar-los fins que
els va tenir tots dos erectes i a punt. Llavors, va ficar-se la polla
d’en Valentí a la boca. En Ben va provar d’ajupir-se, però
l’Anna va fer-li una estrebada suau al penis i va seguir
masturbant-lo. Va canviar de noi. Va llepar el gland d’en Ben
mentre sacsejava el membre d’en Valentí, que se la mirava,
astorat. Va anar masturbant i mamant alternativament les seves
polles, vigilant la cara entre avergonyida i atemorida d’en
Valentí. Va prendre’ls del cul i va acostar-los fins que les seves
polles es van tocar i va començar a canviar de cigala ràpidament,
fent un parell de xumades abans de cada canvi. Llavors va fregar-se
l’anell contra el seu propi sexe, que tacava el llit amb la humitat
que se n’escapava i va projectar cap als dos una onada de desig,
provant de provocar que s’escorreguessin a l’hora, com havia
passat a l’orgia. En Valentí va deixar anar un torrent d’esperma
que va caure sobre els pits de l’Anna mentre gemegava i es mantenia
dempeus amb esforç. En Ben però va aguantar. L’Anna el va mirar
sorpresa i va veure com el noi li feia l’ullet. En Ben va somriure
i va fer un gest assenyalant amb el cap l’altre noi, fent que
l’Anna fixés la seva atenció en el Valentí, el penis del qual
encara deixava anar gotes de semen. L’Anna amb els sentits
expandits per causa de l’excitació i el poder, van veure que els
ulls d’en Valentí estaven fixos a la mà de la noia que encara
masturbava a en Ben. Va forçar la seva ment dins la del noi fins que
la boira que l’ocultava va esvair-se i va rebre la imatge de la mà
del noi masturbant a en Ben, fins que, amb una convulsió, l’esperma
va sortir a raig xocant amb el pit d’en Valentí. L’Anna va
quedar-se glaçada. En Ben va posar-li una mà a la galta i ella el
va mirar. El noi va arronsar les espatlles i amb un somriure, va
posar la mà a l’esquena d’en Valentí, empenyent-lo suaument
fins que va seure al costat de l’Anna. La noia va escoltar la
veueta del seu cap repetint les paraules que en Matías havia fet
servir no feia gaire «...sovint, el millor que es pot fer quan una
cosa ens fa mal, si l’aguantem a la boca, és empassar» i ho va
entendre tot.
Va
entendre perquè en Valentí no quedava mai satisfet fos quina fos
l’experiència nova que provaven. El perquè de tanta ràbia, tanta
angoixa, tanta urgència. I el que és més important, ho va
acceptar. Va prendre la seva pròpia ràbia, la seva angoixa i se les
va empassar. En Valentí havia fet coses malament en la seva pròpia
batalla per amagar-se de si mateix, per no descobrir qui era. I
l’Anna n’havia estat una víctima innocent. Ja no podia estar
enfadada amb ell, l’únic que quedava era ajudar-lo a obrir del tot
les portes. Fer net i trencar del tot amb el passat.
En
Valentí encara respirava treballosament al seu costat. En Ben se li
començava a fer tou a la mà així que va tornar a sacsejar-se-la
fins a posar-la ben dura. Va mirar-lo als ulls un darrer cop i va
veure com li feia un gest imperceptible amb el cap per donar-li
ànims. L’Anna va tombar-se cap en Valentí i prenent-lo del
clatell va besar-lo. En Ben va apropar-se fins que el seu penis va
estar a tocar de les seves boques. L’Anna va trencar el petó i va
ficar-se-la a la boca sense deixar anar el clatell d’en Valentí,
que provava d’apartar-se. L’Anna va tornar a besar a en Valentí,
ficant la llengua tan endins de la seva boca com va poder. El noi va
respondre posant en joc la seva, moment que l’Anna va aprofitar per
apropar encara més la polla d’en Ben. Van acabar el petó quan les
seves llengües van tocar la punta. En Valentí va deixar anar l’aire
dels seus pulmons amb una expiració forta, però no va apartar-se.
L’Anna va dirigir el penis erecte cap en Valentí que va obrir la
boca i va començar a mamar. Van estar una bona estona així, fent
torns per ficar-se la polla d’en Ben a la boca i per fer-se petons.
En Ben va aprofitar un dels petons per enretirar-se. Quan l’Anna i
en Valentí van fixar-se, van veure que el noi s’estava posant un
condó. En Valentí va aixecar-se, però abans que pogués fer-ho del
tot, en Ben va estirar d’ell i va fer-li un petó. El noi va
aixecar les mans com si volgués apartar-lo, però va acabar
prenent-lo del clatell i fonent-se en una abraçada apassionada. La
cigala d’en Valentí es va començar a posar dura i l’Anna va
decidir facilitar-li les coses encara més. Va seure al capçal del
llit amb les cames obertes i va deixar anar un gemec mentre es tocava
els pits encara xops de la correguda d’en Valentí. El noi va anar
cap a ella, caminant a quatre grapes pel matalàs, estirat, va
començar a llepar-li el cony mentre li fregava l’entrada de la
vagina amb els dits. En Ben va prendre el pot de vaselina i va
posar-se una bona mesura sobre el condó. Va posar-se darrere d’en
Valentí i prenent-lo dels malucs, va aixecar-li el cul. En Valentí
va separar la boca de la vulva de l’Anna i va fer gest
d’aixecar-se, però ella el va prendre per les galtes, va
aixecar-li la cara i va fer-li un petó:
-Recorda
el que em vas dir el primer cop que m’ho vas fer per cul. Si no et
relaxes, et farà mal. – L’Anna li va fer un petó i va provar de
veure el desig del noi amb la ment. En Valentí ho volia. – Si no
vols, no cal que ho facis. Però vols que en Ben te la fiqui, oi? –
el Valentí va dir que sí amb el cap – Vols que us deixi sols?
-No,
no marxis – En Valentí va posar-se a quatre grapes, oferint-se al
Ben – Vull que vegis com em corro.
En
Ben va obrir-li les natges i suaument, va penetrar-lo. En Valentí va
deixar anar l’aire de cop, mentre tancava els ulls i grunyia
queixós. Un rictus adolorit li marcava les celles fins que va
enfonsar la cara en el coll de l’Anna que li acaronava el clatell.
L’Anna volia tocar-se, es notava molla i calenta i necessitava
alliberar-se. Però en Valentí la tenia agafada i amb prou feines si
podia acariciar-lo a ell. En Ben es movia sinuosament entrant i
sortint del noi mentre li feia una palla. No va durar gaire estona.
En Valentí va començar a deixar anar gemecs de plaer i a respirar
fort a l’orella de l’Anna que ara, simplement, el tenia abraçat.
Es va escórrer sorollosament, grunyint amb el cap amagat entre els
cabells de la noia:
-Em
corro Anna, em corro amor meu – L’Anna va subjectar-lo mentre
deixava anar un sospir. En Ben encara es movia, però en mirar-lo als
ulls va veure que estava a punt.
-Valentí.
En Ben està a punt de tenir l’orgasme – va dir-li la noia –
Vols acabar-lo tu?
En
Valentí va aixecar la cara. Tenia els ulls vermells i la cara molla.
Havia estat plorant tota l’estona. Però no semblava trist. Tenia
cara d’alleujat. Els seus ulls tenien una pau que ella no li havia
conegut mai. Va tirar-se endavant fins que en Ben va escapar-se de
dins seu. Va anar als peus del llit on en Ben ja es treia el condó i
va prendre-li la polla. Se la va ficar a la boca i va començar a
moure el cap. En Ben va avisar-lo quan ja no va aguantar més i en
Valentí va treure’s el penis de la boca en el darrer moment i
l’esperma li va esclatar al coll i al pit. L’Anna va ficar-se dos
dits de la mà dreta dins del cony mentre amb l’altra mà es
fregava el clítoris amb energia. Estava tan calenta i absorta en
provocar-se l’orgasme, que no va notar que els nois havien pujat al
llit. Li van apartar les mans del cony i van fer torns per llepar-li
la vulva i el clítoris mentre les seves llengües es fregaven.
L’Anna va agafar un grapat de cabells de cada cap, va aixecar la
vista i en veure el reflex de la seva cara, convulsa de plaer, va
deixar un gemec llarg i gutural.