Amb
tot l’amor del meu cor per la Núria. Qui sinó? El meu àngel, la
meva vampira, la meva companya de jocs. No hi ha plaer més gran que
passar la vida abraçat a tu.
Primer
de tot, a tu, que et disposes a llegir
el meu relat. Gràcies, de tot cor. Espero
que gaudeixis en llegir-la tant com jo ho vaig fer en
escriure-la.
A
la Mariona Isern i la Núria Floit per cedir-me part del seu temps i
del seu talent, llegint i criticant aquest treball. Elles són
responsables que aquesta novel·la sigui millor del que hauria estat
sense elles. Gràcies.
A
la Neus (la Tieta Garrotxina) que ha demostrat tenir més fe en
aquest llibre que el mateix autor. Gràcies i ens veiem aviat.
A
la Sílvia Catalán que va tenir unes paraules tan maques en acabar
de llegir el llibre que encara no me les puc creure. Agrair-li també
la repassada que li ha donat al text, li'n feia falta.
A
la Nuria Sánchez tinc tantes coses per agrair-li que al final
necessitaria un llibre per ella sola. Ha estat la primera a criticar
el llibre i ajudar-me a redreçar parts que trontollaven. Però
sobretot agrair-li també les empentes per continuar quan la muntanya
em semblava massa alta i les abraçades quan realment ho eren de
massa altes.
Un
agraïment especial per un dels meus amics més estimats, el gran
Sergi Hidalgo, Pallasso, Cabaretero, Expert en còmics, sexe i
cinema. La primera persona que va tenir en les seves mans l’esborrany
d’aquest despropòsit i que és una font d’inspiració i alegria
per tots els qui el coneixem.
I
la tercera Núria d’aquests agraïments és una de molt especial;
la meva dona. No només ha llegit i ajudat a corregir sinó que ha
fet possible que això esdevingués un llibre. T'estimo.