-- Índex --
Portada L'Anna i l'anell
Aquí podreu trobar el text complet de la novel·la L'Anna i l'anell publicada per en Joan López Rovira el Sant Jordi de 2015. Gaudiu-la molt i no oblideu que podeu comprar el llibre en paper (tapa tova 14€ i tapa dura 22€) demanant-se-la a l'autor. Teniu les dades de contacte a l'apartat de crèdits de la novel·la.
Crèdits
Sobre l'autor
En Joan López condueix metros
en el poc temps que li deixen la seva família, els seus escrits i la
seva preparació com a bruixot maligne. No ha practicat mai sexe
tàntric però si li ensenyes una teta se li obren tots els chakras.
A les xarxes és molt difícil de trobar-lo perquè valora molt la
meravella que és la vida real però, sobretot, perquè fa servir el
pseudònim Pol Sedierta.
Ha guanyat alguns premis
literaris. Però l'omple d'orgull ser un dels triomfadors dels
#PremisTuitort
d'enguany.
Si
voleu contactar amb ell per xerrar sobre el llibre, oferir-li diners
o enviar-li spam d'estirapenis o viagra teniu links per trobar-lo a
http://www.valruspines.com/
L'email
de la protagonista és annaqites@gmail.com
li
podeu explicar que us ha semblat la seva història. Però no li
demaneu com trobar en Ruthven, diu que el vol només per ella.
Sobre la portada
La
noia de la portada és l'Anna. Curiosament la portada va arribar
abans que la novel·la. Jo ja seguia la Núria Floit a twitter i
també al seu meravellós Tumblr http://floit.tumblr.com/
Quan
vaig començar a escriure la novel·la, immediatament vaig pensar en
les seves il·lustracions. Per si no ho sabeu podeu tenir un Núria
Floit penjat sobre la vostra xemeneia. Aneu al seu Tumblr i
compreu-vos-en un.
Aquesta obra està subjecta a la llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional Creative Commons.
Per veure una còpia de la llicència, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/.
Conversa de coixí post-orgàsmica
L’Stephen
King ens anomena ‘Lector Constant’ als seus fans i ens escriu
sovint petites cartes d’amor en les seves novel·les. Ens explica
coses dels seus llibres i del procés que ha seguit per escriure’ls.
M’agrada pensar que formo part d’una comunitat d’amics dels
seus llibres i, realment, sento que parla amb mi. M’agradaria
transmetre una mica d’aquest sentiment en aquestes paraules.
Si
has llegit altres treballs meus, com ‘entreterres’, els relats
curts que he anat penjant per les xarxes o el meu bloc ‘Memòries
d’un pare invisible’ ja te’n deus haver adonat que el sexe és
una part important de l’univers on neixen les meves històries.
Però, és clar, el sexe també és una part molt important de
l’univers on tu vius. Passem una bona part de les nostres vides
perseguint el plaer. Ho fem sols, acompanyats, amb ànims
masturbatoris, per demostrar amor, per desconnectar dels problemes i,
majoritàriament, perquè és refotudament divertit. Llavors, tenim
els llibres i les pelis, llocs on parlem de tot obertament. Històries
on gent mor i mata amb descripcions gràfiques de tota la violència
imaginable. Històries on la gent s’enamora i desenamora explicant
tots i cadascun dels seus sentiments. I poden ser relats de
ciència-ficció, pelis d’acció, novel·les històriques, films de
terror... Treballs que són assignats a un gènere o d’altre pel
tipus d’història que expliquen, no tant per com ho expliquen.
Excepte si la història implica sexe, llavors ni drama, ni comèdia,
ni thriller; dependrà de com d’explícit sigui aquest sexe
parlarem de pornografia o erotisme... Quina estupidesa més gran!
Podem veure films sobre psicòpates assassins amb escenes on
esquarteren les seves víctimes amb tot de detalls, però la part on
es masturba sobre els pedaços sanguinolents o viola el cadàver
l’escoltarem llegida pel protagonista en l’informe del forense.
Podem llegir novel·les romàntiques amb protagonistes femenines que
lluiten contra els seus desitjos carnals i que cauen, víctimes d’un
amor prohibit, en braços del paio catxes que treu la merda de
l’estable amb una pala... No fotem senyora, s’haurà enamorat
però d’entrada vostè el que volia era fotre un polvo.
Tot
i així, la novel·la que heu llegit la trobaríeu a la balda de les
eròtiques, lloc que li correspon per com de gràfiques són les
seves escenes de sexe. Però el sexe no és el tema principal.
L’autodescobriment i el respecte per un mateix ho són. Cap de les
escenes de sexe d’aquest relat és irreal, possiblement algú
estigui practicant una de les aquí descrites mentre llegeixes això.
El que és irreal és considerar que sentir-se sensualment excitat
mentre llegeixes un llibre, és diferent d’espantar-se, riure o
plorar llegint una novel·la o veient una pel·lícula. El sexe ha de
ser una part normalitzada més dins de la nostra cultura, com ho són
la violència, la guerra, l’humor, la pena, conduir cotxes, navegar
per internet, fer volar estels, menjar cogombrets. El sexe no és res
especial, és només una part més del que ens fa humans.
M’agradaria
citar aquí alguns autors que m’han mostrat que l’important és
la història, que si els personatges follen és perquè volien
follar, no perquè ‘ara toca una escena picant’:
Hanif
Kureishi parla de sexe amb una naturalitat brutal. Novel·les com
Intimitat o els seus guions de cinema mostren com el sexe pot fer
evolucionar un personatge.
Wei
Hui, l’autora prohibida a la Xina que té l’orgull de ser la
persona amb el llibre més piratejat, fotocopiat i distribuït
il·legalment al seu país, va escriure Shanghai Girl, la història
de la Coco, una noia que ens explica qui és i el que li passa, fins
i tot quan practica sexe.
L'enorme
Nagisha Oshima, creador d'obres mestres com ‘L’imperi dels
sentits’, ‘Taboo’ o ‘Bon Nadal, Mr Lawrence’ on el sexe és
l’instrument amb el qual elabora alguns dels perfils més profunds
del cinema.
I,
finalment, en Paul, autor de novel·les històriques eròtiques de
tema gay que m’encantaria llegir i que és un personatge creat pel
genial mestre del còmic Ralf König. Ningú com en König per fer
servir el sexe gràficament i aconseguir explicar una història on
sigui la passió, la pèrdua i la identitat el que importen. Llegir
‘Huevos de Toro’ o ‘La noche más loca’ hauria de ser
obligatori.
Bé,
com que ‘Lector Constant’ ja ho ha fet servir l’Stephen King,
no us anomenaré així. Però sí que vull enviar-vos una darrera
invitació: seguiu-me, si voleu, perquè aquest univers on neixen les
històries que escric és molt vast i el viatge sempre és més
gratificant si el comparteixes, no? Que mai us faltin ni el bon sexe,
ni la bona literatura.
Dedicatòria i Agraïments
Amb
tot l’amor del meu cor per la Núria. Qui sinó? El meu àngel, la
meva vampira, la meva companya de jocs. No hi ha plaer més gran que
passar la vida abraçat a tu.
Primer
de tot, a tu, que et disposes a llegir
el meu relat. Gràcies, de tot cor. Espero
que gaudeixis en llegir-la tant com jo ho vaig fer en
escriure-la.
A
la Mariona Isern i la Núria Floit per cedir-me part del seu temps i
del seu talent, llegint i criticant aquest treball. Elles són
responsables que aquesta novel·la sigui millor del que hauria estat
sense elles. Gràcies.
A
la Neus (la Tieta Garrotxina) que ha demostrat tenir més fe en
aquest llibre que el mateix autor. Gràcies i ens veiem aviat.
A
la Sílvia Catalán que va tenir unes paraules tan maques en acabar
de llegir el llibre que encara no me les puc creure. Agrair-li també
la repassada que li ha donat al text, li'n feia falta.
A
la Nuria Sánchez tinc tantes coses per agrair-li que al final
necessitaria un llibre per ella sola. Ha estat la primera a criticar
el llibre i ajudar-me a redreçar parts que trontollaven. Però
sobretot agrair-li també les empentes per continuar quan la muntanya
em semblava massa alta i les abraçades quan realment ho eren de
massa altes.
Un
agraïment especial per un dels meus amics més estimats, el gran
Sergi Hidalgo, Pallasso, Cabaretero, Expert en còmics, sexe i
cinema. La primera persona que va tenir en les seves mans l’esborrany
d’aquest despropòsit i que és una font d’inspiració i alegria
per tots els qui el coneixem.
I
la tercera Núria d’aquests agraïments és una de molt especial;
la meva dona. No només ha llegit i ajudat a corregir sinó que ha
fet possible que això esdevingués un llibre. T'estimo.
Capítol 10 – 962 graus i un remake
En el qual l’Anna pateix un atac de pànic, descobreix la temperatura de fusió de la plata i sospita que la versió americana serà pitjor
La
Carme havia estat força comprensiva: - No és el primer cop que m’ho
faig amb una noia confusa que acaba de descobrir les seves noves
apetències – li va dir. L’Anna va anar dient que sí a tot,
deixant-se consolar per ella però, fins que la va aconseguir
convèncer que estava bé i va marxar, no va poder deixar-se anar. Va
seure agafant-se el pit i provant de fer profundes respiracions que
quedaven en un no res de sospirs breus i accelerats. Va calmar-se
prou per acabar de recollir el bar i va marxar cap a casa. Quan
estava a mig camí va dubtar si no seria més assenyat d’anar
directament a casa d’en Matías i exigir-li una explicació. Va
resoldre que no. Necessitava descansar i tenir el cap tranquil o, si
més no, més tranquil del que ara el tenia si volia entendre que
collons estava passant. Va arribar a casa, va dutxar-se i se’n va
anar a dormir. O això va pensar que faria. Però va donar voltes al
llit fins que no va poder més. Va vestir-se, va prendre l’anell,
se’l va posar a la butxaca i va anar cap a casa d’en Matías.
Quan
va arribar, va veure que hi havia llums enceses a la casa del vell.
Va trobar-se la porta del carrer oberta, així que va pujar i va
picar amb el puny, suaument a la porta del pis. Va obrir-la en Ben,
el somriure del qual va transformar-se en cara de preocupació en
mirar a la noia. Sense dir res la va abraçar i, després de
confortar-la, va estirar d’ella fins a poder tancar la porta. En
Matías era assegut a la taula, l’ampolla de Schnaps buida feia
companyia a una altra de whisky d’una marca que l’Anna mai havia
vist. Va seure davant del vell i va esperar fins que en Ben va
prendre la seva cadira.
-Què
collons m’has fet, Matías?
-Anna...
– va començar el vell, però la noia el va interrompre.
-QUÈ
COLLONS M’HA FET LA TEVA MERDA D’ANELL? – va cridar mentre
llençava la peça de plata a la taula. Va dringar contra un got i va
rodar, però abans que caigués de la taula, en Ben el va prendre i
el va deixar entre l’Anna i en Matías.
-Anna
– va tornar a dir en Matías – Necessites calmar-te. Vols un got
de whisky?
-Necessito
que em diguis què collons m’està passant. Necessito saber qui
collons ets. QUI COLLONS SOU? – L’Anna plorava sense fer gest
d’eixugar-se les llàgrimes. Tenia les mans agafades sobre les
cuixes i se les anava fregant, com si tingués fred.
-No
és aquesta la pregunta que vols fer - va dir en Ben – Vols saber
qui ets tu.
-I
aquesta pregunta, només tu la pots respondre – va continuar en
Matías - Però si vols saber què ets: Ets una de nosaltres.
L’Anna
va sentir la veu de dins seu: i ho has sabut des del principi.
-Qui
sou? Perquè em feu això? – va insistir la noia mentre es tapava
els ulls amb les mans. Va aixecar la mirada i va veure l’anell. El
va prendre amb un moviment brusc de la mà. – Destruiré l’anell,
el fondré!
-No
et serà fàcil – va dir en Matías – La temperatura de fusió de
la plata és 962 graus centígrads, temperatura que no és tan
senzilla d’aconseguir a casa. Potser a una foneria.
-O
al Mont del Destí – va dir en Ben prenent-li la mà.
-TOT
ÉS UNA PUTA BROMA AMB VOSALTRES, NO? – va cridar l’Anna. –
M’estic tornant boja
En
Matías va prendre-li la mà que tenia l’anell i apropant-se-la als
llavis, li va fer un petó.
-Si
esperes veure les coses com una humana més, sí, t’estàs tornant
boja – va dir – Durant segles els nostres han estat penjats,
cremats, tancats, enterrats... qualsevol acció de rebuig que puguis
pensar. Hem poblat la imaginació de la humanitat des del principi
dels temps. Hem estat els seus déus, els seus àngels, els seus
dimonis...
-Els
seus vampirs, les seves fades – va intervenir en Ben.
-Hem
estat en els seus somnis i en el seu desig – va dir el vell
deixant-la anar – Però mai hem estat humans i mai ho serem.
-Llavors
què fots amb aquesta cara de vell. Amb aquest cos patètic i
esgotat. Vas dir-me que no menties i ara vens amb aquestes històries.
Fes sortir a en Cassiel i acabem amb aquesta pantomima.
En
Matías va començar a rejovenir-se davant d’ella. En Ben també va
començar a brillar i va perdre el parell de dècades que se li
marcaven als ulls.
-Vas
donar-me l’anell dient-me que era la teva essència angelical però
era mentida. Vas dir-me que havies renunciat a la teva immortalitat,
també era mentida?
En
Cassiel va prendre el got que havia estat d’en Matías. El va
omplir amb un parell de dits de whisky. Va buidar el got d’un glop.
-No.
Quan acabi aquesta conversa, tornaré a ser en Matías. I ho seré
fins que mori el meu cos patètic i esgotat – va dir l’àngel amb
to irònic – Però si nosaltres hem de mostrar-nos tal com realment
som, què esperes tu per fer-ho. Mostra’ns qui ets realment.
L’Anell només era una manera de fer-te més fàcil d’entendre
com usar el teu poder. Però només era això, una peça d’atrezzo.
L’Anna
va aixecar-se. Per la seva ment va creuar la idea de colpir aquella
cara tan bella, tan perfecta i marxar corrents. Volia negar ser com
ells. Ella no se sentia diferent del que s’havia sentit mai, era
humana. Va donar voltes a aquell pensament fins que va sentir-se
marejada i va adonar-se que en el fons, li era impossible saber si
era humana o no. Va escoltar la veu, dins el seu cap, dir-li: Deixa’t
anar, Anna, deixa’t anar i siguem una sola ment i una sola veu
-No
sé com fer-ho – va pensar – No sé com fer-ho – va dir en veu
alta.
-Accepta
qui ets – va dir en Ben.
-Ja
no sé qui sóc – va contestar-li la noia.
-Accepta
què ets – va replicar en Matías.
Va
tancar els ulls. Va veure davant reflectides a les seves parpelles
tancades les figures d’en Matías i en Ben. En Cassiel i en Ruthven
– va corregir-la la veu de la seva ment – Ells han escollit
mostrar-se així al món. Decideix qui i què vols ser tu.
L’Anna
va obrir els ulls. Va desfer el puny i va mirar l’anell. No em veig
fent d’àngel. I, la veritat tampoc em veig fent de vampir – va
pensar – Però sí que em veig continuar fent servir l’anell com
a metàfora de qui sóc – Va posar-se l’anell que va començar a
brillar amb una llum que, de seguida, va cobrir tot el seu cos. No va
notar cap canvi evident. Però tota ella era com una versió
idíl·lica d’ella mateixa. Era una utopia desvirtuada pel fet de
realitzar-se. Era bella i prou. Era la bellesa en els ulls de
l’observador, fos qui fos aquest observador. Va aixecar el braç i
la llum va anar concentrant-se en la mà que subjectava l’anell per
sobre del seu cap. Va veure reflectida en els ulls dels seus companys
la seva figura i era com si tingués una estrella retinguda a la mà.
Llavors va baixar el puny i la llum va desaparèixer. Continuava
perduda i plena de dubtes. Però després de sentir-se apartada del
gènere humà, trobava d’allò més relaxant, acceptar que hi havia
una altra opció que la bogeria. L’Anna va seure.
-Continuaré
dient-me Anna – va dir – Fer servir Galadriel em semblaria massa
presumptuós – va dir amb un somriure.
-I
et faltarien les orelles en punta – va dir en Ruthven amb un
somriure.
-Continuo
tenint molts dubtes – va dir – Perquè jo? Perquè m’heu
escollit a mi?
-No
hem escollit nosaltres. Tu has aparegut. – va dir en Cassiel
servint whisky a tres gots. Va repartir-los i va aixecar el seu –
Per l’Anna, que encara no es diu Galadriel, però que molt segur
d’aquí a unes dècades li veurà la gràcia a això de prendre
identitats fictícies.
-Per
l’Anna – va dir en Ruthven – La primera Elfa que passarà el
Mardi Gras a Nova Orleans – va mirar-se la noia – Perquè
continues volent venir amb mi, oi?
-Per
algun lloc he de començar la meva nova vida. I Louisiana sembla un
lloc tan bo com qualsevol altre. – La noia va tocar l’anell –
No cal que te’l torni, oi?
-No
Anna. La Montse i jo el vam comprar en un viatge a Eivissa que vam
fer. Només té valor sentimental, però sovint, aquest és l’únic
valor que val la pena, no creus? – va dir en Matías mentre en Ben
anava fent que sí amb el cap.
En
Ben va fer els panqueques molt abans que sortís el sol i mentre
se’ls menjaven, en Cassiel va anar convertint-se en Matías. Va ser
en Ruthven qui va marxar a deixar els plats a l’aigüera i va ser
en Ben qui va tornar amb la cafetera plena. L’Anna va anar apagant
el seu poder. No notava que hi hagués cap diferència més enllà de
la brillantor que semblava tenir tot quan estava ‘endollada’.
L’Anna
va fer-los centenars de preguntes sobre les seves vides passades i
sobre els poders que tenien, però això és una altra història i
serà explicada en un altre moment.
A
trenc d’alba, en Matías va anunciar que marxava al llit i en Ben
va decidir acompanyar l’Anna a casa. La noia va fer la pregunta que
no s’havia atrevit a fer-li a en Matías durant tota la nit:
-De
debò pensa morir-se en Matías? – va preguntar.
Caminaven
agafats per la cintura, amb la mateixa naturalitat que si fossin
parella des de feia temps.
-I
tant! – va dir en Ben – No passa més d’un segle sense que li
doni un atac d’aquests. S’enamora i decideix viure la vida com si
no fos immortal. Pateix una mica, mor i abans no el trobin fet un
cadàver, torna a ser el Cassiel que tots coneixem i apreciem i tot
torna a començar.
-Llavors
no s’enamora de veritat?
En
Ben va aturar-se i va encarar la noia. – En Matías porta quasi mig
segle envellint. Ha vist morir la seva estimada i, en comptes de
deixar-ho córrer, tornar a ser en Cassiel i viure la bona vida que
tu saps que podem viure, va decidir continuar patint, posant-se
malalt i morint com un humà. – Va mirar cap al cel – Collons,
Anna. És clar que et pot semblar una broma, perquè al final de tot,
en Matías morirà i en Cassiel sobreviurà. Però concedeix-li al
pobre desgraciat el mèrit que mereix passar-se cinquanta anys no
aprofitant aquest do que és nostre i només nostre.
-Però
quan va seduir-me... – va provar de dir l’Anna.
-No
va seduir-te! – En Ben va posar les mans a les espatlles de la noia
– Va veure el que eres, qui eres realment i va fer – va tocar-se
el pit amb una mà –vam fer el necessari per despertar la teva
consciència. – Va abraçar-la i va continuar parlant fluixet a cau
d’orella. – Els dos hem vist alguns dels nostres embogir. Créixer
amb un desig mal enfocat i un poder per manipular els humans.
Convertir-los en esclaus.
La
noia va apartar-se d’en Ben: En Hitler. Tu el vas conèixer. Era un
dels nostres que va embogir? Per això el vas anar a veure?
-No
era dels nostres – va dir en Ben amb un somriure trist – Però
uns quants ens demanàvem com era possible que tingués tant de
carisma i poder sobre els altres. Ho vaig anar a investigar per si de
cas.
-Ens
trobarem amb algú dels nostres a New Orleans?
-Per
carnaval sempre en venen uns quants. No som gaires, però Bourbon
Street és com una mena de club social per nosaltres.
Van
caminar en silenci una estona. En Ben xiulant suaument una melodia
estranya i l’Anna pensant sobre totes les coses que havia après.
Abans de tombar la darrera cantonada del seu carrer, l’Anna va
aturar-se:
-Llavors
jo tampoc moriré? No envelliré si no és que jo ho vull? – va
preguntar.
-Podem
morir, però no ens és fàcil. I envellir... segurament et trobaràs
jugant amb la teva edat, depenen qui et trobis, o en quina situació
et vegis. Però serà opció teva. No et vindrà forçat per la mare
Natura.
L’Anna
anava a fer una altra pregunta, quan algú caminant a tota marxa
gairebé va ensopegar amb ells. L’Anna la va reconèixer per la
imatge mental que va saltar-li el cap; era la Sònia, la xicota d’en
Roc. Abans que pogués dir-li quelcom, la noia ja havia marxat carrer
avall. L’Anna va obrir les seves percepcions i va adonar-se que en
Roc estava a la porteria de casa seva. Va xiuxiuejar un comiat a
l’orella d’en Ben i amb un petó als llavis el va enviar a casa
d’en Matías amb la promesa de trucar-lo aquella tarda. Sola, va
tombar la cantonada. El llum del fanal de davant la porteria
il·luminava el noi que assegut a l’esglaó de l’edifici, mirava
les seves sabates.
-Ei
Roc, que passà res? – va dir l’Anna.
El
noi va aixecar-se amb la cara trasbalsada, meitat per l’ensurt,
meitat per les llàgrimes que li queien per les galtes. Va
eixugar-se-les amb el dors de la mà abans de tombar el cap per
mirar-la.
-Res
– va treure les claus de la butxaca i va fer gest d’obrir la
porta – Prenia la fresca abans de pujar a casa.
-Roc,
m’he creuat amb la teva xicota. No semblava molt contenta. Que us
heu barallat?
El
noi va quedar-se amb la mà camí al pany.
-Sí.
Però la Sònia no és la meva xicota. Mai ha estat la meva xicota,
de fet.
L’Anna
va prendre la mà que encara aguantava la clau i va estirar del noi
fins a fer-lo seure. Va seure al seu costat.
-Què
vols dir? Semblàveu molt ben aparellats l’altre dia.
-Perquè
sou així les dones? – va saltar de sobte en Roc – Perquè ens
feu servir i llavors ens deixeu tirats?
L’Anna
es va sorprendre de la intensitat dels sentiments del noi. Estava
realment enfadat.
-No
generalitzis, Roc – va dir-li l’Anna amb veu suau. – No totes
les dones són iguals. Igual que no tots els homes ho sou. – va
passar-li un braç per sobre les espatlles. – Què ha passat?
El
noi va quedar-se callat una estona. Al final va començar a plorar
fluixet mentre l’Anna li acaronava el clatell. En Roc va enfonsar
el cap al coll de la noia fins que va dir:
-M’ha
deixat. – va trigar uns segons a continuar – Diu que no volia
fer-me mal, però que en el fons només estava amb mi per fer gelós
al noi que realment li agradava.
L’Anna
no va dir res. Va deixar que la ment se li omplis amb les imatges del
cap del noi. Va veure un llit gran, de matrimoni, cobert de pètals
de rosa. A la tauleta de nit hi havia una ampolla de cava dins d'un
pot amb glaçons i una caixa de bombons oberta. En Roc era dins la
noia, penetrant-la a poc a poc mentre es feien petons.
-Avui
els meus pares no hi són. Han aprofitat el pont per marxar al poble,
a veure els avis. I jo volia aprofitar per fer-ho amb la Sònia, però
fer-ho maco, especial. Però quan he provat de marxar de la festa on
érem, ella ha començat a enfadar-se. Al final hem marxat i durant
el camí m’ha explicat que no era jo qui li agradava sinó un dels
meus amics.
L’Anna
va prendre la imatge que havia rebut i va tornar-se-la al noi. Però
en lloc de la Sònia, va enviar-li la seva cara. Va invocar el seu
poder i va deixar que l’anell brillés des del clatell del noi,
mentre encara l’acaronava. El noi va posar l’esquena recta, com
si hagués rebut una descàrrega elèctrica i va mirar de cua d’ull
l’Anna. La noia, tot i que no es trobava diferent, va notar que tot
se li feia més brillant i clar a la ment. A ulls del noi, ella
semblava irreal. Una bellesa de conte de fades, com sortida de les
històries de la mitologia grega. Va aixecar-se i va estirar
l’esquena. Va abaixar els ulls i va creuar la mirada amb en Roc:
-Creus
que el cava encara estarà prou fresc? – va dir-li mentre li oferia
les mans perquè s’aixequés.
El
noi va acceptar l’ajuda i va aixecar-se fins a estar dempeus davant
d’ella. No va parlar, només la va mirar amb els ulls molt oberts.
L’Anna li va prendre les claus, va obrir la porta i va entrar amb
el noi seguint-la.
-Saps
què passa, Roc? – va dir-li mentre pujaven l’escala – D’aquí
a pocs dies marxo. No sé quan tornaré, potser trigaré uns mesos,
potser uns anys. Però una cosa sé segura. – va tombar-se i va
encarar al noi – No vull marxar sense culminar el que vam encetar
l’altre dia a la cuina de casa meva.
-Ets
la dona més bonica que he conegut mai – va dir el noi.
-Faig
trampes – va dir l’Anna deixant anar una rialleta.
Quan
van arribar al replà de casa del noi, li va tornar les claus perquè
obrís la porta. Van anar directament al dormitori. El gel s’havia
fos del tot. Però el cava encara estava prou fresc. El noi va
obrir-lo i van fer dringar les copes. El noi la mirava amb les galtes
vermelles fins que li va prendre la copa. Va deixar-les a la tauleta
i la va abraçar. Van fer-se un petó llarg, intens, mentre les seves
mans recorrien camins per les seves esquenes. El noi va separar-se de
l’Anna:
-No
tens ni idea de com t’arribo a desitjar! – va dir en Roc.
L’Anna
estava estudiant les imatges que li arribaven al cap. Va veure totes
les coses que el noi volia provar amb ella i va contestar.
-Sí
que me’n faig una idea, sí.
L’Anna
va començar a riure. El noi la mirava sospitós i el va prendre per
sorpresa l’empenta de la noia. Va caure assegut al llit i va
somriure, encantat, quan l’Anna va començar a bellugar-se al so
d’una cançó que només ella sentia. Va poder despullar-se sola
fins que va arribar als sostenidors. Amb les calces va rebre l’ajuda
d’en Roc, que va llençar-se sobre d’ella amb la cara famolenca
d’un llop.
Va
ser un matí molt llarg i profitós.
6
anys després. Berlín. Un cinema.
En
Cassiel i l’Anna feien cua per comprar crispetes. La noia duia un
vestit amb flors brodades i unes botes militars mal cordades. En
Cassiel semblava sortit d’una revista de models. Quan van arribar
al taulell van demanar les seves begudes i crispetes i van
intercanviar unes quantes paraules amb la cambrera, que se’ls
mirava amb els ulls molt oberts. A la cua per entrar a la sala,
l’Anna va manifestar els seus dubtes:
-No
sé com m’has convençut per venir a veure aquest despropòsit. –
va dir després de xuclar la seva beguda – És impossible que
estigui a l’altura de la meravella que va fer en Wim.
-Anna,
has de tenir la ment una mica més oberta. ‘City of angels’ no és
ben bé un remake, és més aviat una reinterpretació – va dir en
Cassiel.
-Que
sí, home! Però tu el què vols és veure la Meg Ryan, que no sé
què hi tens amb aquesta mosqueta morta.
En
Cassiel va fer gest d’estar ofès, però de seguida va somriure.
-Saps
qui em recorda la Meg? – va dir amb una miradeta cap a la parada de
les crispetes – La nostra amable cambrera.
-No
comencis, Cassiel. Saps perfectament que em mirava a mi – va dir
l’Anna.
-Però
que dius? Em mirava a mi. Si gairebé li cauen les crispetes,
distreta com la tenia.
-Sí
que estava distreta – va concedir l’Anna – Però perquè em
mirava a mi.
Van
donar les entrades i van passar cap al vestíbul de les sales. Van
aturar-se i van mirar els dos cap a la noia. Van projectar les seves
ments sondejant la de la cambrera.
-Està
pensant en mi – van dir en Cassiel i l’Anna a l’hora.
La
cambrera els va mirar i va somriure. Va fer un gest amb la mà
indicant que l’esperessin a la sortida. L’Anna va assenyalar a en
Cassiel, mentre ell va assenyalar l’Anna. Els dos van fer cara de
preguntar Qui? Jo?. La noia va passar una bossa de crispetes a un
client i va deixar anar una rialla. Va assenyalar a en Cassiel i,
immediatament, va assenyalar a l’Anna, que va rebre una imatge molt
clara a la seva ment.
-Doncs
res, haurem de fer un trio – va dir l’Anna.
-Puc
pensar maneres pitjors de passar una tarda a Berlín – va
contestar-li en Cassiel.
L’Anna
va tocar l’anell i va enviar una imatge al cap de la cambrera. Va
notar com l’escalfor es començava a estendre pel seu pit.
-Segurament
veure en Nicolas Cage i la Meg Ryan carregar-se una bona peli n’és
una d’elles!
Capítol 9 – Descobriment
En
el qual l’Anna accepta una proposta, fa descobrir un nou món i
descobreix un nou món per a ella mateixa
Va
despertar-se i en obrir els ulls, va veure el somriure a la cara d’en
Valentí. En Ben la tenia abraçada per l’esquena i li acariciava
la cuixa.
-T’has
adormit – va dir-li en Valentí després de fer-li un petó.
-Sí,
vosaltres no?
-No.
Hem estat xerrant. – va contestar en Ben mentre li passava la mà
per les natges. Estàvem decidint si et deixàvem dormir una estona
més o et despertàvem.
En
Valentí va abaixar una mica el cap i va començar a jugar amb els
seus pits, llepant-li els mugrons mentre els prenia a dues mans.
L’Anna va notar créixer el penis d’en Ben contra el seu cul.
-Sempre
estàs refregant la teva polla al meu cul, Ben – li va dir la noia
– Proves de dir-me alguna cosa?
-Bé
– va dir en Ben – No sé com dir-ho de forma elegant, però...
series tan amable de concedir-me l’honor de deixar-me introduir el
membre viril en aquest bé de déu de tirapets que tens, Anna?
Van
quedar-se els tres en silenci uns instants, fins que l’Anna va
esclafir a riure.
-I
tu Valentí? – va preguntar la noia – Què faràs mentre aquest
sàtir em sodomitza?
-La
veritat és que, mentre dormies, nosaltres dos fèiem plans – va
estirar el braç i va prendre dos condons i el lubricant de la
tauleta de nit. – i considerem que és molt factible, que puguem
penetrar-te tots dos alhora. Vols provar-ho?
L’Anna
va notar que s’humitejava. No va dir res, però va prendre la polla
d’en Valentí i va començar a tocar-se-la. Els dos nois van estar
llestos en un tres i no res. Van col·locar-se els preservatius i van
introduir-se dins de la noia amb molt de compte. En Ben li aguantava
la cama aixecada mentre se la clavava lentament. En Valentí es movia
provant de sincronitzar els seus embats amb els d’en Ben. L’Anna
va notar que en Ben li enviava imatges al cap. Estava aprofitant el
seu poder, perquè l’Anna veies el que ell veia: L’Anna estirada
de costat amb la cara d’en Valentí a centímetres de la seva, amb
la cama aixecada i la polla del noi entrant i sortint de dins seu. No
sabia si era cosa d’en Ben, però va notar que l’orgasme se li
atansava a una velocitat inusual. Va provar de mig girar el cap i en
Ben va apropar la seva cara per fer-li un petó. L’Anna va posar
una mà a sobre de cada noi com va poder i va anunciar: No trigaré
gaire, nois.
Ells
van respondre accelerant el ritme. En Ben feia moviments curts dins
el seu cul, deixant més espai per maniobrar a en Valentí que
gairebé treia la polla sencera cada cop abans de tornar-la a ficar
tan endins com podia. L’Anna va deixar d’intentar moure’s, va
cedir tot el control als nois. Va ser un orgasme llarg, molt menys
intens que l’anterior, però va durar el que li va semblar hores.
Quan va acabar, va notar com en Ben llençava la seva ment sobre la
d’en Valentí mentre ell mateix es deixava anar. Els nois es van
escórrer sense deixar de moure’s dins seu. En Ben va fer gest de
sortir-se'n, però l’Anna el va retenir: - Vull que us estoveu dins
meu – els va dir. Van quedar-se quiets, només amb el so de les
seves respiracions entretallades per l’esforç.
La
polla d’en Valentí va ser la primera a sortir i el noi va
aprofitar per desfer-se del condó. Mentre es feien un petó, l’Anna
va notar que en Ben s’enretirava també, però va mantenir-se
abraçat a ella, llepant-li suaument la suor del clatell.
-Ha
estat increïble – va dir en Valentí.
-Sí
– va concedir l’Anna – Tots dos heu estat increïbles.
L’Anna
va estirar-se i deixant-se anar dels nois, va mirar el reflex de tots
al mirall del sostre. Tenia un noi a cada banda i, quan va obrir els
braços, van recolzar el cap un a cada espatlla de la noia. En Ben li
va posar la mà a la panxa.
-I
això és la vida! – va dir amb un sospir l’autoproclamat vampir.
L’Anna va recordar la conversa d’aquell mateix matí davant
l’hotel. Realment, podia imaginar-se fent d’això la seva vida.
No l’obscura i trista vida humana com a Matías que havia triat en
Cassiel, si no l’aventura continua de viatjar i tenir experiències
noves d’en Ruthven.
-Ho
repetirem això. – va preguntar en Valentí.
-No
vols descansar una mica? – li va preguntar l’Anna en to burleta.
-Ja
saps que vull dir? Tornarem a quedar tots tres per fer això?
L’Anna
va sentir la veueta del seu cap dir -Potser no tindràs temps- però
abans que pogués interrogar-se a si mateixa, es va trobar
contestant.
-No
ho sé. Això dependrà d’en Ben. Quan marxem cap a New Orleans?
-Marxem?
– va exclamar en Ben.
-Marxeu?
– va exclamar en Valentí, mig incorporant-se – A Nova Orleans?
L’Anna
va mirar els ulls d’en Ben. – M’ho vas proposar seriosament?
En
Ben va posar la mà a la galta de la noia i va fer-li un petó. Tot
el que et vaig dir era parlant seriosament – va baixar la mà de la
galta fins al cor de la noia – Tot.
L’Anna
va tombar-se cap a en Valentí i va estirar d’ell fins que va
jeure.
-Sí.
Me’n vaig a New Orleans amb en Ben. Crec que necessito canviar
d’aires. Buscar noves experiències.
-Però...
– va començar en Valentí.
-Valentí.
Tu també tens tot un món nou per explorar. – l’Anna va fer-li
un petó a la punta del nas. Va enviar una imatge mental cap a en
Ben, les cigales dels dos nois erectes. – I, de fet, em penso que
podries començar ara mateix, no creus Ben?
La
noia va aixecar-se i va recollir la seva roba. En Ben havia agafat la
polla d’en Valentí i començava a acaronar-li els ous, però en
Valentí no deixava de mirar a l’Anna que s’estava vestint.
-No
et preocupis, segur que en Ben ens trobarà un espai a la seva agenda
abans que marxem i repetim; però la propera vegada l’honor de
penetrar el temple del meu tirapets serà tot teu, d’acord?
Van
riure els tres. L’Anna vestida i calçada, va entrar un cop més al
llit i prenent la mà d’en Valentí, va fer-lo agafar el penis d’en
Ben. Va fer un petó a cada noi i va quedar-se un moment dempeus al
costat del llit, mirant com es masturbaven l’un a l’altre. Va
notar que tornava a tacar les calcetes, però també sentia com una
escalfor tranquil·la li fregava el cor i li omplia el pit. Els va
dir adéu amb la mà i va marxar.
Mentre
l’ascensor baixava, va enviar l’anell a llegir les ments de
l’habitació. Va rebre la imatge dels nois capiculats, cadascun amb
el membre de l’altre a la boca. Va veure en Ben que la mirava i li
feia l’ullet i va notar una carícia al clítoris, com si algú li
estigués llepant. Va sortir de l’ascensor i, saludant amb la mà
al vell de la recepció, va obrir la porta del carrer. Abans de
sortir, però, va rebre la imatge mental del recepcionista. Li estava
mirant el cul, Sense tombar-se va poder sentir el sospir que deixava
anar l’home. Va tornar cap al taulell, va mirar-lo i sense
treure-li els ulls de la cara es va treure les calces.
-Tingui,
per la seva col·lecció. Però vagi amb compte que fa només un
minut que les he mullat una mica
Va
girar cua i posant-se la faldilla a lloc, va sortir al carrer deixant
al bocabadat recepcionista amb les calces a la mà.
-Gràcies
preciosa – va sentir que el vell cridava abans que la porta es
tanqués del tot.
L’Anna
va somriure i va anar cap a casa, havia de parlar amb el seu jefe i
avisar-lo que deixava la feina en uns dies.
Dissabte
a la tarda va acabar anant a treballar al bar. En la conversa que
havia mantingut amb el jefe, va assabentar-se que la seva neboda
havia vingut a viure del poble i buscava feina. L’Anna va
alegrar-se’n. Els amos del bar s’havien portat molt bé amb ella
i li hauria sabut greu deixar-los en mala situació. Va acceptar
ajudar-los a formar la noia i com que aquell dissabte seria un dia
tranquil, van decidir començar.
Quan
l’Anna va arribar, va trobar al jefe parlant amb una noia, que de
seguida li va semblar una versió més jove i baixeta de la mestressa
del bar.
-Hola
Anna, aquesta és la Carme – les noies es van saludar fent-se dos
petons – Li deia que treballar aquí és molt senzill, oi que sí?
-Molt
senzill – va contestar l’Anna – Si fins i tot ho sap fer el teu
oncle, molt complicat no pot ser.
El
Jefe la va mirar amb un odi molt mal fingit a la mirada i va marxar
cap al magatzem, deixant les noies a la barra.
L’Anna
va ensenyar la noia com funcionava tot: la planxa, les neveres, on
calia donar-li el cop de peu al rentaplats perquè la porta tanqués
del tot... La Carme parava atenció i atenia als clients amb un
somriure, explicant que aquell era el seu primer dia. Els clients
habituals preguntaven a l’Anna com és que marxava i ella sempre
donava la mateixa resposta: Me’n vaig a veure món – va rebre
felicitacions i, fins i tot, un 'pobreta, per què?', d’un client,
que pensava que els Estats Units eren una mena barreja entre
pel·lícula de l’oest i drama bèl·lic. La més contenta va ser
la Virtudes, que li va picar l’ullet i li va preguntar a cau
d’orella: No vas sola, oi? – Quan va respondre que no, la
Virtudes va començar a riure i aplaudir, com si fos ella mateixa la
que marxava.
La
Carme corria amunt i avall seguint les direccions de l’Anna, sempre
animada i sempre somrient. L’Anna anava copsant imatges mentals
dels clients vers la noia nova, un petó aquí, una pessigada al cul
allà. La veueta del seu cap li va dir: Pobrets, poc que aconseguiran
res d’ella – L’Anna va quedar-se considerant aquest pensament,
sorpresa que fos seu. Va enviar el poder de l’anell cap a la noia
i, tot i que la Carme estava ajupida omplint el rentaplats, va rebre
una imatge immediatament: L’Anna i la Carme nues, compartint un
petó mentre els seus pits es fregaven.
L’Anna
va notar que els colors li pujaven a la cara. El dia de l’orgia
havia rebut imatges que podrien ser considerades lèsbiques però que
en realitat no es referien a ella, eren simples projeccions mentals
dels desitjos dels participants. Però allò era, inequívocament
clar, una fantasia que passava pel cap de la Carme. La noia va
aixecar-se, va donar la puntada de peu necessària perquè la porta
tanqués bé i va posar en marxa el rentaplats. Va tombar-se cap a
l’Anna i caminant a poc a poc s’hi va acostar. Mentre caminava,
l’Anna anava rebent imatges de la noia: La Carme llepant-li un
mugró, mossegant-li el cul, ficant-li un dit a la vagina,
apropant-li un pit a la boca. Abans que la noia arribés, l’Anna va
girar cua i va anar cap al lavabo. Va asseure’s i va pixar mentre
pensava. Una part d’ella estava xocada, l’altre estava atemorida.
No tenia major problema amb l'homosexualitat. Si una cosa tenia el
desig sexual, era que desitjar feia igual a totes les persones. Així
que creia perfectament natural que algú del seu propi sexe la trobés
atractiva. La part que li feia por era la possibilitat que aquesta
atracció fos exclusivament a causa de l’anell. Va sondejar la ment
de la Carme i va veure’s nua, asseguda en un llit enorme, amb les
cames entrecreuades amb les de la noia, mirant-se fixament als ulls
mentre fregaven els seus sexes amb moviments lents. De seguida, va
notar que el seu sexe s’escalfava. Els corrents d’aire del lavabo
contrastaven amb l'escalfor que li semblava irradiava la seva vulva.
Amb les calces als turmells i els ulls tancats, li semblava
impossible sentir-se tan atractiva com la Carme la feia sentir en
veure les imatges mentals que nodrien la seva fantasia. Va prendre un
tros de paper higiènic i va eixugar-se la vulva. Quan va sortir, va
veure que la Carme estava parlant amb en Matías. L’Anna va
apropar-se a la barra per fora i va seure en un tamboret al costat
del vell.
-Vés
amb compte amb aquest vell verd. És tot un seductor – va dir
l’Anna.
-No
te la creguis – va contestar el Matías picant la mà de l’Anna –
És ella qui va seduint i trencant cors per tot arreu.
-M’ho
crec – va dir la Carme amb una mirada de cua d’ull cap a l’Anna.
La
noia va tombar-se per atendre una parella que havia entrat, deixant
sols l’Anna i en Matías.
-Així
que New Orleans, no? – va demanar en Matías.
-Sí.
Encara no sé quan marxem, però... Marxem!
En
Matías va somriure, però de cop es va posar seriós i va tombar-se
cap a l’Anna.
-Haurem
de parlar abans no marxis – va dir-li
-Hauríem
de parlar i ben aviat. – va contestar-li l’Anna.
-Demà
en Ben vindrà a esmorzar a casa meva. Si vols et pots apuntar. Fa
unes crêpes, bé, ell en diu panqueques, boníssimes.
L’Anna
ho va pensar uns instants. La veritat era que volia resoldre aquella
situació, com abans millor, però també li sabia greu desfer-se de
l’anell. Havien estat uns dies molt intensos, atabaladors, però
havia descobert molt sobre ella mateixa.
-Molt
bé. Demà a casa teva, a esmorzar ‘panqueques’.
La
Carme va començar a mirar-la més obertament després de l’arribada
d’en Matías. L’Anna ho notava i suposava que era degut al desig
que ara sentia ella mateixa. No podia deixar de pensar en les imatges
cada cop més ardents que la seva companya li anava enviant. Van
començar a ensopegar a la barra. De vegades, la Carme fregava el cul
de l’Anna amb el seu pubis per passar de camí a la cafetera. De
vegades, les seves mans es trobaven quan les dues alhora anaven a
prendre el ganivet de tallar les llimones.
En
Matías va marxar molt més aviat del que era costum en ell. Va
fer-li l’ullet a l’Anna i va acotar el cap, en una subtil
reverència, vers la Carme abans de sortir. Al bar ja només quedaven
la Virtudes i el seu marit i un parell de nois joves que havien
passat la tarda amb dues cerveses i prou. L’Anna li va dir a la
noia d’anar omplint les neveres i va dirigir-se cap al magatzem. La
Carme va seguir-la. L’Anna va aixecar el braç per obrir el llum
estirant del cordill que penjava de la bombeta del sostre, quan va
notar que la Carme l’abraçava clavant-li els pits a l'esquena. Va
tombar-se i va passar-li els braços per les espatlles mentre ajupia
una mica el cap doncs era un pèl més alta que l’altra noia. Van
provar de fer-se un petó. Però l'abraçada se li va fer incòmode i
artificial. Van deixar-se anar i durant un instant, va semblar que el
moment havia fugit, que no passaria res, però llavors la Carme, va
tornar a acostar-se i ara sí, es van fondre en un petó mentre la
bombeta ballava sobre els seus caps projectant ombres del seu petó a
les parets i les caixes de refrescs.
-Ja
no podia aguantar-me més les ganes – va dir la Carme. – Ets
preciosa.
-Carme,
ara no podem. Hem de tancar el bar primer.
L’Anna
va fer gest de separar-se, però la Carme la tenia ben agafada.
-No
ho deixarem estar en només un petó, oi? – la cara de la Carme
brillava sota la bombeta.
-No
– va dir l’Anna copsant novament la imatge de les dues nues
fregant-se els pits mentre es besaven – De cap manera ho podem
deixar en només un petó.
La
Carme va somriure i la va deixar anar. Va tombar-se i va sortir la
primera del magatzem.
Quan
la Virtudes i en Paco, els darrers clients, van marxar, l’Anna va
mirar la Carme i les dues van córrer cap a la persiana. La van
baixar d’una estrebada i es van abraçar allà mateix. La veueta
del cap de l’Anna anava dient: Saps que això que toques és el cul
d’una dona, oi? però l’Anna estava massa enfeinada gaudint de la
llengua de la Carme, que llepava la pell del seu coll. L’Anna va
deixar anar les natges de la Carme i va anar acaronant el seu cos
fins a ficar-se per sota de la samarreta de la noia. No va voler
aturar-se fins que va posar-li les mans als pits. Sabia que si
dubtava, es faria enrere. Va notar com els mugrons de la noia es
posaven durs sota les seves carícies i va desitjar tenir-los nus
davant de la seva cara. Va enviar la imatge mental de la seva boca
llepant els seus mugrons a la Carme, que va trencar l'abraçada i va
desfer-se de la samarreta en un sospir. L’Anna va quedar-se parada
observant com la Carme es desfeia de les sabates de dues puntades de
peu i començava a descordar-se els botons dels texans. L’Anna va
aturar-li les mans. La Carme la va mirar atentament, mentre la noia
li prenia els botons i li descordava ella mateixa. Va baixar-li els
pantalons i va quedar-se allà ajupida amb les calcetes de ratlles
blaves a tocar de la seva boca. L’Anna va apropar els llavis al
teixit i va fer un petó al pubis de la Carme, que ara li acaronava
el cap. Va enfonsar la cara en el ventre que li oferien i va
inspirar. Era una olor estranya i coneguda alhora. Va baixar-li les
calces i va tornar a enfonsar la cara, aquest cop directament al mont
de venus de la noia. L’Anna havia tastat el seu propi gust, en la
boca, els dits i la polla dels seus amants, però allò era diferent.
Era com recordar la seva pròpia olor, però amb matisos nous. Va
mossegar suaument la part superior dels llavis vaginals de la noia i
la Carme va respondre aixecant-la d’una estrebada. Va enfonsar la
llengua a la seva boca i van estar petonejant-se una bona estona,
mentre l’Anna es descordava botons i cremalleres. Van separar-se
prou temps perquè l’Anna quedés tan nua com l’altra noia. Quan
la Carme li va acaronar la vulva, va notar-se excitada, molt
excitada, i de cop es va trobar pensant en la imatge que havien
compartit. L’Anna no podia imaginar-se com seria fregar el seu cony
contra el de la Carme. Va notar que la Carme reaccionava a la imatge,
va tocar-li els llavis i els va trobar tan calents i humits com
notava els seus. La Carme va anar a abraçar-la des del darrere i
l’Anna va aprofitar per mirar-les reflectides al mirall de sobre la
barra. La Carme li va prendre un pit i va començar a masturbar-la
suaument. L’Anna va passar una mà cap al darrere i torçant una
mica el cos, va arribar a tocar del cony de la seva amant. Van estar
uns segons així, mirant-se als ulls a través del reflex en el
mirall:
-Estàs
molt calenta, Anna – va dir la Carme mentre jugava amb el seu
clítoris – Vols que et faci córrer així dempeus?
L’Anna
va fer que no amb el cap i va tombar-se trencant la mirada
reflectida, mentre estirava de la noia cap a l’armari on guardaven
els coberts i tovalles. Va triar dos parells d’estovalles i va
estendre-les a terra. Va seure-hi a sobre i va fer gest a la Carme
perquè vingués amb ella. L’Anna volia satisfer la seva curiositat
i va esperar que la Carme entengués el que volia i prengués la
iniciativa. La Carme va somriure mentre seia davant d’ella. Va
obrir les cames i a poc a poc va anar acostant el seu sexe al de
l’Anna. Van abraçar-se i van començar a fer-se petons mentre es
tocaven per tot arreu. L’Anna va començar a tirar el cos enrere
buscant que els seus conys connectessin i va entendre com de natural
era aquesta postura. La Carme va imitar-la i van començar a moure
els malucs seguint el ritme que els hi marcava la melodia dels seus
propis gemecs. L’Anna no va trigar gaire a culminar, però no va
ser un orgasme massa intens. Així que va continuar fregant-se i
acaronant-se vers la Carme, buscant un orgasme més fort per ella i
la seva companya. Quan va notar a l’espinada que li venia un nou i
més fort orgasme, va voler enviar a la seva amant un torrent de
desig i luxúria amb el seu anell. Però en tocar-se el dit per
concentrar el seu poder va recordar que l’havia deixat al prestatge
sota el mirallet del lavabo de casa seva. Va adonar-se doncs, que tot
el dia havia estat fent servir el poder, sense dur l’anell posat.
L’ensurt no va esguerrar-li el clímax, va arquejar l’esquena
mentre agafava amb força la cuixa de la Carme. Va enviar la seva
ment a tocar la de la Carme i en fer-ho va enviar els seus pensaments
més luxuriosos. Va notar que la noia es quedava rígida mentre es
corria contra el seu cony.
Van
quedar-se uns instants allà, amb els sexes encara fosos, provant de
recuperar la respiració. L’Anna, ara que la passió cedia el seu
espai, començava a notar que el pànic li prenia el cor. La Carme va
incorporar-se i descreuant les seves cames, va abraçar-la i va
fer-li un petó:
-Qui
m’hauria de dir que només arribar a una ciutat nova trobaria algú
com tu?
L’Anna
perduda amb els seus pensaments va preguntar:
-Algú
com jo? – va notar un calfred que li corria l’espinada – Què
vols dir?
-Coi,
filla, una lesbiana.
-No
en sóc pas.
La
Carme va separar-se de l’Anna i amb to irònic va dir:
-Molt
bé, doncs bi, d’acord?
-Tampoc
crec que sigui bisexual – va dir l’Anna mentre provava d’aturar
els sanglots que li premien la gola.
-Joder,
llavors què ets?
L’Anna
va aixecar-se i va anar a buscar la seva roba.
-Ja
no ho sé – va començar a vestir-se – Ja no tinc ni idea de què
sóc.
Capítol 8 – Ménage à trois
En
el qual l’Anna va de manifestació, experimenta noves sensacions i
trenca definitivament amb el passat
Va
decidir posar-se faldilla curta, mitges curtes llistades de colors i
les botes d’anar a passejar pel camp, combinat amb una camisa de
màniga curta blanca. No va triar la roba interior, va prendre unes
calcetes i uns sostens nets del calaix i se’ls va posar. Es va
recollir el cabell en un monyo, es va posar i treure l’anell una
pila de vegades. Finalment, va marxar cap a la manifestació amb
l’anell al dit.
Sempre
anava a la manifestació del Primer de Maig. Fins que va morir son
pare hi anava amb ell. No recordava a sa mare, va morir quan ella era
molt petita, però el seu pare li explicava com anaven tots tres a la
mani i ella mirava a tot arreu, sorpresa del xivarri i de les
banderes. Era dels pocs records familiars que tenia. Els seus pares
l’havien adoptat quan ella era un bebè i creixent sense germans,
només amb el seu pare, atresorava aquest record. Son pare havia mort
feia uns anys i ara hi anava sola. És difícil sentir-se sola en una
manifestació – va xiuxiuejar la seva veu interior.
L’Anna
va incorporar-se a la multitud i es va deixar arrossegar endavant,
pensant en el que l’esperava aquesta tarda. Tenia clar que
l’experiència seria intensa. Però el que més li importava era
que en Valentí experimentés, ni que fos per una vegada, una mica de
la frustració que ella mateixa havia sentit mentre convivien. No el
forçaria a fer res que no volgués. Però pensava fer-lo estar prop
de la polla erecta d’en Ben tanta estona com pogués. Volia que la
incomoditat que semblava atordir-lo davant la possibilitat d’estar
nu davant d’altres homes ennuvolés el plaer que pogués sentir.
Una part d’ella se sentia trista per donar sortida als seus
desitjos de venjança, però l’altra part, la que havia descobert
que volia venjar-se, clamava que no pensava deixar-lo insatisfet,
només pensava retornar-li part del que ell li havia obligat a viure.
Va
pensar a obrir la ment al poder de l’anell i copsar l’esperit de
la manifestació. De ben segur que entre tanta gent hi hauria alguns
pensant en sexe, però un calfred li va baixar per l’espinada.
Tenia molt present el que havia passat a l’orgia i no volia tornar
a perdre el control d’aquella manera. Va continuar caminant,
deixant-se endur carrer avall amb la resta de gent, cridant les
consignes que entre tots feien arribar al cel. De cop, un pensament
li va venir al cap -Tinc un cul molt bonic- i va ser conscient que
algú li estava repassant el paner amb intensitat. Una imatge li va
omplir el cap: ella caminant amb la manifestació, aixecant-se les
faldilles. Va estar a punt de treure’s l’anell, però sabia que
era inútil. Cada cop era més evident que l’anell tenia idees
pròpies i que no el podia controlar sempre. Amb molt de compte va
obrir la seva ment a la imatge que li arribava i va provar d’esbrinar
quina de les persones que la seguien era el voyeur. L’anell li va
mostrar una cara i l’Anna dissimulant un badall va girar-se per
mirar la gent del seu voltant. El va veure a uns tres o quatre
metres. Anava amb un grup d’homes, tots més o menys d’uns trenta
pocs, vestits amb roba de mecànic amb el logo d’un taller bastant
conegut. L’Home va apartar la mirada quan l’Anna va passar els
ulls prop del grup, però per cua d’ull va veure com comentava
alguna cosa amb un dels seus companys. 'Tinc una cara preciosa' va
pensar de cop i volta. L’anell vibrava a la seva mà i l’Anna va
deixar que li mostrés la ment del seu admirador. Estaven els dos
ajaguts sobre una tovallola a una platja, vestits tal com ara anaven.
El noi li acaronava els cabells mentre es feien petons. L’Anna va
somriure.
La
resta del camí fins a la plaça on acabaria la manifestació, la va
fer rebent pensaments sobre la seva bellesa i imatges de carícies.
La va tocar el desig tranquil i delicat que el noi mostrava
involuntàriament. Va pensar que li faria un petit regal. Quan van
arribar al final, allà on es farien els parlaments, l’Anna va
aprofitar un moment que el noi va deixar de mirar-la, per sortir de
la multitud. Va caminar veloç fins a un grup de gent que estava
darrere del grup del noi. El va veure buscar-la amb la mirada, va
tombar-se cap a on era ella, però no la va poder veure. Li va
arribar una darrera imatge de la platja i ells dos sobre la
tovallola. El noi només la mirava. L’Anna va prendre aquella
imatge i va imaginar-se despullada, aixecada i estirant del noi cap a
l’aigua. Va projectar-la cap a la ment del noi. Va veure com el noi
es quedava quiet, mirant un punt més enllà de l’estrada on
començaven els discursos, perdut en la imatge. L’Anna va enviar-li
una imatge d’ella mateixa, ajaguda prop d’on trencaven les ones,
demanant-li amb un gest que s’ajagués amb ella. Va empènyer la
imatge cap a la ment del noi acompanyada d’un toc de la luxúria
que començava a escalfar-li el cos i va rebre al seu torn, la visió
del que hi havia dins el cap del noi. S’havia posat damunt seu i la
penetrava mirant-la als ulls. L’Anna va marxar de la plaça,
pensant que un altre dia, potser hauria fet alguna cosa més amb
aquell noi que imaginar que feien sexe a la platja.
Va
dinar a un restaurant prop de la plaça on estava el meublé. Quan va
acabar va veure que encara quedaven tres quarts fins a l’hora de la
trobada així que va seure en un banc de la plaça, va treure el
darrer totxo que havia publicat l’Stephen King i va quedar-se
immersa en la història horrible d’en Pennywise, un pallasso
assassí caçador de nens.
Quan
en Ben li va posar la mà a l’espatlla, l’Anna va deixar anar un
crit i va deixar caure el llibre. No s’havia adonat de com de
capficada havia estat en la seva lectura. En Ben somrient, va
ajupir-se a recollir el llibre.
-No
fotis que t’agrada aquest paio. – va dir-li mentre li tornava
l’exemplar.
-Sí.
– va dir mentre li treia la pols al llibre – A tu no?
-Joder,
i tant. I no t’ho creuràs, per...
-El
coneixes personalment, oi? – va tallar-lo l’Anna.
En
Ben va somriure.
-Sí.
És molt bon paio. Abusa una mica massa de la coca i de l’alcohol
però m’encanten els seus llibres.
L’Anna
va quedar-se mirant en Ben, que s’havia assegut al banc.
-No
m’imagino com és ser com tu o en Matías.
-No
és molt diferent de com ets tu – va contestar-li en Ben – O de
com és qualsevol persona.
-Sí,
és clar – va dir la noia – Tota la gent viu eternament i va de
festa en festa, com un déu del desig carnal sortit d’un conte de
fades.
En
Ben va fer cara de complagut: Déu del desig carnal! – va
aixecar-se i va fer un petó a la galta de la noia – M’agrada. Em
penso que el teu amic ja ha arribat.
La
noia va mirar cap a l’entrada del local i, efectivament, allà
estava en Valentí, mirant neguitós el rellotge. L’Anna va decidir
sondejar-li la ment: una boira blanquinosa en la qual apareixia i
desapareixia la seva cara. Va sospirar i va prendre en Ben del braç
dirigint-lo cap on es trobava en Valentí.
En
Valentí i en Ben van fer una encaixada de mans després que la noia
els presentés. Va entrar al meublé on el mateix vell de la darrera
vegada estava a la recepció. Quan va veure l’Anna acompanyada dels
dos homes, el vell va aixecar una cella i va somriure. L’Anna va
demanar si l’habitació de la seva anterior visita, la dos-cents
disset, estava lliure. L’home sense dir res li va passar la clau i
un parell de jocs extres de tovalloles. Un cop a l’ascensor, mentre
en Valentí mirava a terra, en Ben va comentar: Habitació dos-cents
disset? Sort que no estem a l’hotel Overlook, oi Anna?
-Per
què? Què passaria? – va demanar en Valentí.
-Que
passaríem molta por! – va contestar l’Anna – És d’una
novel·la de l’Stephen King
-No
m’agrada l’Stephen King – va dir en Valentí.
En
Ben va fer una ganyota com si estigués escandalitzat, però va
deixar anar una rialla mentre s’obrien les portes de l’ascensor.
L’Anna li va demanar que anés a la màquina expenedora a buscar
condons i vaselina, mentre ella i en Valentí anaven a l'habitació.
-Ja
hi has estat aquí, oi? – va preguntar en Valentí.
-Sí,
no fa gaire amb un amic – va contestar l’Anna – Hi ha un mirall
sobre el llit.
L’Anna
va deixar les tovalloles sobre una butaca.
-I
com ho farem això? – va demanar el noi mentre mirava al seu
voltant.
-Ho
farem així.
La
noia va prendre el noi de les mans i va passar-se-les per la cintura.
Va abraçar-lo i va fer-li un petó a la boca. El noi va apropar-la
cap a ell i van començar a besar-se amb més intensitat. Quan la
porta de l’habitació va tancar-se, el noi va fer gest de deixar-se
anar, però l’Anna el tenia ben agafat i va obligar-lo a continuar
amb el petó. L’Anna va notar que li descordaven les botes i va
deixar-se descalçar i treure les mitges. Va notar les mans d’en
Ben recorrent-li les cuixes per la part de dins i va notar com abans
de començar a baixar-li les calces, li va engrapar el cul. En Ben li
va aixecar la faldilla i va mossegar-li juganer una natja. L’Anna
va deixar anar en Valentí i va començar a descordar-li la camisa,
cosa que va aprofitar en Ben per prendre-la dels malucs i mossegar-li
el coll mentre li prenia els pits. En Valentí va fer gest
d’apartar-se, però l’Anna va tornar a retenir-lo.
-Relaxa’t
Valentí – En Ben va descordar-li la camisa i la va ajudar a
treure-se-la. Amb una habilitat gens sorprenent, li va descordar els
sostenidors i va deixar-li els pits a l’aire. En Valentí es mirava
l’Anna sense gosar tocar-la i, altre volta, ella li va prendre les
mans i va dirigir-les cap als seus pits. En Ben s’estava despullant
ràpidament, deixant la roba de qualsevol manera sobre la taula de
l’habitació. L’Anna només portava la faldilla. Va separar-se
d’en Valentí, que va deixar caure les mans i va quedar-se allà
plantat. L’Anna va anar cap al llit mentre obria la cremallera i
deixava caure la faldilla. En Ben va acostar-se cap a ella amb el
penis començant a posar-se-li dur. Van abraçar-se i van compartir
un llarg petó, durant el qual, l’Anna va projectar la seva ment
cap en Valentí; boira i imatges de Ben i ella barrejant-se. De fet,
l’Anna va rebre una imatge d’ella mateixa bastant diferent de la
que imaginava. A ulls d’en Valentí se la veia més maca, més
atractiva. Igual que en Ben, que a la imatge mental del Valentí
semblava més jove del que aparentava.
-Despulla’t
Valentí – va dir l’Anna – O vols que ho faci jo?
En
Valentí va mirar-se-la. Es veia la seva incomoditat. Deixava escapar
mirades cap en Ben, que assegut al llit es mirava reflectit al mirall
del sostre. L’Anna va aixecar-se i va treure-li l’americana i la
camisa descordada al noi amb el mateix moviment. Va descordar-li els
pantalons que van caure a terra i va ficar-li la mà dins els
calçotets. Tenia la polla a mig trempar, però les carícies de
l’Anna de seguida el van posar dur del tot. Va baixar-li els
calçotets i ajupint-se, el va descalçar. Quan va aixecar els ulls,
va veure que en Valentí se la mirava. L’Anna va prendre el membre
del noi i de camí, va començar a masturbar-lo lentament, recordant
perquè havia organitzat el trio i gaudint de la vergonya que passava
en Valentí.
-Vosaltres
us heu dutxat abans de venir? – els dos nois van dir que sí – Jo
he anat a la manifestació i he suat, m’agradaria donar-me una
dutxa si no us fa res.
En
Ben va aixecar-se i va abraçar-la.
-No
– va dir mentre li posava una mà cobrint-li tot el sexe i li
fregava l’erecció contra el cul. – Però només si ens deixes
mirar.
L’Anna
va anar cap al lavabo i els dos nois la van seguir. Va obrir la
cortina de la dutxa i va tirar un parell de tovalloles a terra per
absorbir la mullena. Va obrir l’aigua i va estar-se una estona sota
el raig. Mentre s’ensabonava, va poder veure que en Ben es
masturbava morosament. En Valentí desviava la mirada de l’Anna a
en Ben alternativament, el seu penis dur i gros. L’Anna va
ensabonar-se la vulva. Se la notava calenta i inflada i va decidir
tocar-se una mica ella també. Va dirigir el telèfon de la dutxa al
seu sexe mentre s’obria els llavis. Va tancar els ulls i va rebre
imatges a la ment, visions difuses de penis, mans, boques. Va
obrir-los quan va notar que li havien tancat l’aigua. Va veure que
en Valentí s’apropava amb una tovallola i entre els dos nois la
van eixugar. Van anar cap al llit. L’Anna va seure i els va fer
plantar davant d’ella. Va prendre’ls de la cigala i va estirar
fins a tenir-los ben a prop. Va començar a masturbar-los fins que
els va tenir tots dos erectes i a punt. Llavors, va ficar-se la polla
d’en Valentí a la boca. En Ben va provar d’ajupir-se, però
l’Anna va fer-li una estrebada suau al penis i va seguir
masturbant-lo. Va canviar de noi. Va llepar el gland d’en Ben
mentre sacsejava el membre d’en Valentí, que se la mirava,
astorat. Va anar masturbant i mamant alternativament les seves
polles, vigilant la cara entre avergonyida i atemorida d’en
Valentí. Va prendre’ls del cul i va acostar-los fins que les seves
polles es van tocar i va començar a canviar de cigala ràpidament,
fent un parell de xumades abans de cada canvi. Llavors va fregar-se
l’anell contra el seu propi sexe, que tacava el llit amb la humitat
que se n’escapava i va projectar cap als dos una onada de desig,
provant de provocar que s’escorreguessin a l’hora, com havia
passat a l’orgia. En Valentí va deixar anar un torrent d’esperma
que va caure sobre els pits de l’Anna mentre gemegava i es mantenia
dempeus amb esforç. En Ben però va aguantar. L’Anna el va mirar
sorpresa i va veure com el noi li feia l’ullet. En Ben va somriure
i va fer un gest assenyalant amb el cap l’altre noi, fent que
l’Anna fixés la seva atenció en el Valentí, el penis del qual
encara deixava anar gotes de semen. L’Anna amb els sentits
expandits per causa de l’excitació i el poder, van veure que els
ulls d’en Valentí estaven fixos a la mà de la noia que encara
masturbava a en Ben. Va forçar la seva ment dins la del noi fins que
la boira que l’ocultava va esvair-se i va rebre la imatge de la mà
del noi masturbant a en Ben, fins que, amb una convulsió, l’esperma
va sortir a raig xocant amb el pit d’en Valentí. L’Anna va
quedar-se glaçada. En Ben va posar-li una mà a la galta i ella el
va mirar. El noi va arronsar les espatlles i amb un somriure, va
posar la mà a l’esquena d’en Valentí, empenyent-lo suaument
fins que va seure al costat de l’Anna. La noia va escoltar la
veueta del seu cap repetint les paraules que en Matías havia fet
servir no feia gaire «...sovint, el millor que es pot fer quan una
cosa ens fa mal, si l’aguantem a la boca, és empassar» i ho va
entendre tot.
Va
entendre perquè en Valentí no quedava mai satisfet fos quina fos
l’experiència nova que provaven. El perquè de tanta ràbia, tanta
angoixa, tanta urgència. I el que és més important, ho va
acceptar. Va prendre la seva pròpia ràbia, la seva angoixa i se les
va empassar. En Valentí havia fet coses malament en la seva pròpia
batalla per amagar-se de si mateix, per no descobrir qui era. I
l’Anna n’havia estat una víctima innocent. Ja no podia estar
enfadada amb ell, l’únic que quedava era ajudar-lo a obrir del tot
les portes. Fer net i trencar del tot amb el passat.
En
Valentí encara respirava treballosament al seu costat. En Ben se li
començava a fer tou a la mà així que va tornar a sacsejar-se-la
fins a posar-la ben dura. Va mirar-lo als ulls un darrer cop i va
veure com li feia un gest imperceptible amb el cap per donar-li
ànims. L’Anna va tombar-se cap en Valentí i prenent-lo del
clatell va besar-lo. En Ben va apropar-se fins que el seu penis va
estar a tocar de les seves boques. L’Anna va trencar el petó i va
ficar-se-la a la boca sense deixar anar el clatell d’en Valentí,
que provava d’apartar-se. L’Anna va tornar a besar a en Valentí,
ficant la llengua tan endins de la seva boca com va poder. El noi va
respondre posant en joc la seva, moment que l’Anna va aprofitar per
apropar encara més la polla d’en Ben. Van acabar el petó quan les
seves llengües van tocar la punta. En Valentí va deixar anar l’aire
dels seus pulmons amb una expiració forta, però no va apartar-se.
L’Anna va dirigir el penis erecte cap en Valentí que va obrir la
boca i va començar a mamar. Van estar una bona estona així, fent
torns per ficar-se la polla d’en Ben a la boca i per fer-se petons.
En Ben va aprofitar un dels petons per enretirar-se. Quan l’Anna i
en Valentí van fixar-se, van veure que el noi s’estava posant un
condó. En Valentí va aixecar-se, però abans que pogués fer-ho del
tot, en Ben va estirar d’ell i va fer-li un petó. El noi va
aixecar les mans com si volgués apartar-lo, però va acabar
prenent-lo del clatell i fonent-se en una abraçada apassionada. La
cigala d’en Valentí es va començar a posar dura i l’Anna va
decidir facilitar-li les coses encara més. Va seure al capçal del
llit amb les cames obertes i va deixar anar un gemec mentre es tocava
els pits encara xops de la correguda d’en Valentí. El noi va anar
cap a ella, caminant a quatre grapes pel matalàs, estirat, va
començar a llepar-li el cony mentre li fregava l’entrada de la
vagina amb els dits. En Ben va prendre el pot de vaselina i va
posar-se una bona mesura sobre el condó. Va posar-se darrere d’en
Valentí i prenent-lo dels malucs, va aixecar-li el cul. En Valentí
va separar la boca de la vulva de l’Anna i va fer gest
d’aixecar-se, però ella el va prendre per les galtes, va
aixecar-li la cara i va fer-li un petó:
-Recorda
el que em vas dir el primer cop que m’ho vas fer per cul. Si no et
relaxes, et farà mal. – L’Anna li va fer un petó i va provar de
veure el desig del noi amb la ment. En Valentí ho volia. – Si no
vols, no cal que ho facis. Però vols que en Ben te la fiqui, oi? –
el Valentí va dir que sí amb el cap – Vols que us deixi sols?
-No,
no marxis – En Valentí va posar-se a quatre grapes, oferint-se al
Ben – Vull que vegis com em corro.
En
Ben va obrir-li les natges i suaument, va penetrar-lo. En Valentí va
deixar anar l’aire de cop, mentre tancava els ulls i grunyia
queixós. Un rictus adolorit li marcava les celles fins que va
enfonsar la cara en el coll de l’Anna que li acaronava el clatell.
L’Anna volia tocar-se, es notava molla i calenta i necessitava
alliberar-se. Però en Valentí la tenia agafada i amb prou feines si
podia acariciar-lo a ell. En Ben es movia sinuosament entrant i
sortint del noi mentre li feia una palla. No va durar gaire estona.
En Valentí va començar a deixar anar gemecs de plaer i a respirar
fort a l’orella de l’Anna que ara, simplement, el tenia abraçat.
Es va escórrer sorollosament, grunyint amb el cap amagat entre els
cabells de la noia:
-Em
corro Anna, em corro amor meu – L’Anna va subjectar-lo mentre
deixava anar un sospir. En Ben encara es movia, però en mirar-lo als
ulls va veure que estava a punt.
-Valentí.
En Ben està a punt de tenir l’orgasme – va dir-li la noia –
Vols acabar-lo tu?
En
Valentí va aixecar la cara. Tenia els ulls vermells i la cara molla.
Havia estat plorant tota l’estona. Però no semblava trist. Tenia
cara d’alleujat. Els seus ulls tenien una pau que ella no li havia
conegut mai. Va tirar-se endavant fins que en Ben va escapar-se de
dins seu. Va anar als peus del llit on en Ben ja es treia el condó i
va prendre-li la polla. Se la va ficar a la boca i va començar a
moure el cap. En Ben va avisar-lo quan ja no va aguantar més i en
Valentí va treure’s el penis de la boca en el darrer moment i
l’esperma li va esclatar al coll i al pit. L’Anna va ficar-se dos
dits de la mà dreta dins del cony mentre amb l’altra mà es
fregava el clítoris amb energia. Estava tan calenta i absorta en
provocar-se l’orgasme, que no va notar que els nois havien pujat al
llit. Li van apartar les mans del cony i van fer torns per llepar-li
la vulva i el clítoris mentre les seves llengües es fregaven.
L’Anna va agafar un grapat de cabells de cada cap, va aixecar la
vista i en veure el reflex de la seva cara, convulsa de plaer, va
deixar un gemec llarg i gutural.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)