L’Stephen
King ens anomena ‘Lector Constant’ als seus fans i ens escriu
sovint petites cartes d’amor en les seves novel·les. Ens explica
coses dels seus llibres i del procés que ha seguit per escriure’ls.
M’agrada pensar que formo part d’una comunitat d’amics dels
seus llibres i, realment, sento que parla amb mi. M’agradaria
transmetre una mica d’aquest sentiment en aquestes paraules.
Si
has llegit altres treballs meus, com ‘entreterres’, els relats
curts que he anat penjant per les xarxes o el meu bloc ‘Memòries
d’un pare invisible’ ja te’n deus haver adonat que el sexe és
una part important de l’univers on neixen les meves històries.
Però, és clar, el sexe també és una part molt important de
l’univers on tu vius. Passem una bona part de les nostres vides
perseguint el plaer. Ho fem sols, acompanyats, amb ànims
masturbatoris, per demostrar amor, per desconnectar dels problemes i,
majoritàriament, perquè és refotudament divertit. Llavors, tenim
els llibres i les pelis, llocs on parlem de tot obertament. Històries
on gent mor i mata amb descripcions gràfiques de tota la violència
imaginable. Històries on la gent s’enamora i desenamora explicant
tots i cadascun dels seus sentiments. I poden ser relats de
ciència-ficció, pelis d’acció, novel·les històriques, films de
terror... Treballs que són assignats a un gènere o d’altre pel
tipus d’història que expliquen, no tant per com ho expliquen.
Excepte si la història implica sexe, llavors ni drama, ni comèdia,
ni thriller; dependrà de com d’explícit sigui aquest sexe
parlarem de pornografia o erotisme... Quina estupidesa més gran!
Podem veure films sobre psicòpates assassins amb escenes on
esquarteren les seves víctimes amb tot de detalls, però la part on
es masturba sobre els pedaços sanguinolents o viola el cadàver
l’escoltarem llegida pel protagonista en l’informe del forense.
Podem llegir novel·les romàntiques amb protagonistes femenines que
lluiten contra els seus desitjos carnals i que cauen, víctimes d’un
amor prohibit, en braços del paio catxes que treu la merda de
l’estable amb una pala... No fotem senyora, s’haurà enamorat
però d’entrada vostè el que volia era fotre un polvo.
Tot
i així, la novel·la que heu llegit la trobaríeu a la balda de les
eròtiques, lloc que li correspon per com de gràfiques són les
seves escenes de sexe. Però el sexe no és el tema principal.
L’autodescobriment i el respecte per un mateix ho són. Cap de les
escenes de sexe d’aquest relat és irreal, possiblement algú
estigui practicant una de les aquí descrites mentre llegeixes això.
El que és irreal és considerar que sentir-se sensualment excitat
mentre llegeixes un llibre, és diferent d’espantar-se, riure o
plorar llegint una novel·la o veient una pel·lícula. El sexe ha de
ser una part normalitzada més dins de la nostra cultura, com ho són
la violència, la guerra, l’humor, la pena, conduir cotxes, navegar
per internet, fer volar estels, menjar cogombrets. El sexe no és res
especial, és només una part més del que ens fa humans.
M’agradaria
citar aquí alguns autors que m’han mostrat que l’important és
la història, que si els personatges follen és perquè volien
follar, no perquè ‘ara toca una escena picant’:
Hanif
Kureishi parla de sexe amb una naturalitat brutal. Novel·les com
Intimitat o els seus guions de cinema mostren com el sexe pot fer
evolucionar un personatge.
Wei
Hui, l’autora prohibida a la Xina que té l’orgull de ser la
persona amb el llibre més piratejat, fotocopiat i distribuït
il·legalment al seu país, va escriure Shanghai Girl, la història
de la Coco, una noia que ens explica qui és i el que li passa, fins
i tot quan practica sexe.
L'enorme
Nagisha Oshima, creador d'obres mestres com ‘L’imperi dels
sentits’, ‘Taboo’ o ‘Bon Nadal, Mr Lawrence’ on el sexe és
l’instrument amb el qual elabora alguns dels perfils més profunds
del cinema.
I,
finalment, en Paul, autor de novel·les històriques eròtiques de
tema gay que m’encantaria llegir i que és un personatge creat pel
genial mestre del còmic Ralf König. Ningú com en König per fer
servir el sexe gràficament i aconseguir explicar una història on
sigui la passió, la pèrdua i la identitat el que importen. Llegir
‘Huevos de Toro’ o ‘La noche más loca’ hauria de ser
obligatori.
Bé,
com que ‘Lector Constant’ ja ho ha fet servir l’Stephen King,
no us anomenaré així. Però sí que vull enviar-vos una darrera
invitació: seguiu-me, si voleu, perquè aquest univers on neixen les
històries que escric és molt vast i el viatge sempre és més
gratificant si el comparteixes, no? Que mai us faltin ni el bon sexe,
ni la bona literatura.